II.B – La Democràcia Electrònica.

Entenem per aplicacions Internet de "Democràcia Electrònica" (o "Democràcia Digital" o e-Democracy) aquélles en les què hi ha al menys un intent efectiu d'oferir canals per a la participació dels ciutadans en la presa de decisions de les APs, diferenciant-se així de les del grup A).

El camp d'aplicacions possible és molt gran i variat i reposa, com una condició necessària però no suficient, sobre el desplegament d'aplicacions del grup A), en especial, l'accès efectiu a la informació puntual relativa a les diferents fases d'un procès de presa de decisions, però anant més enllà, afegint-hi ara la possibilitat per al ciutadà d'intervenir-hi.

Les webs parlamentàries, pel fet d'estar íntimament lligades als processos legislatius, són les que es troben en millor situació per a oferir vies de participació als ciutadans, més enllà de la informació textual sobre els debats parlamentaris. Dues són normalment les vies ofertes. La primera consisteix en poder enviar per e-mail comentaris sobre un projecte de llei (o alguna de les formes de moció establertes) i/o sobre les posicions dels grups parlamentaris, dirigits a la comissió corresponent o personalment a algun parlamentari concret. La segona pot consistir en què un ciutadà (o col.lectiu) pugui enviar a través de la web textos d'esmenes a un projecte, però que no podran ser oficialment admesos, a menys què un grup parlamentari els avali i se'ls faci seus.

Pel que fa a les APs, un estudi realitzat sobre les webs governamentals de 192 països ha posat de manifest la lentitut i exagerada prudència amb les què progressen les aplicacions Internet (tant del grup A com del B), en les què són els governs els que han de prendre la iniciativa i assumir els costos de tota mena que se'n deriven. I no ens referim només als costos econòmics directes (que poden ser importants), sinó també als derivats de la necessària reorganització administrativa encaminada a l'adaptació dels procediments administratius a les característiques i exigències de la prestació de serveis per Internet (pel que fa als horaris, p. ex.) i també, cosa no menys important, a les possibles modificacions legals dels processos administratius per a admetre validesa jurídica al funcionament per Internet.

També pel que fa a la incorporació de vies de participació ciutadana, l'Administració Local té encetades diverses experiències.

Ara bé, per tal que la implementació d'aplicacions de què parlem sigui possible i la participació ciutadana efectiva, no n'hi haurà prou amb la simple aplicació d'Internet als mateixos processos administratius ja existents, sinó que seran necessaris probablement canvis i modificacions legals, més o menys importants, per a tenir en compte l'especificitat del tractament digital per Internet i per a donar-li carta de natura en el procés. Per posar un exemple, no n´hi haurà prou que un ciutadà trameti el text d'una esmena a una web parlamentària, esperant que algun partit la faci seva. Caldrà establir les condicions en les què aquesta esmena (a través de la seva acceptació formal a Internet per un nombre suficient de ciutadans) sigui considerada legalment una esmena a la llei en qüestió.

Veiem també que la participació ciutadana via Internet requerirà la constitució d'agrupaments o col.lectius, bé siguin permanents (com les associacions de veïns en una ciutat o les Associacions de consumidors o bé les creades entorn d'alguns interessos concrets) o esporàdiques o puntuals, que hauran de ser reconegudes com a parts interessades, en funció de què compleixin els requisits legals per a fer-ho. D'alguna manera, podem considerar-les una extensió de les possibilitats actuals de presentació de projectes de llei d'iniciativa popular, pel que fa a l'acció legislativa. Però el camp és molt més ample i nombroses les possibilitats de millora, si recordem la forma i les dificultats amb les que topen les Associacions de veïns quan intenten, p. ex., participar en el disseny d'una remodelació urbana.

Resumint, reconeixement dels subjectes socials habilitats per a intervenir i regulació dels procediments i normes per a fer-ho són exigències per què el procès de participació (sigui per Internet o en la realitat física) pugui tenir lloc. La complexa reglamentació de la participació dels ciutadans de Porto Alegre dóna una idea de la mena de normatives a què ens referim i que caldrà definir quan hom vulgui fer intervenir Internet.

Un component necessari del procés, i previ a la participació pròpiament dita, és el del debat, és a dir, l'aclariment progressiu de les diferents alternatives tècniques i opinions sobre el tema en discussió (naturalment via Internet), l'objectiu del qual hauria de ser el d'arribar a definir oficialment un petit nombre d'opcions polítiques, entorn de cadascuna de les quals s'aplegarien, manifestant el seu acord, els ciutadans i grups o associacions que les defensen i que, en el procés de participació pròpiament dit, podran fer campanya per una o altra, sempre via Internet. El grau en què la decisió final per una o altra solució podrà ser marcada o influïda pel consens popular així establert constituïrà la prova de foc del grau de participació democràtica del sistema.

En aquest grup B) incloem els sistemes de votació electrònica per Internet, de la què hi ha hagut a hores d'ara moltes experiències, al menys parcials i experimentals . En aquests casos, l'ús d'Internet, tot i ser optatiu es sitúa al si d'un procés legal puntual que involucra a tota la població, com és el d'una votació en unes eleccions parlamentàries generals o locals. Com en tota votació democràtica, caldrà garantir, d'una banda, la identificació personal del votant (p. ex. amb la seva "signatura digital") i, de l'altra, l'absència d'interferències, assegurant el control directe sobre el procés informàtic per part de la comissió oficial de control electoral corresponent. El caràcter optatiu de les votacions actuals per Internet vé determinat pel fet que només una part de la població està en disposició material, avui dia, d'intervenir via Internet.

D'altra banda, una darrera dificultat es presenta quan ha d'intervenir més d'una Administració per la culminació d'un procés, com sovint succeeix, cosa que obliga a una col.laboració molt estreta entre totes elles. De les dificultats de fer-ho n'és testimoni el fet que, malgrat els estudis i esforços de coordinació entre les APs iniciats fa anys a nivell espanyol i català , tot just som a les beceroles.