II.D – Ciberpoder.

Sense que hi hagi solució de continuïtat amb els components socials del grup anterior (Ciberdemocràcia) pel que fa a la seva especialitat, vull referir-me en aquest grup, amb el nom de Ciberpoder, al conjunt de webs creades per aquelles associacions i xarxes virtuals que "passen" dels poders democràtics constituïts i preconitzen l'acció directa i la desobediència civil.

Entre aquestes, són conegudes moltes ONGs que utilitzen Internet com a base per a les seves tasques solidàries amb el Tercer món, particularment importants en moments d'emergències humanes i catàstrofes naturals.

També n'hi trobem d'altres, deixant a banda les d'adscripció anarquista o àcrata, que (com véiem a la Part I de l'article) han arribat a la convicció que la deriva ultralliberal de la globalització és responsable de catàstrofes humanes i econòmiques a nivell mundial. La qual, en forma de pensament únic, vehiculat per les organitzacions supra-nacionals econòmiques (FMI, OMC, Banc Mundial): en primer lloc, provoca greus problemes de desigualtat creixent entre països rics i pobres; en segon lloc, deixa el món sense sense cap control democràtic i en mans dels grans poders oligopólics i financers especulatius (l'anomenat "mercat"); i, en tercer lloc, redueix el poder dels governs sobre l'economia dels seus propis països.

I, així, devant de la impotència i/o inacció dels governs democràtics (de qualsevol adscripció ideològica) han estat uns centenars d'ONGs, associacions i xarxes (mal anomenats "anti-globalització") els que han passat a l'acció, fent sentir la seva veu cada vegada més fort, de Seattle a Gènova , denunciant problemes i elaborant propostes. Propostes dirigides, p. ex. a la regulació de les transaccions financeres internacionals (Taxa Tobin), la condonació del deute extern i la potenciació de l'ajuda al Tercer Món, etc. El que m'interessa subratllar ara és el paper jogat per Internet, que ha estat fonamental, tant en les fases de recollida d'informació, reflexió, estudi i debat, com en la de concertació i organització de les accions i manifestacions que, pel seu abast territorial i urgència, haguessin estat impossibles sense Internet.

Pel que fa al futur, res no pot ser el mateix després de Gènova. I no em referixo als aspectes circumstancials de les properes reunions dels "grans", sinó a la conscienciació que sembla ja s'està produïnt en els responsables polítics de tot arreu, al menys els de l'esquerra més sensible, en el sentit de posar sobre la taula tota una sèrie de temes, incòmodes i greus. En això crec que podem ser optimistes. En canvi, sobre la possibilitat de què trobin camins de solució, no ho crec gens, al menys mentre no es plantegi, ni que sigui en forma progressiva, la necessitat d'un control democràtic col.lectiu al nivell dels problemes del món (un govern mundial? i per què no?).