Francesc Badia |
29-02-2004 19:14
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Canet de Mar.- La Guàrdia Urbana d'aquesta localitat, ha convidat a uns repartidors d'una empresa de distribució publicitària, que eren treballant en les bústies domiciliaries, a pagar a l'Ajuntament un impost municipal, per a poder seguir desenvolupant la seva tasca. Un cop personat el representant de l'empresa a la casa de la vila, aquest ha tingut que fer efectiu el pagament de 40 euros, per les dues classes d'impresos que eren distribuïts, com així figurava en el justificant lliurat pel funcionari del consistori.
Fins aquí, el que podríem considerar la noticia. Amb el respecte degut a l'anonimat de les parts o estaments privats, i, a l'empar del secret que protegeix les fonts i els comunicants, voldria fer una serie de reflexions i un parell de preguntes.
La via executiva dels orgues representatius d'una col·lectivitat, llegeixis: govern municipal, govern autonòmic, govern estatal, govern comunitari, civil o militar; es regeix per unes lleis en codi, una carta municipal, uns règims interns, uns estatuts i unes constitucions. Democràticament acceptats, aquests textos, regulen les funcions i les relacions d'aquests organismes amb els seus ciutadans i d'aquests entre ells mateixos. A més, reuneixen els aspectes relacionats amb els drets i els deures. I, per damunt de tot, defensen els seus interessos.
Ara bé. Algun advocat, legislador, jutge, síndic de greuges, defensor del consumidor, gabinet jurídic de la petita i mitjana empresa, o el que sigui, però que ho sàpiga, em podria explicar, si existeix una llei que ordeni el repartiment de publicitat comercial o propaganda política en les bústies de domicilis privats? El distribuïdor, contractat per l'anunciant, té que demanar permís i/o contribuir a les arques municipals amb l'òbol que el lliuri de la penalització per no fer-ho, o el decomís per no tenir-lo?
Tindríem que cobrar-li a la nostra veïna, que no ocupa la via pública però no té permís, quan ve a casa a contar-nos que han obert un super a la cantonada? O ella tindria que demanar permís a l'ajuntament i pagar una contribució a l'erari públic, cada vegada que aquest mateix establiment a posat una oferta en els seus prestatges? En qualsevol cas, em podrien aclarir què passaria en el cas de que la veïna ens arribés a casa amb un fulletó d'aquests que ens reparteixen per les bústies, rebregat sota l'aixella, com si amagués un pamflet subversiu per la dictadura de l'època?
De veritat. Poso a la seva disposició el meu correu electrònic en aquest mitjà, per si tenen l'amabilitat d'aclarir-me el que no sé i pel que confesso estar embrollat i haver quedat garratibat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
