Francesc Badia |
01-03-2004 20:30
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Hem passat de protegir-nos de les femtes, tancant els animals, a cercar amb tanques les nostres criatures per preservar-los d'aquells que no fan ús dels espais reservats als que van a quatre potes.
Un pare, bastant desentrenat, per cert, lluitava amb el seu fill amb un sabre de pirata, mentre que la nena s'ho mirava, com en las pel·lícules. I això, a on? En el clos d'un parc. No al revés!
I és que aquesta ciutat és bruta. Exagerada i incomprensiblement bruta. Tant bruta que fa pensar que els llardosos som els que hi vivim. Començant per les escombraries inversemblants en indrets increïbles, fins els excrements dels cans, les pintades en qualsevol superfície o els papers, ampolles i gots trencats en voreres els caps de setmana. No és de rebut que ens cobrin per allò que no es veu! O es que ho fan perquè embrutem?
Sempre m'ha sorprès com hi ha gent que neteja el boci de vorera que hi ha just davant del portal de casa seva. Pel matí, en un hora que el col·lapse de vianants és garantit. Aquesta petita parcel·la que, en els pobles, abans, anava a cura dels veïns, té avui el mateix tracte a la gran ciutat. Quan més amaguem la brutícia, netejant allò que correspon als serveis municipals, més trigarà a actuar l'Ajuntament. No es tracta de fer polit el davantal de casa. És la casa de tots, la ciutat, la que tenim que enllestir i fer-ne la bugada.
Si a través dels mitjans de comunicació, aquest inclòs, (ja l'he anomenat dos cops) no li donem tot el ressò possible al tema, tampoc no crearem un corrent d'opinió que desguassi en vergonya col·lectiva. No tant sols es tracta de que els polítics justifiquin el bons sous que els hi paguem. És una pauta de conducta i una feina, arribat el cas, de tots i cadascun de nosaltres. Començant pel sector que ha fet seva la professió d'educador. Ja sabem que, en certes edats, el càstig és pedagògic. El que no sé, és què pensaria la mainada si sabessin que els grans paguen, a gust, pel fet d'embrutar.
O hi posem remei al problema, o acabarem per poder fer un ball de paraules amb el titular d'aquest article, fins a despenjar el nom de la ciutat.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!