Justícia

Una jutge de Vilanova obliga un pare a fer teràpia familiar amb la mare, que té una ordre d'allunyament cap a ell

Antoni Alsina, que té la guarda i custòrdia total de les seves filles, denuncia el 'surrealisme' d'una sentència que el força a compartir teràpia i passar-li una pensió compensatòria a la mare, a qui adjudica també la casa familiar

Antoni Alsina Simal. EIX

Antoni Alsina Simal. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un pare amb la guarda i custòdia total de les seves filles denuncia que la sentència de divorci l'obliga a fer teràpia familiar amb la mare, la qual té una ordre d'allunyament des de fa més d'un any per coacció i agressió cap a ell i la seva parella. La sentència de divorci, dictada fa un mes per la titular del jutjat de primera instància número 1 de Vilanova i la Geltrú, força els progenitors a fer teràpia familiar i al pare l'imposa una pensió compensatòria en favor de la mare, a qui adjudica l'ús de l'habitatge familiar durant dos anys més. Antoni Alsina Simal considera que la sentència és un exemple de "surrealisme total" ja que tenint en compte tots els antecedents judicials del cas, "la jutgessa ignora la realitat i el fet que tenim una ordre d'allunyament en vigència que la mare ha trencat en diverses ocasions i que ha estat detinguda per això. Des de fa un any i mig tinc la custòdia total de les meves filles i la seva mare les veu dues hores a la setmana des del Punt de Trobada donada la situació de risc que van patir les menors abans que estiguessin sota la meva guarda i custòdia".

Quan fa un any i mig Antoni Alsina va aconseguir la guarda i custòdia total de les seves filles no s'imaginava que el camí judicial que havia iniciat molts mesos abans (1 de febrer de 2017) encara li reservava un gir poc desitjat per a ell: “sé que el meu cas és inusual, m'ho han dit els advocats sempre, que som molt pocs els pares que tenim la custòdia total dels nostres fills, per això és encara més indignant que la sentència no tingui en compte la situació real”. Antoni Alsina recorda que un mes i mig abans d'obtenir la custòdia, el Servei de Mediació de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, al qual van assistir els progenitors per decisió judicial, havia alertat del risc que corrien les menors amb la seva mare i que, tot i els informes mèdics que avalaven aquesta alerta, l’anterior titular del jutjat de primera instància número 1 de Vilanova i la Geltrú, no li va atorgar d’ofici la guarda i custòdia de les menors fins que Alsina va haver de recórrer a la Jurisdicció Voluntària per aconseguir-la: “és un malson que ja dura massa, he renunciat a moltes coses (al domicili familiar que continuo pagant i on viu només la mare, a les pertinences de les meves filles i les meves, que es van quedar a la casa familiar i no ens les ha tornat...), i aquesta sentència ens ho fa reviure tot de nou”.

La gota que ha fet vessar el got de la paciència d'Alsina ha estat l'obligació de la teràpia familiar: “no té cap sentit fer una teràpia familiar d'ambdós progenitors i a més amb les menors, quan hi ha una ordre d'allunyament en vigència que la mare ha arribat a trencar fins i tot al Punt de Trobada davant de la mateixa tècnica del servei, que ho va posar en coneixement del jutjat, i ara la jutgessa considera que ens ha d'enviar a una teràpia familiar? Hem hagut de canviar el nostre domicili, hem hagut de marxar de Vilanova per poder viure tranquils i poder sortir de casa sense haver de vigilar si algú ens seguia, i tot això no ho vol tenir en compte la jutgessa”.

Alsina recorrerà la sentència de divorci, que ratifica la seva guarda i custòdia total, i imposa una pensió d'aliments de 170 euros per a cadascuna de les menors que haurà de pagar la mare i una pensió compensatòria de 150 euros en favor de la mare que haurà d'abonar el pare: “sembla un acudit de molt mal gust”, explica Antoni Alsina, que assegura que ell es fa càrrec "de totes les despeses de les seves filles -tot i que la mare és funcionària de carrega i en actiu- i que a sobre ha hagut de pagar durant molts mesos, a banda del lloguer del seu habitatge, la totalitat de la quota de la hipoteca de la casa familiar per evitar que l'embargués el banc ja que la mare no pagava ni la seva part proporcional, en funció del títol de propietat que té".

La queixa d'aquest pare vol fugir de debats de gènere: “cada cas és particular i això és el que hauria de prevaler davant d'un jutge”. 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local