N'estava i n'estic orgullós

N´estava i n´estic orgullós del món de la cultura : fa més d´un any, actors i actrius, acadèmics, escriptors, cineastes, professors, cantants, i els estimats poetes, es mobilitzàven....eren persones conegudes que parlaven per tots nosaltres que érem anònims, i que llavors vam deixar de ser-ho d´anònims, per trobar el nostre lloc a la llum, els carrers i les places. Van manifestar-se perquè ningú pogués omplir-se la boca de guerra i menys en nom nostre. Perquè el triumvirat de les Açóres no pogués dir que el pais estava amb ells, i això cal recordar-ho, sobretot aquests dies. Van dir NO perquè la vergonya per una guerra il.legal i la indignació havíen de trobar un vehicle. I allà va estar la gent de la cultura...i d´aquí endavant no van estar sols. I quan ells eren escorcollats i expulsats – recordeu - del parlament dels espanyols, ens ho feien a nosaltros. I quan eren calumniats per aquesta trepa que governa des de Madrid i els seus altaveus televisius, ens ho feien, i ens ho fan, també a naltros. I quan mataven el periodista Couso, era un dels nostres qui queia, com éren nostres les ferides dels infants quan queien les bombes gens intel.ligents del gens intel.ligent Bush.

Una cosa havia canviat : No érem els de sempre als carrers, fent sonar les cassoles o qualsevol estri per demostrar el nostre rebuig.. No érem els quatre cents de sempre, - solidaris per vocació- , els qui estàvem contra aquella guerra. Érem la senyora del segon, vídua i sense recursos, la familia sencera del primer, el malalt que s´havia llevat del llit de l´hospital, els joves que fins ara no havíem sigut rebels, la parella que s´acaronava, tot cridant NO A LA GUERRA!... Recordeu, recordem, fa més d´un any, quan van començar quatre a revoltar-se contra les manipulacions i les mentides . Quatre que esdevinguéren quatre-cents,quatre mil, quatre-cents mil, segurament més de quatre milions de ciutadans i ciutadanes que dèiem que nosaltres “no érem d´eixe món” de decisions contra el dret internacional, mentides governamentals i interessos.

Ara, temps després es demostra tot i tots acabaràn, - demanem-ho incansablement- , donant comptes als pobles que díuen representar, dels mals nacionals i internacionals que ens han fet a tots. Ara estem en un altre moment, però res s´ha solucionat : les úniques armes de destrucció massiva comprovades són la mentida i la manipulació; ombres de guerra civil volten per l´Iraq; ni kurds ni palestins són respectats segons els Drets Humans, i l´ únic clar és que a Bush i els seus, Blair i els seus i Aznar i tots els seus encorbatats, els fa pudor de petroli la boca quan encara gosen obrir-la.

Recordem, recordem i siguem actius : aquest dies i els que vindran, sortim altre cop al carrer, contra les mentides i els indignes, a favor de la pau i la tolerància, perquè no sols un món diferent i millor és possible, sinó que és necessari.

Modestament, des del meu raconet en el món cultural us demano : Penedesencs, donem exemple i fem-nos el millor regal que podem, el de ser una comunitat que pot estar orgullosa d´ella mateixa pel seu compromís amb la justicia, la veritat i la humanitat : apleguem tots els pobles de la comarca i fem una, encara més forta Vilafranca Solidària!

Espero doncs NO OBLIDEU i us espero fent pinya, el dia 19 a la Plaça de la Vila i el dia 20 a Barcelona.