Comunicat d'Acció per Sitges en relació als últims fets esdevinguts a l'Estat Espanyol.

Primer de tot, hem de dir que ens sentim molt tristos per l’atemptat terrorista de dijous passat a Madrid, atemptat que condemnem i que ha costat la vida a 201 persones fins a la data d’avui, 16 de març. Ens sentim també molt a prop de les víctimes, dels seus familiars i amics. Són gent innocent que ha pagat amb la seva vida o amb el seu dolor la bogeria d’una dinàmica eixelebrada nascuda d’enfocar els conflictes amb l’ús de la força en comptes d’usar la força de la raó i de la paraula.

En segon lloc, volem expressar la nostra decepció per la manipulació mediàtica de què hem estat objecte els ciutadans i ciutadanes d’aquest país. No entenem que un govern democràtic hagi posat al servei dels seus interessos electorals els recursos de l’estat, tot acusant de l’autoria a ETA, sense cap prova concloent ni reivindicació per la seva part. Al vespre del mateix dijous ja no podien silenciar, en un món globalitzat com en el que vivim, la carta d’un grup islàmic radical en la qual no tan sols s’atribuïa l’autoria de l’atemptat sinó també la justificava com a revenja per la intervenció d’Espanya en la guerra de l’Iraq. Tot el món sabia fins aquell moment qui era l’autor de l’atemptat excepte els ciutadans de l’Estat Espanyol als quals se’ls amagava la realitat sota l’ambigüitat i el cinisme del ministre Acebes afirmant que “he dado órdenes de mantener abiertas todas las líneas de investigación”.

No van voler fer cas dels milions de ciutadans a tot Espanya i en el món que fa un any cridaven no a la guerra i ens van embrancar en una aventura a la recerca d’armes de destrucció massiva que no van aparèixer mai. Les aigües de la guerra a l’Iraq han portat el fang de morts innocents a Madrid i a l’Iraq. I el fang de les mentides del govern (les armes de destrucció massiva, fa un any i l’autoria de l’atemptat avui) ho ha inundat tot. Hi ha un màxim responsable directe o indirecte de tot això: José Maria Aznar i el seu govern. Un govern que havia centrat la seva acció a eradicar el terrorisme ha acabat el seu mandat amb el major bany de sang de la història del terrorisme a Europa. Ara tenim terrorisme de dins i de fora. Ara tenim terrorisme etarra i terrorisme islàmic. La violència de la seva actitud ens ha portat a un carreró sense sortida. Ni en això no han aconseguit l’èxit. Ni han vençut els terroristes ni els han convençut.

Davant d’aquests fets la ciutadania va exercir el seu dret al vot de forma massiva i democràtica, donant una lliçó a uns governants que s’havien oblidat que servien al poble. La participació en aquestes eleccions ha estat altíssima, la gent s’ha mobilitzat demostrant que no és indiferent davant dels afers públics. Aquest fet ens ha de fer veure que sí val la pena participar, que la veu del poble sí es escoltada, que sí pot canviar les coses i que no és el mateix qui governi un país, perquè no tots els polítics són iguals. La gent a les urnes els hi ha dit no, un no contundent al seu bel•licisme i a la seva manipulació informativa.

La conseqüència positiva d’aquests fets tràgics i lamentables ha estat el retorn de la il•lusió a la gent per fer sentir la seva veu, per no quedar-se a casa resignadament, per fer pacíficament el que calgui per canviar les coses si no li agraden i, en definitiva, per dignificar la “Política” entesa aquesta com un servei als ciutadans, als interessos públics.

S’ha demostrat que, quan la ciutadania es mobilitza i participa, un altre món sí és possible.