El duende flamenco envaeix Can Cabanyes

Els camins de Bernat i Paloma es van creuar irremeiablement fa sis anys a un espectacle de Turruquena i des d'aleshores no han deixat de treballar junts. Es tractava d' un espectacle multidisciplinar de titelles on es mescla el baile i el cante en el context d'una obra teatral. Es va representar per primera vegada el 98 i l'any passat al Teatre Principal. La cordovesa Paloma va explicar que “després dels assajos de Turruquena, sempre ens quedàvem a provar noves coses junts, per posar-nos a prova, i d'aquí poc a poc va anar sorgint aquest treball en conjunt”.

El Bernat i la Paloma van omplir la sala de concerts de Can Cabanyes. No hi cabia ni una agulla i alguns es van haver de conformar amb sentir-los de fora. Amb bulerías por soleá, siguiriyas, guajiras i tientos van traçar un recorregut pel cante jondo i el cante festero, una de les disciplines considerades més difícil del flamenc. L'actuació, explica Bernat, “va sorgir com una conseqüència natural. Fa dos anys que dono cursos de guitarra flamenca i fa uns mesos, vaig oferir un concert”.

El repertori era popular, tot i que hi havia algunes lletres de Paloma i Bernat, professor de guitarra flamenca a Can Cabanyes, havia incorporat falsetes pròpies en algunes peces. “Probablement, el que et dóna la sensació més plena és la soleá, perquè - explica Bernat- té una pausa i un tempo molt assaborits”. A Paloma, el que més li agrada cantar és la siguiriya, i la guajira, “la siguiriya es lo primero que empecé a cantar y quizás es lo más difícil, pero es lo que más me gusta porque es lo más intimista”.

El concert a can Cabanyes era la prova de foc per a aquest duo flamenco, que es plantegen encetar una gira de concerts intimistes. Aquest vilanoví i aquesta cordovesa van oferir la seva particular visió dels ritmes, les melodies i les harmonies essencials i inconfusibles de la música flamenca. Un festí pels sentits.