Francesc Badia |
01-04-2004 16:45
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ens trobem amb un altre mot llatí. El substantiu femení de la primera declinació, cultura, que significa cultiu, i ens introdueix de forma magistral en el tema de les cultures.
Amb el pas del temps, però, certs conceptes canvien de significat. Per mitjà de l'arrel de la paraula, cerquem l'origen etimològic que ens dona informació sobre el seu significant, facilitant la modificació. Sigui per un modisme, neologisme, sinònim, al·literació o muda conceptual.
Si ho extrapolem, el que s'esdevé en conceptes més globals és la ètnia, del grec éthnos, que designa una agrupació natural d'individus amb unes característiques pròpies.
El cultiu o conreu, des del punt de vista etimològic, és del que tenim cura quan ens referim als coneixements i a les facultats de l'home. La ciència que s'ocupa de estudiar el conjunt de tradicions i formes de vida, materials o anímiques; d'una tribu, un poble, una societat o de tota la humanitat, és l'antropologia cultural.
El concepte de cultures és tant ampli com la seves interaccions. Es poden classificar, però, no aïllar. Es pot parlar de cultures espirituals, materials, de la pobresa, avançades, megalítiques o underground. Totes, són formes d'una herència social global i per la sociologia i la etnologia, indissociables.
El cultiu i conreu als que fa referència el mot cultura, són molt semblants als que practiquem a pagès, i, una part de si mateixos. Quan en un petit hort intervenen cultius d'altres horts veïns. Quan canviem el tipus de planter. Quan esclaten les llavors de plantes i rostolls que creixen de forma lliure i espontània, sense haver-los plantat de forma intencionada. Quan fem un llaurat diferent o canviem el tros de lloc. Quan el camp es torna erm per l'abandó o el convertim en un verger de regadiu. Tot plegat és una part de les cultures. L'exemple de la cultura agrària, de la cultura del camp, no fa altra cosa que apropar-nos una mica més a un nou argument.
De la mateixa manera que les flors són fertilitzades pel pol·len quan és transportat pel vent, algunes llavors també ho són. Amb permís de la llicència que pot semblar poètica, la situació, en origen, és exactament la mateixa. Acabem d'introduir el concepte de mestissatge cultural. Moltes vegades, producte de la no intencionalitat, però, amb uns orígens biològics i antropològics clars. Les raons, són moltes i molt variades. No hi entrarem per no depassar l'objectiu de l'article.
L'aiguabarreig de cultures, no ha tingut fronteres. Ni administratives ni naturals. Ha enriquit enormement les cultures autòctones i la seva interacció les ha fet, sense cap propòsit previ, diferencials. Guaitem en el temps, sinó, les influències que en els ibers varen tenir els fenicis; el que varen aportar els grecs i els romans; o els visigots i els àrabs. Sense moure'ns de l'àrea estrictament mediterrània.
Aquestes grans fusions que ens han fet diferenciats, no diferencials, tenen el seu moment en la història de la humanitat. El fet global, que ho abasta tot, i, que també passa per èpoques de convulsions i temporades de construcció i de pau, en el cas de les cultures, molts cops ha volgut ser excloent i repressiu. Com en el cas de fer-hi planter, la grana ha arribat a bon termini. Per poca cura que hi haguem dispensat, el sol i la pluja; una mica de llum i un poc d'aigua, no ens han fet tan diferents.
Resum del que no sabíem: Les cultures són uns cultius. Propera entrega: DALÍ
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
