Tolerància Zero

Els Mossos intervenen en onze casos de sospita de mutilació genital femenina a menors el 2019

El Grup d'Atenció a la Víctima adverteix que és una feina de fons explicar a les famílies què comporta una ablació

Doctores reconstruint el clítoris d'una pacient a l'Hospital Clínic. Imatge cedida el 5 de febrer del 2020. Hospital Clínic

Doctores reconstruint el clítoris d'una pacient a l'Hospital Clínic. Imatge cedida el 5 de febrer del 2020. Hospital Clínic

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els Mossos d'Esquadra van intervenir l'any passat davant la sospita que onze nenes d'entre 3 i 10 anys, en alguns casos germanes, poguessin viatjar als països d'origen de les famílies i patir una mutilació genital. Representa un descens respecte al 2018, quan els Mossos van actuar davant la sospita que 15 nenes poguessin ser mutilades. En alguns casos, van descartar la sospita i, en altres, van confirmar una situació de risc per a les nenes. "És una feina de fons explicar a les mares i pares què comporta una ablació i evitar que torni a passar", afirma a l'ACN Judith Avellaneda, del Grup d'Atenció a la Víctima dels Mossos, amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, el 6 de febrer, aquest dijous.

Algunes de les onze nenes no van viatjar finalment als països d'origen i les que sí que ho van fer van tornar sense haver patit cap ablació el 2019. Quan una nena torna, en cas que els Mossos hagin intervingut prèviament en el cas, se li practica una exploració pediàtrica per confirmar que no hagi estat mutilada. Només una d'aquestes nenes encara no ha tornat -no hi havia data de retorn prevista-, però els pares s'havien compromès a vetllar perquè no patís cap mutilació.

Experts calculen que unes 18.000 dones residents a Catalunya podrien haver patit una mutilació genital femenina; una realitat complexa i silenciada. Avellaneda reconeix que "segur que hi ha una xifra negra" de nenes que viatgen al país d'origen de la família i pateixen mutilacions

Els Mossos intervenen davant de la sospita que alguna família pugui portar la filla al país d'origen i que allà pateixi una ablació. L'avís els sol arribar per un familiar; pels serveis socials que treballen amb la família o des dels centres de salut. Els policies obren una investigació, informen al jutjat i treballen en xarxa per prevenir la mutilació.

De vegades acaben descartant que hi hagi una situació de risc, però si creuen que la menor està en perill, demanen al jutjat que es decanti per alguna mesura de protecció, com la retirada del passaport o la prohibició de sortir de l'Estat. Avellaneda puntualitza que les famílies tenen tot el dret del món a viatjar si no hi ha cap risc per a la nena.

El que és important és que les famílies vegin les conseqüències de la mutilació genital femenina i que no tinguin la intenció de sotmetre-hi les filles. A través de xerrades, experts mèdics els expliquen les seqüeles físiques i psicològiques d'una ablació i els Mossos s'encarreguen d'exposar les conseqüències penals. En cas que la filla fos mutilada, la família es pot enfrontar a l'acusació d'un delicte de lesions, amb penes de presó, i a la retirada de la custòdia.

"Quan parles amb els pares i tenen tota la informació del que patiran les nenes, difícilment es mantenen en aquesta tradició del país d'origen. No solem tenir massa problemes", afirma. El 2019, totes les famílies amb qui van treballar van col·laborar.

Algunes famílies tenen clar que no volen que les filles pateixin una ablació però temen que, en arribar al país d'origen, els seus parents els pressionin perquè les mutilin. Les famílies firmen un document amb les conseqüències penals a què s'exposen i se l'emporten. "Això els va bé perquè els serveix per fer força i no tenir problemes a nivell social", destaca Avellaneda.

Segons les últimes dades del mapa de la mutilació genital femenina de la Fundació Wassu-UAB, a l'Estat hi ha prop de 70.000 dones que provenen de països on es practica la MGF. D'aquestes, 18.396 són menors de 14 anys. Segons dades de les Nacions Unides, es calcula que hi ha entre 100 i 140 milions de nenes i dones mutilades al món.

La mutilació genital femenina (MGF) causa molt dolor físic i psicològic, amb seqüeles ginecològiques que poden persistir en el temps. L'ablació impacta en l'estabilitat emocional de les dones i les seves relacions afectives i sexuals. També pot produir esterilitat i infertilitat; hemorràgies greus, problemes urinaris i infeccions i pot comportar complicacions en el part, com esquinços, fístules i patiment fetal i, fins i tot, la mort dels nounats i de les mares. La MGF perpetua la desigualtat i discriminacions de gènere.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local