Mort digna

Llum verda a la tramitació de la llei d'eutanàsia

La llei que regularà l'eutanàsia fixa que hi haurà un consentiment informat a través del qual el pacient, en ús de les seves facultats i de manera lliure, pugui demanar-la

Antoni Monguilod, a l'ordinador de casa seva, on ha escrit la carta sobre el dret a l'eutanàsia. ACN

Antoni Monguilod, a l'ordinador de casa seva, on ha escrit la carta sobre el dret a l'eutanàsia. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Congrés ha donat llum verda a la tramitació de la proposició de llei d'eutanàsia proposada pel PSOE. La iniciativa ha comptat amb el suport de 203 (amb dos vots telemàtics) dels 343 diputats presents a la cambra. Només han votat contra de l'admissió a tràmit el PP –a excepció d'una diputada que hi va votat a favor-, Vox i Navarra Suma. També hi ha hagut dues abstencions. Després de dues ocasions fallides, la cambra baixa ha abordat al ple per tercera vegada la despenalització d'aquesta pràctica. L'ex ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, ha estat l'encarregada de defensar la iniciativa al ple i ha afirmat que el dolor "no entén d'ideologies". "Tinguem un nou dret. Qui vulgui que l'utilitzi i qui no vulgui que no ho faci", ha dit.

La iniciativa ha sumat 203 favorables (dos d'ells telemàtics), 140 en contra i 2 abstencions dels 343 diputats presents a la votació. A banda del PSOE i Unides Podem, la proposta ha comptat amb el suport de la majoria de formacions. Entre elles, Cs, ERC, JxCat, EH Bildu, Nova Canarias, Compromís, PNB, la CUP o Més País. Obertament en contra s'hi han posicionat el PP –a excepció d'una diputada que hi ha votat a favor- i Vox.

L'encarregada de presentar la proposta ha estat l'ex ministra de Sanitat i diputada socialista, María Luisa Carcedo, que ha començat el seu discurs citant les paraules d'un malalt d'ELA: "Qui vulgui viure que visqui però qui vulgui morir, morir dignament". Carcedo ha assegurat durant la seva intervenció per presentar la iniciativa que els polítics s'han de sentir interpel·lats per aquestes situacions i que el "dolor no entén d'ideologies". L'ex ministra ha defensat que la llei regularà un "nou dret" que podrà exercir qui vulgui sense cap obligació "amb totes les garanties" i que, alhora, "va més enllà de la despenalització".

En el mateix sentit s'han pronunciat la resta de partits que hi ha votat a favor. Des de Cs han defensat que en un moment així cal aparcar la ideologia i han defensat que el seu partit no mira qui presenta una proposta sinó quin tipus de proposta és. "Sempre estarem a favor dels drets i les llibertats", ha dit la diputada Sara Giménez.

També l'han defensat des del PNV. El diputat Joseba Agirretxea ha demanat no "frivolitzar" i ha afirmat que "obligar a viure algú pot ser tan cruel com obligar-lo a morir". El portaveu d'Unides Podem, Pablo Echenique, ha afirmat que sent "orgull" de poder afirmar "que en uns mesos la eutanàsia serà reconeguda com un dret". "Espero que aquesta cambra estigui a l'alçada", ha dit al final del discurs.

A través de Twitter, Pablo Iglesias ha assegurat que un diputat de la cambra ha etzibat a Echenique que era "repugnant" que ell defensés això. "M'ha pogut la ràbia i he preguntat en veu alta qui ho ha dit. Demano disculpes. Però aquest diputat ha de donar la cara demanar-li perdó", ha dit.

"Per la porta del darrere"

A la contra, s'han manifestat els diputats del PP, Vox i Navarra Suma. Els populars han acusat els socialistes de tramitar la llei "per la porta del darrere" evitant que passi pel Consell d'Estat, com s'hauria hagut de fer amb un projecte de llei. El diputat José Antonio Echániz ha assegurat també que s'aprovarà "una píndola legal per a les persones cansades de viure". El PP, a més, ha defensat com a alternativa una proposició de llei de cures pal·liatives que han presentat. "Entre el dolor i l'eutanàsia, hi ha les cures pal·liatives al final de la vida", ha afegit.

La diputada de Vox, Lourdes Méndez, ha afirmat que els socialistes pretenent "convertir l'estat en una màquina de matar" i que "apel·len a una llibertat que repugna a la raó". "Als que donin suport a aquesta llei, que Déu els perdoni", ha dit al final de la seva intervenció.

Metges i comissions de control

La llei que regularà l'eutanàsia fixa, en primer lloc, que hi haurà un consentiment informat a través del qual el pacient, en ús de les seves facultats i de manera lliure, pugui demanar-la. En cas, podran fer-ho familiars com parelles, pares, fills o germans.

També estableix que s'aplicarà en casos de malaltia greu, crònica, invalidant o incurable en situacions que porten associades un "patiment físic o psíquic constant i intolerable". I que, a més, existeixi la "seguretat" o una gran probabilitat que persisteixin en el temps sense possibilitat de curació o millora.

En tots els casos en els quals s'aprovi la petició, que s'haurà de fer en dues sol·licituds per escrit, serà personal sanitari qui se'n faci càrrec. Tot i això, la normativa també contempla l'objecció de consciència dels facultatius, que s'hi podran negar però que facilitaran que ho pugui fer un altre metge.

De fet, l'avaluació la faran dos facultatius que avaluaran el malalt i remetran el seu cas a una comissió de control i avaluació, que ho analitzarà de nou. A més, la llei contempla que el pacient, en cas de penedir-se'n, podrà desistir de la petició en qualsevol moment.

Aprovar-la abans del juny

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha esperat que al juny ja pugui estar aprovada la llei d'eutanàsia. En declaracions al Congrés aquest dimarts a la tarda, Illa ha remarcat que s'ha fet un "pas endavant molt important" en la regulació de l'eutanàsia i ha defensat que el text dona "garanties" i recull l'opinió d'una "amplíssima majoria social".

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local