Rosa Català i Mallofré |
15-04-2004 21:58
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Entro amb aquestes dues paraules per buscar un sentit vital , connectat a tot allò que es mou, que és dinàmic, senzillament perquè esta viu. Així és com veig el món educatiu, un món que pot travessar dogmes, veritats úniques i excloents per a oferir valors plurals.
La llibertat, entre altres coses, sembla voler significar poder escollir referències, i per a fer aquest desig realitat, cal que puguem disposar com a mínim de més dun model.
La diferència entre homes i dones és la primera diferència negada i jerarquitzada, i és la que ha donat forma i ha creat un ordre simbòlic que fem extensiu a totes les demés diferències.
En aquests últims temps laparença digualtat que es vivia a lescola, només pel fet de ser mixta, ens velava el fet que lésser humà no és neutre, no es un, si no dos, i el respecte a aquesta diferència humana es fonamental, perquè possibilita entendre la gran riquesa de la diversitat.
A partir d aquest entramat bàsic no podem ordenar el coneixement múltiple, el que incorpora, no podem si no transformem el valor dels models.
Tal com diu la filosofa Maria Zambrano a lepifania de la realitat: les grans troballes o les grans invencions simbòliques són descobriments dalguna cosa que ja hi era. Alguna cosa que es deixa de sobte reconèixer per el pensament, obrint a la percepció del coneixement bocins de realitat que ja existien, esperant ser destapats i anomenats.
I ja se sap, tot allò que no sanomena sembla que no existeixi.
Com podem garantir, ara per ara, que nois i noies es puguin sentir identificats i amb uns referents plurals, si només en tenim un de referent , el masculí, valorat i positiu?
Només cal fer una mirada als llibres de text que sutilitzen en els currículums educatius actuals per a veure com dinvisible està encara la genealogia femenina.
A les noies els pot semblar que venen del no-lloc, o dun saber sense vàlua.
I per aquest motiu opten per seguir, sense gaire èxit, la línia masculina devolució, la única que aparentment deixa empremta.
Aquesta interpretació parcial de la cultura, que tria amb mesura androcèntrica allò que és rellevant, no recull la meitat de lexperiència humana. I deixa a nois i noies amb unes minses possibilitats de desplegar tota la riquesa de capacitats de la que podríem gaudir.
És per totes aquestes raons que el projecte Emergim te un més que cal visibilitzar, un més que es refereix a intentar fer emergir, precisament, els valors que podríem emmarcar en el que sanomena currículum ocult.
Lobjectiu del projecte Emergim de fer brillar amb llum pròpia tota la tasca de cura i manteniment, tan imprescindible per a la vida, fins avui eminentment femenina i per aquest motiu devaluada, tan a nivell econòmic com social, és avui necessari per aconseguir una mirada equitativa de la realitat. És amb aquest convenciment que el projecte Emergim va fent palesa una injustícia de tracte vers les tasques professionals més desfavorides com són les anomenades feines domèstiques i intenta posar de forma valenta unes bases per corregir-ho tan a nivell pràctic com teòric.
Obrir, equilibrar, reconèixer i deixar circular lliurement els sabers distints, dins i fora de lescola, ens farà avançar, ens farà apostar per a la complexitat, deixant enrere simplicitats que no sadapten amb facilitat als canvis. I en aquesta realitat que ens ha tocat viure, segurament és un avantatge.
Rosa Català i Mallofré
Pla dEquitat. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!