món.Cat - el món, des de Catalunya i en català

B o l í v i a

(nº 4) 9-4-04

Zudañez (Chuquisaca). Alfonso Sancho /Carlota Oliver (MEDICUS MUNDI)

Zudañez (Chuquisaca). Alfonso Sancho /Carlota Oliver (MEDICUS MUNDI)

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Imagineu-vos un país 34 vegades més gran que el nostre, amb quasi el mateix nombre d'habitants. On la taxa d'immigració és molt baixa i la gent se'n va a Europa i als Estats Units. Pels que es queden, en un kilòmetre quadrat pots trobar-hi set persones. Aquests quasi 8 milions pertanyen a 32 grups ètnics sedentaris, ubicats en 66 ecosistemes diferents. El 70% viu a l'Altiplà, això vol dir, per damunt dels 4000 metres de mitjana. L'esperança de vida per terme mitjà és de 51 anys. Entre 75 i 150 nens, de cada mil, segons siguin les fonts, moren abans del primer any de vida. Són literalment pobres en habitatge, nutrició, educació, sanitat i higiene. Treballen la terra, el bestiar, l'artesania, la mineria, i, el contraban allà on hi hagi frontera. Creuen en la pachamamao mare terra i en el déu que els hi han imposat. És un país de vertigen.

Per qui no s'hagi marejat... Els esperits, les deïtats i qualsevol altre element, contenen els dos sexes. Tot és home i dona a la vegada. Això es pot fer extensiu als cultius bàsics de l'economia camperola boliviana: las papas (patates) i el choclo (blat de moro). De patates hi ha 200 varietats, totes elles catalogades pel seu nom (chuño, tunta, pureja, imilla, pié de gato, oca, o el mateix camote, una patata dolça, semblant al moniato). De blat de moro en tenen 60 varietats. Pels pobles quechua, aymara, guaraní i tupiguaraní és una planta sagrada. Els pobles indis, li atorgaven el tractament de “sa mercè”. Del blat de moro, s'aprofita absolutament tot. A part de ser un aliment amb un alt contingut nutritiu, en fan un aiguardent fermentat, la chicha, amb el que miners i camperols suporten les dures condicions del treball en les mines estatals o a l'hora de conrear la terra en altures més pròpies per un alpinista. On s'esdevé, en aquest cas, la punao soroche, el mal de les altures. Per tenir contenta la mare terra i que no s'enfadi el tio, o diable dels miners, challan. Fan libacions amb l'aiguardent de blat de moro i el primer glop, que escampen, és sempre per la terra. Això també ho fan amb el gra de morisc i la resta d'aliments. Àdhuc, amb les fulles de coca que masteguen (acullican) per suportar les dures condicions de treball.
El segon país més gran d'Amèrica del Sud, amb uns recursos naturals inimaginables, és també un dels més pobres. Cóm es pot entendre? De fet, són diversos els factors que contribueixen a que les coses siguin així. La redistribució interna de la població, feta a través del segles, fa que una part s'hagi quedat aïllada en les altures de l'altiplà, havent-se adaptat al medi. Tenen una caixa toràcica molt desenvolupada i un múscul cardíac potent i eficaç. En ser l'aire extremadament pur i sense gèrmens, amb el temps, s'han vist privats de molts anticossos. Si baixen a cotes inferiors, i no dic a les grans ciutats, emmalalteixen per manca de mecanismes de sosteniment. Si són els de baix els que pugen, passa el contrari. Sofreixen el mal de les alçades perquè el seus organismes no estan adaptats al medi.

Una altra raó evident, és l'econòmica. A Bolívia encara es treballa la terra practicant el sistema de ayllú prehispànic. Una part d'un terreny comunitari, la marca, a l'antigor manada pel mallcu, una especie de cacic que tard o d'hora esdevingué com un monarca. Una economia basada en la subsistència, no només pel que fa al camp. O l'intercanvi i el compartir el que un té amb els demés. Motius més que suficients per a donar-nos compte que, en els temps que corren, van abocats al fracàs. La pràctica del AINI, o intercanvi de serveis, que creiem haver inventat nosaltres, és com si diguéssim la moneda de canvi boliviana. L'indi, i, quan parlem de Bolívia hi ha que parlar d'indis, no li don cap importància a la retribució en metàl•lic. Parlo del 66% del total de la població. I, per acabar-ho d'enllestir, són profundament tradicionalistes i molt aferrats a la seva cultura, que dit sigui de pas, dona per molt.

Altres raons de tipus econòmic que han dilapidat, una economia basada en el sobreviure i un tarannà de deixem per a demà el que no puguem fer avui, és el dolar, la moneda amb la que compten a l'hora de la transacció; l'explotació de la mà d'obra; la manca de terres de cultiu; el programa dels governs nord-americà i bolivià per suprimir la producció de coca i el haver-se vist privats pels xilens de la seva sortida natural al mar. Però, hi ha altres arguments històricament enquistats. L'anorreament cultural per part de la mare pàtria. Llegeixis: missioners amb tota la seva càrrega, invasió i colonització de terres verges, el turisme que fa estralls, el racisme de ciutats com La Paz, o el tripijoc de la droga. I no parlem, o si, de l'esclavitud. Segons l'organització Medicus Mundi, uns 7000 membres del clan guaraní mantenien, fins fa poc, la seva condició d'esclaus. Treballant pel senyor o patró, a canvi de salaris que fan plorar. Privats de drets elementals i bàsics com: l'educació, l'accés a la sanitat i la pròpia llibertat. Acumulant deute amb l'hisendat i transmetent-lo de generació en generació. Lligats de mans i peus als seus respectius cacics.

Cal que ho expliquem. Mereix un paràgraf a part. Segons l'enciclòpedia Espasa, en la seva edició de l'any 1995, l'epígraf coca, en la quarta accepció, diu el següent:
coca cola o cocacola. Nom comercial d'una beguda gasosa d'origen nord-americà, preparada a partir de les fulles de coca un cop eliminats els alcaloides. La cita és textual, feta la traducció del castellà. La multinacional Hornimans a cedits els drets d'imatge i marca a la empresa Pacheco y Cia, de La Paz, per envasar i comercialitzar la fulla de coca en bossetes per fer infusió.

Cóm és que el principal client del govern bolivià en aquest tipus de cultiu, de cop i volta, tanca l'aixeta i modifica la política agrària (en aquest cas ens referim a Bolívia, però, podrien ser altres) ordenant cultius alternatius que proporcionen als camperols bolivians quatre rals, com si fossin almoines?

No és per tocar la fibra sensible. La que tenim o tindríem que tenir. La nena que apareix a la fotografia que il•lustra l'article, no és de les més pobres de Bolívia. Aquesta, encara ha tingut la dissortada sort de poder ser acollida per una organització no governamental, que ha fet amb els seus mitjans, tot el possible perquè no tingui que pensar, el dia de demà, que no hi ha gent bona al món...

Bolívia és un país que no te l'acabes mai. De gent acollidora. Disposada a ensenyar-te a compartir amb humilitat. Que encara cultiva valors que alguns hem perdut en la recerca de no se sap molt bé què. N'hi ha per escriure dos llibres... Creieu-me, perquè és veritat.

Resum d'allò que no sabíem: TAQUIPUNIW AKA PACHAUX MAYAKI. (Tot el món és una única realitat) Màxima aymara.


El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local