Vilanova recupera Víctor Balaguer

Exposicions, la representació d’una òpera, la presentació d’una biografia, recitals poètics, conferències i la recuperació de la Casa del Marquès de Castrofuerte com a centre d’estudis sobre el romanticisme són algunes de les activitats que es portaran a terme els propers mesos a Vilanova i la Geltrú en homenatge al centenari de la mort del polític i escriptor Víctor Balaguer (Barcelona 1824-Madrid 1901).

El proper 19 d’abril s’inaugurarà, a la Biblioteca-Museu Balaguer, l’exposició Balaguer i la Vilanova del tombant de segle que se centrarà en la vida i obra de qui va ser nomenat fill adoptiu de la capital del Garraf i un destacat polític i home de lletres. Mesos més tard, el 19 d’octubre, una segona exposició mostrarà una àmplia selecció de pintura romàntica catalana del XIX per emmarcar el corrent artístic i el context històric en el qual es va moure Balaguer i que és conegut com La Renaixença. Precisament, per ressaltar la seva contribució al món artístic i cultural, s’ha programat també incloure els propers Jocs Florals dins els actes de l’Any Balaguer ja que l’autor de la patriòtica Història de Catalunya i de la Corona d’Aragó va ser un dels set poetes escollits per l’Ajuntament de Barcelona per reestablir els premis de poesia. El mateix Balaguer va guanyar tres vegades els Jocs Florals (a València el 1860 i a Barcelona també el 1860 i 1861) i va contribuir de manera decisiva a la recuperació de la història i la literatura catalana del XIX.

El Balaguer polític

Els organitzadors del centenari Balaguer han volgut també ressaltar l’activitat política de qui va ser ministre de Foment i d’Ultramar, diputat a Corts i president del Tribunal de Comptes del Regne. És per aquest motiu que Madrid acollirà una conferència, al Museu del Prado, a càrrec del professor Francesc Fontbona, i un acte al Congrés dels Diputats en què hi participaran diverses personalitats polítiques. Segons la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova, Teresa Llorens, el que s’intenta amb l’Any Balaguer “és donar a conèixer aquest singular autor, tant la seva vessant humana com la seva obra, i per aquest motiu s’ha volgut descentralitzar al màxim i incloure Barcelona i Madrid, entre d’altres, per donar una major projecció”.
La mateixa regidora Llorens destaca que la voluntat de donar a conèixer qui va ser i què va fer Balaguer ha motivat tirar endavant una sèrie de projectes poc coneguts de la seva obra. Aquest és el cas de la vinculació de Víctor Balaguer amb el músic Felip Pedrell amb qui va col·laborar estretament en la confecció d’algunes òperes. Coincidint amb l’Any Balaguer s’editarà properament l’òpera Els Pirineus escrita pel mateix Balaguer i musicada per Pedrell i que la regidora de Cultura ja ha anunciat que “es mantenen converses perquè es pugui estrenar”. Així mateix, el Gran Teatre del Liceu estrenarà la propera temporada (el 26 i 28 d’octubre) l’òpera La fattuchiera, una òpera que només s’ha representat una vegada i els originals de la qual es conserven al Museu Balaguer.

PERFIL

Personatge polifacètic i singular

Un dels aspectes poc coneguts de Balaguer és la seva relació amb la maçoneria. Balaguer va ser un lliurepensador i un destacat maçó que va assolir el grau 33, el graó més alt de l’escalafó. Va ser aquesta vinculació amb el món de la maçoneria que li va comportar molts problemes fins al punt que va caldre una notificació eclesiàstica que certifiqués que havia mort al si de l’església catòlica per poder ser enterrat al cementiri vilanoví. Bona part dels trets de la maçoneria es poden observar en l’estructura de l’edifici que allotja el Museu i que el mateix Balaguer va donar a la capital del Garraf el 1889 amb una important col·lecció de llibres, pintures, escultures i objectes orientals.

Fill d’un metge liberal, va dedicar-se al periodisme, la història, la política i l’escriptura després d’abandonar els estudis de Dret, un fet que va indignar la seva mare fins al punt que va ser desheredat. Als 14 anys va estrenar la seva primera obra teatral Pepín el Jorobado o el hijo de Carlomagno i cinc anys més tard amb el seu gran èxit, Enrique el Davidioso, va ser proclamat poeta oficial del Liceu. Periodista i impulsor de diversos diaris com La Corona de Aragón o La Montaña de Montserrat, Balaguer va esdevenir un referent gràcies al seu poema A la Verge de Montserrat, símbol de les aspiracions nacionalistes, i al seu exili a França per haver participat en l’intent revolucionari del general Prim el 1865 tot i que ara, paradoxes de la història, el Rei Joan Carles I presidirà el Comitè d’Honor del Centenari.

Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà