Eduard Pinilla |
20-04-2004 21:39
Uns companys nostres gallecs que fan de fotògrafs freelance han estat aquest matí a Nablus, on se celebrava el funeral per un jove palestí. Ens han explicat, i ho podem corroborar perquè hem vist les seves fotos, que s'ha viscut un autèntic escenari de guerra. Ni una sola arma s'ha vist de la part palestina. Només desenes de nens (alguns no passaven dels sis anys) tirant pedres contra els tancs. El resultat ha sigut de 3 palestins ferits. He vist una foto presa a 2 metres de distància on es veia un noi que en cap cas tenia més de 15 anys amb un tret poc més avall del cor. Diversos tancs ocupant el centre de la ciutat, dos tancs tancant l'únic accés des de l'exterior de la ciutat. Desenes de jeeps de l'exèrcit. Els tancs apuntant a periodistes armats amb una mortífera camera de fotos. No té nom. Poc desprès ens hem assabentat que han mort un noi del camp de refugiats de Balata.
El nostre grup hem estat una bona estona esperant per poder entrar a Qalkilya. No ha sigut possible. Cada moment ens deien que en pocs minuts els estrangers podrien entrar a la ciutat. No ha sigut cert. Hem intentat ajudar una dona palestina amb el seu fill a entrar a la seva ciutat. L'exèrcit els hi prohibia. No hi ha hagut manera. Portava un nen de 3 anys que estava mort de fred. Ni així. Al checkpoint d'entrada a la ciutat imagineu la situació que en cap cas és gens diferent a la de qualsevol altre checkpoint: joves en edat de fer el servei militar(18 o 19 anys) armats amb una metralladora, amb actitud xulesca i prepotent, amb odi evident a tot el que ensumi a àrab, parlant en to despectiu i burlesc a dones i homes que els doblen i, en alguns casos, tripliquen seva edat...
Ara no tinc cap dubte que estic presenciant una neteja ètnica. I la impotència que sento es tant gran que necessito escriure aquestes línies per desfogar-me. Quan vas pel carrer i veus un nen palestí i el mires als ulls aquests semblen dir-te: estem tocats però no enfonsats. Lluitarem fins al final.
El nostre grup hem estat una bona estona esperant per poder entrar a Qalkilya. No ha sigut possible. Cada moment ens deien que en pocs minuts els estrangers podrien entrar a la ciutat. No ha sigut cert. Hem intentat ajudar una dona palestina amb el seu fill a entrar a la seva ciutat. L'exèrcit els hi prohibia. No hi ha hagut manera. Portava un nen de 3 anys que estava mort de fred. Ni així. Al checkpoint d'entrada a la ciutat imagineu la situació que en cap cas és gens diferent a la de qualsevol altre checkpoint: joves en edat de fer el servei militar(18 o 19 anys) armats amb una metralladora, amb actitud xulesca i prepotent, amb odi evident a tot el que ensumi a àrab, parlant en to despectiu i burlesc a dones i homes que els doblen i, en alguns casos, tripliquen seva edat...
Ara no tinc cap dubte que estic presenciant una neteja ètnica. I la impotència que sento es tant gran que necessito escriure aquestes línies per desfogar-me. Quan vas pel carrer i veus un nen palestí i el mires als ulls aquests semblen dir-te: estem tocats però no enfonsats. Lluitarem fins al final.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!
