Eduard Pinilla |
20-04-2004 21:39
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Fa uns dies que voltem per diferents llocs de Palestina per veure com està la situació. Darrerament hem visitat Hebron i Dura. El cas d'Hebron és especialment dur. La ciutat envoltada de soldats. Hem conegut molta gent que ens ha dit que fa cinc anys que no es pot desplaçar a Jerusalem o en un checkpoint seria detingut. A Hebron en teoria hi ha policia però aquests no poden sortir de la comissaria o amb tota seguretat serien disparats per l'exèrcit. La ciutat està envoltada de petits turons que són assentaments. Els colons que hi viuen estan completament tocats de l'ala. Imagineu fins quin punt que els soldats mateixos que els envolten ho diuen. El que més m'ha sobtat i indignat és que l'exèrcit té ocupats molts terrats de cases però la cosa no acaba així, ja que obliguen les famílies a viure amb ells, en teoria per no rebre atacs en represàlia en contra de locupació. No em vull ni imaginar com deuen viure aquestes famílies dia a dia amb els soldats. Quan hem anat a la Old City (la part vella d'Hebron), allò ja ha sigut massa. Una ciutat que es diu que és la segona més antiga després de Jericó i està destrossada! Les cases caigudes. Diuen els qui hi viuen que els carrers d'Hebron eren com els de Jerusalem, plens de comerços i vida. Doncs ara tot està tancat. Hebron està mort! Hem anat a fer un suc de taronja a una de les poques botiguetes oberta i el senyor ens ha dit q tenir la botiga oberta li surt mes car del que acaba passant per caixa però que aquesta és la seva particular manera de resistir. A la ciutat vella els soldats ens han aconsellat no endinsar-nos pels carrers perquè els àrabs són el més dolent que hi ha al món. Doncs aquesta gent tant dolenta que ens havia de tallar a trossos i que no té gairebé per menjar ens ha acollit a casa seva, ens ha convidat a té, ens volia convidar a dinar...
Fa dies que els soldats ens parlen meravelles dels àrabs. També fa dies que els observo buscant on tenen la cua i les banyes. He desistit. Crec que no en tenen. No parem de jugar amb els nens àrabs. Tenen moltes ganes de jugar i a nosaltres no ens en falten. Dura (un poble prop d Hebron) és un altre cas curiós. Hem anat a veure l'alcalde que, curiosament, parla castellà perquè va estudiar a Cuba. Ens han rebut massa bé i tot. Ens han explicat la realitat del poble. Tenen seriosos problemes d'espai per a l'educació. Fan dos torns de classes i n'han arribat a fer tres en un sol dia. Cada cert temps els soldats entren al poble amb els tancs i els destrossen l'asfalt, els ocupen escoles i els tiren cases a terra. L'alcalde ens ha semblat un senyor amb molta energia i que té moltes ganes de plantar cara d'una forma pacífica i constructiva a l'ocupació. Hem conegut una senyora, la Fatima, que val un imperi. Ella és una lluitadora, des de fa moltíssims anys, de les dones i porta una ONG que ajuda les dones rurals més desafavorides a desenvolupar-se oferint-los tallers, cursos. El centre disposa de jardí d'infància, menjador, petit laboratori, classes de creativitat, matemàtiques...per als nens. És increïble la feina que fan! Formen dones i posen mitjans per tenir cura dels seus fills mentre elles reben la formació, ja que si no és d'aquesta manera, no podrien fer-ho. Ah, i també tenen un psicòleg i una saleta habilitada especialment perquè les nenes i dones rebin tractament psicològic, ja que en un context docupació els problemes psicològics són molt alts.
Tinc moltes ganes de poder convidar la Fatima a Catalunya i serà una de les idees que vull proposar als companys del collectiu Palestina resisteix! tot i que sé que serà difícil pel nostre collectiu, ja que disposem de molt pocs mitjans econòmics. La Fatima val un imperi!
Fa dies que els soldats ens parlen meravelles dels àrabs. També fa dies que els observo buscant on tenen la cua i les banyes. He desistit. Crec que no en tenen. No parem de jugar amb els nens àrabs. Tenen moltes ganes de jugar i a nosaltres no ens en falten. Dura (un poble prop d Hebron) és un altre cas curiós. Hem anat a veure l'alcalde que, curiosament, parla castellà perquè va estudiar a Cuba. Ens han rebut massa bé i tot. Ens han explicat la realitat del poble. Tenen seriosos problemes d'espai per a l'educació. Fan dos torns de classes i n'han arribat a fer tres en un sol dia. Cada cert temps els soldats entren al poble amb els tancs i els destrossen l'asfalt, els ocupen escoles i els tiren cases a terra. L'alcalde ens ha semblat un senyor amb molta energia i que té moltes ganes de plantar cara d'una forma pacífica i constructiva a l'ocupació. Hem conegut una senyora, la Fatima, que val un imperi. Ella és una lluitadora, des de fa moltíssims anys, de les dones i porta una ONG que ajuda les dones rurals més desafavorides a desenvolupar-se oferint-los tallers, cursos. El centre disposa de jardí d'infància, menjador, petit laboratori, classes de creativitat, matemàtiques...per als nens. És increïble la feina que fan! Formen dones i posen mitjans per tenir cura dels seus fills mentre elles reben la formació, ja que si no és d'aquesta manera, no podrien fer-ho. Ah, i també tenen un psicòleg i una saleta habilitada especialment perquè les nenes i dones rebin tractament psicològic, ja que en un context docupació els problemes psicològics són molt alts.
Tinc moltes ganes de poder convidar la Fatima a Catalunya i serà una de les idees que vull proposar als companys del collectiu Palestina resisteix! tot i que sé que serà difícil pel nostre collectiu, ja que disposem de molt pocs mitjans econòmics. La Fatima val un imperi!
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
