Opinió

L’ESGRIMA PARLAMENTÀRIA

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Si hi ha un esport que s’ha comparat a vegades amb el debat parlamentari, aquest és, sens dubte l’esgrima. La gran agilitat que requereix i els ràpids reflexos que es necessiten ha induït a molts articulistes i analistes polítics a fer servir el símil per il·lustrar la retòrica que ses senyories utilitzen en els grans moments de la vida de les Corts, com el debat d’investidura o el de l’estat de la nació.

Dels diferents comentaris que he senti a arrel de la sessió de proclamació de Rodríguez Zapatero com a president del govern em quedo amb dos: Un comentarista de Radio Nacional de España deia que el debat havia estat de guant blanc, “versallesc”, fins i tot, que vol dir “molt cortès i refinat”. Antoni Puigverd deia en la tertúlia de Catalunya Ràdio que el discurs del PP havia passat del sarcasme a la ironia. Bé, alguna cosa hi hem guanyat. La ironia es defineix com a “dir el contrari del que es pensa o del que és evident per fer burla o per provocar la rialla” mentre que el sarcasme és la ironia mordaç i la mordacitat és un atac a la gent malparlant-ne d’una manera acerba, que vol dir cruel i corrosiva. La ironia és doncs, una conya feta amb enginy, el sarcasme té molta més mala llet. Els darrers anys, i especialment des de les eleccions catalanes s’ha jugat directament amb l’atac personal, el menyspreu més absolut, l’insult més indignant com a mètode de crítica política. Oblidant els principis, la cavallerositat, les bones maneres i el fair play, els polítics s’han dedicat a posar el ventilador i escampar la femta quant més amunt millor. No s’han parat davant res: Han mentit, han manipulat la informació descaradament, l’han orientat cap a on els hi convenia i ara es munten actes de desgreuge i apareixen com les víctimes quant en realitat són ells els responsables de tot aquest estat de coses, recolzats per tota la premsa del règim i les emissores afectes que han enrarit l’aire polític fins a fer-lo irrespirable.

L’esgrima precisa d’una gran concentració, atacant quant veus una vacil·lació en l’adversari, tot això sense descuidar la defensa. Esperem que el nou escenari polític creï un panorama versallesc en el que les formes no estiguin renyides amb la necessària discussió sobre les idees i sobre els projectes. I esperem, sobre tot, que si alguna vegada torna a haver-hi una majoria absoluta no es caigui una altra vegada en els errors del passat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local