El bosc. De fades?

Som lliures de creure en fades, però, som molt lluny de poder demostrar la seva existència. Els boscos, aquests fantàstics escenaris on les fades dels contes tenen les seves cuites, mantenen la seva existència com si fossin una faula que ha esdevingut real. Els boscos, com aquelles, les fades, volen de la nostra intervenció imaginativa per a poder subsistir. Però, què reben a canvi de nodrir la nostra imaginació o de fer possible la nostra salud? Els boscos, tales indiscriminades i molta brutícia. Les fades, l'oblit de les tradicions allèn de la tristor.

Encara que soni estrany, això que vaig a dir, hi ha boscos privats i boscos públics. Això, sembla ser que fa impossible una gestió de tipus coordinat. Però, el bosc és molt més que el poder considerar qui en manté el seu títol de propietat, o qui, segons això, en tindria que tenir cura. Per definició, el bosc, és un lloc de més o menys extensió, poblat d'arbres i plantes silvestres. Llurs funcions ecològiques, que a pagès coneixen molt bé, són nombroses i molt variades. Es tracti d'alta, mitja o baixa muntanya; sigui de litoral, de plana o de ribera; el bosc és un biòtop complexe.

Les seves funcions són nombroses i la seva interacció en les nostres vides és cabdal. A part de considerar el gran nombre d'organismes i éssers vius que s'hi aixopluguen tenim que considerar les avantatges que ens suposa el manteniment de la seva existència. El planter (arbres, arbusts, matolls i plantes) fixen amb les seves arrels el sòl evitant la seva erosió i desertització; purifiquen l'aire equilibrant els continguts gasosos; col·laboren en els diferents canvis climàtics humectant l'atmosfera; nitrifiquen i enriqueixen el terra; mantenen els cursos d'aigua, equilibrant els cabdals; proporcionen fusta; retenen l'aigua, filtrant-la i emmagatzemant-la en el subsòl...

Actualment, els perills més greus que el bosc suporta són: el foc, les deixalles i la tala descontrolada. Del foc se'n parla molt com una conseqüència del canvi climàtic global, però, el cert és que la major part de boscos cremats en els darrers anys, a tot el món, són provocats per accelerar la venda de terrenys i fer-hi urbanitzacions; o, si més no, per quatre arreplegats que en lloc de immolar-se, li prenen foc. Les deixalles, tota la porqueria que s'hi aboca, forma part de la incultura del civisme, si es pot parlar de tal, i abona les condicions per afavorir els incendis forestals. Hi ha boscos arreu del món, a més, que tenen la “desgràcia” de comptar amb arbres de fustes molt preuades. Les anomenades “nobles”. Cobejades, i, per tant, altament cotitzades.

Dues actuacions, una de paraula i l'altra de fet, ens fan tornar els pèls de punta pel que fa a la massa forestal del nostre planeta. En refereix-ho a les recents declaracions del màxim responsable polític dels Estats Units, un país que destaca per les seves boscúries, quan afirmà que la solució per acabar amb els incendis forestals consistia, segons ell i ningú més, en talar tots els arbres.

Ningú no nega els desastres provocats a llocs com l'Amazònica, amb el cautxú. Els arbres que varen sacrificar per fer-hi camins que els permetia el transport del latex, eren d'un bosc de ribera, únic al món. Considerat el pulmó del planeta.

Com voleu que no estiguin tristes les fades? Si hem fet tot el possible perquè es plantegessin, un i un altre cop, la seva possible existència.


Resum del que no sabíem:

El bosc, embolcalleu-lo, no fos que el destí, digueu-li fada d'aigua, us girés la cara en un gorg, un dia humit de primavera.