Reconeixement internacional

Mor el conegut lladre d'obres d'art Erik el Belga, autor del robatori al Museu Víctor Balaguer l'any 1981

El lladre d’art més prolífer de la segona meitat del segle XX a Europa va confessar que el de Vilanova i la Geltrú havia estat dels robatoris més difícils que recorda

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El conegut lladre d'obres d'art Erik el Belga ha mort aquest divendres a l'edat de 80 anys, segons informen diversos mitjans d'abast nacional. El lladre d’art més prolífer de la segona meitat del segle XX a Europa va organitzar el robatori a la pinacoteca del museu vilanoví l'any 1981, on va robar una trentena d'obres. La banda va caure uns mesos després, amb la detenció d'Erik el Belga a Sitges, on residia en aquell moment. Anys després, René Alphonse van den Berghe va arribar a confessar que el de Vilanova i la Geltrú havia estat dels robatoris més difícils que recorda: "a un costat la policia, a l'altre la Guàrdia Civil, tammbé una estació de trens on tot el dia hi havia gent. Tot i així va sortir bé: trenta quadres, un vaixell de marfil...".

Erik el Belga va ser l'autor també del robatori, ara fa 40 anys, de les figures de l'Arqueta de Sant Martirià, del Monestir de Sant Esteve de Banyoles. Al llarg dels anys, Banyoles ha pogut recuperar 23 peces de l'Arqueta, però encara se'n busquen 5. De fet, l'advocat que porta el cas, Carles Mascort, ha explicat aquest divendres a través del seu compte de Twitter que continua treballant en la recerca de les peces. El de l'arqueta de Sant Martirià és el robatori patrimonial més important de Catalunya. Tot i això, Erik el Belga no va ser jutjat perquè el cas havia prescrit.

Un robatori que va marcar la història del museu

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer custodia un dels dipòsits del Museo Nacional del Prado més antics. Mig centenar d’obres van arribar de Madrid a finals del segle XIX i es van instal·lar al gran saló, anomenat Pinacoteca. L’octubre de 1884 es va obrir al públic. Faltaven anys perquè Barcelona celebrés l’Exposició Universal (1888) i tingués el primer museu de Belles Arts (1891). En aquest context es comprèn l’antiguitat, el valor i la innovació que suposava tenir aquest dipòsit amb pintura del Segle d’Or. L’obra més coneguda i recordada era: L’Anunciació d’El Greco. Es van poder admirar les teles del Prado en diferents sales durant gairebé cent anys, fins que el robatori perpetrat per la banda d’Erik, el Belga l’any 1981 va provocar un aixecament del dipòsit de Vilanova. Les peces sostretes aviat es van recuperar, però fins el 1986 no es va rebre de nou una selecció de quadres del Prado que ha romàs aquí fins a dia d’avui.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local