Ús de la tecnologia

El confinament va disparar l'ús de dispositius digitals fins a 9 hores diàries de mitjana, segons un estudi

El 70% de les persones augmenta bastant o molt la utilització de pantalles

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El confinament va fer augmentar notablement la utilització dels dispositius digitals, fins a sobrepassar les nou hores i quart d'ús diari, segons l'informe 'El benestar personal i l'ús de la tecnologia en confinament', publicat per l'Observatori Social de La Caixa. El 19% de les persones enquestades reconeix que el temps davant de les pantalles ha augmentat molt, mentre que el 52% assegura que bastant. Només el 3% diu que no està fent servir més la tecnologia que abans de la crisi sanitària. De mitjana, els enquestats han dedicat més de nou hores diàries a dispositius digitals, la majoria (5 hores i 22 minuts) dedicades al treball o als estudis. L’ús per a la comunicació amb amics i familiars s’acostava a les cinc hores.

Els resultats mostren que les persones que dediquen més de dues hores diàries a l’ús de la tecnologia per a xarxes socials, entreteniment o comunicació presenten un benestar alt menys sovint que les que aconsegueixen fer un ús moderat d’aquests dispositius (dues hores o menys al dia).

Com constata l’estudi, la tecnologia per organitzar-se el treball pot incrementar el benestar (+1 %). Tanmateix, s’adverteix que les caigudes més importants de benestar les pateixen les persones que recorren a les pantalles per evadir-se dels seus problemes (–20 %), entretenir-se o relaxar-se (–17 %), tafanejar la vida dels altres (–13 %) o informar-se sobre el coronavirus (–12 %).

Així mateix, l’estudi ha trobat evidència que l’exercici físic i el temps d’oci dedicat a aficions sense pantalles (cuinar, llegir, pintar o tocar un instrument, entre d’altres) s’associen a nivells més alts de benestar personal i psicològic.

De la mateixa manera, en un context de distanciament social, l’estudi ha observat que les relacions personals amb amics o familiars es mostren especialment valuoses per evitar el malestar i promoure nivells alts de benestar.

Perfil de les persones més afectades i metodologia de l’estudi

Per fer aquest estudi, es va dur a terme una enquesta internacional amb més de 9.300 respostes procedents d’Espanya, Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Perú, Uruguai i Veneçuela. Les dades es van recollir entre el 29 de març i el 20 de juny de 2020, i per a l’informe es va crear un índex de benestar, amb puntuacions entre 0 (malestar absolut) i 10 (benestar absolut). Els resultats indiquen que el 16% de les persones enquestades presenten nivells baixos de benestar; el 57 %, nivells mitjans, i el 27 %, nivells alts.

Les dones, els joves i les persones sense estudis superiors ho han passat pitjor. A més, en l’estudi destaca el marcat perfil d'edat del benestar: no hi ha pràcticament persones més grans de 50 anys amb nivells baixos, i d’aquestes, més del 40 % presenten un nivell alt de benestar.

En canvi, el confinament ha afectat més els joves: només un 14% dels participants de 18 a 22 anys té nivells alts de benestar.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local