món . Cat - el món, des de Catalunya i en català

benvinguts al circ!

(núm.11 ) 28-5- 2004

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El cap de pista era un home de cabells blancs, d'una certa edat, que molt bé podia haver estat metge, però, avatars de la vida, l'havien dut a treballar en un circ. A un gran circ. A l'anomenat major espectacle del món.

Benvinguts al circ! La frase pronunciada per l'home de cabells blancs, donava pas a un espectacle que, tot i les pròrrogues, tenia una data de caducitat més aviat reduïda i una infraestructura a base de carpes i material de munta i desmunta...

Quan era petit i anava al circ, recordo que era sempre al mateix lloc. Ocupava un descampat ple de rates on el gossos feien les seves necessitats. Any si i any també. Fins que, una vegada, ja no hi va tornar més. Havien edificat pisos...

Per anar-hi, agafàvem el tramvia. I per tornar a casa, també. No és que el metro no funcionés, no. A mi, m'agradava més el tramvia, i, els de casa em feien cas.

De quan us parlo, jo ja era granadet. Desprès ho vaig viure de pare, amb el meu fill. En en aquells circs, els de debò, hi podíem menjar sense que ningú ens digués res. No calia amagar-se. Quan els trapezistes feien el trapella, ens tapàvem la cara, però, era de por... No perquè penséssim que ens renyarien per tenir la boca plena.

Amb l'us de raó, arriben moltes decepcions. Algunes, fruit del coneixement.

El circ, a les ciutats de l'antiga Roma, es muntava per donar al poble pa i festes, amb que tenir-los contents. Hi menjaven fins els lleons. Curiosament, era molt a prop del fòrum (llegiu, món.cat nº 1), però, no a dins. En els antics fòrums, hi havia guarnicions i també més públic que ara. No se sap de l'existència de pallassos. En cas de haver-n'hi hagut, mai no em posaria amb la professió.

Tornem al circ. Al de debò.

Doncs, com us deia... Mai no he vist a un empleat, entrar, a corre-cuita a la carpa amb un entrepà amagat sota el braç. I dic jo. Tot i que la cuina forma part de la cultura, la llibertat per cruspir el què, el cóm i on ho vulguem, també forma part dels drets del poble.

Clar que el circ és un negoci! Un negoci que dona de menjar a vàries generacions... Però, no he sentit mai de cap que especulés per enriquir-se. I molt menys, que es fes seus els postulats dels parcs temàtics, per assegurar-se la subsistència.

Els nens estimen el circ. Bé, els nens estimen tot el que és novador, espectacular i està fet amb imaginació. Em pregunto. Quin pare deixaria anar els seus fills a un espectacle que, per raons de seguretat, fossin vistos a través d'una mira telescòpica, per tiradors d'elit, en la presència d'un cap d'estat?

...Finalment, hem decidit anar a veure l'espectacle. Tot i que no sabem exactament què ens oferiran, tenim una idea del que hi anem a trobar. Aprofitem el descompte d'uns vals que reparteixen pel carrer. Dins la carpa, som quatre gats. L'espectacle, començà puntual i ens ha estat ofert en la seva integritat. Mentre gossos i micos juguen com si es tractés de la mateixa espècie, penso,.. Avui no han fet calaix. I, aquí cobra tothom... No hi ha voluntaris, amb dietes o sense. Especialitzats o no. De protecció civil o d'organitzacions no governamentals. En definitiva. No hi ha ningú que prostitueix-hi la seva dignitat. Més aviat, s'hi troben bé...

Bé. Acaba l'espectacle. Acaba, l'encara més difícil. Tinc el dissortat sentiment de que em resten poques tardes de circ. El meu fill es fa gran. Però, si algun dia sóc avi, i,
encara hi ha circ, del de debò, hi duré els meus nets...

D'això que acabo de dir, ja fa 12 anys. Al cap del temps, no només refermo l'opinió, sinó que considero el circ prou vàlid com a olimpíada i fòrum alternatius.

Resum del que no sabíem: En els circs d'arreu del món hi podríem aplicar una locució adverbial d'us comú, que en italià diu: “Si non è vero, è ben trovato”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local