n o - m e d i a

Amb els auspicis dels teòrics de la comunicació, hem anat treballant sota diferents epítets que, d'alguna forma, convidaven al reciclatge professional, ens mantenien a l'aguait de les noves tecnologies i modificaven l'ús de llenguatges i estils en els mitjans.

Dels avisos i notícies de “los medios de difusión” fins arribar als no-media actuals, han aparegut altres etiquetes en les que el salt semàntic més gran ha consistit en substituir la paraula informació per comunicació. Em refereix-ho als mass-media o comunicació de masses. Hem passat de considerar la professió com a part del camp de les arts i els oficis, a tenir-la com una ciència. La tendència actual, però, amb el concurs de les universitats privades i els tres anys d'estudis, ens retorna una mica als orígens. El que no podem qüestionar és la colla de professions d'aprenentatge reglat que han sorgit amb l'aparició de les noves tecnologies. Més que aquelles que varen desaparèixer, d'ensems, amb la linotípia i l'heliogravat.

La “culpa” la té un concepte nou. Un concepte que respon a una parcel·la abans inexistent. Se'n diu no-media. Són, en lo bàsic, el Internet i el mòbil. Unes tecnologies que ens permeten la comunicació multimèdia, de forma pluridisciplinària i alhora interactiva. De la barreja: telefonia, ràdio i TV digitals, com a elements propagadors; transmissions via satèl·lit i “galàxia” Internet, com a vehicles difusors; i, DVD, CD-ROM i disc dur integrat, com a suports físics de presentació; la ciència ficció, no sembla que sigui tant de ficció. Poder fer-ho tot, amb un sol aparell, que no és més gran que un paquet de tabac!.. Això, a la curta o a la llarga, ens farà replantejar l'existència dels mitjans actuals, tal i com els coneixem.

Sense anar més lluny, l'any 2011, la ràdio i la televisió seran digitals i les actuals seran història. I qui no ens diu que, d'ací a no res, els mitjans de transport no aniran equipats, d'origen, amb aquesta tecnologia com si es tractés d'un ordinador de bord o un auto ràdio dels d'abans. Cotxes, avions, vaixells, motos i alguna bicicleta... Arribarem a pensar que el nostre vehicle és el “Air Force One”!

Fent un salt, el més llarg que ens permet la memòria, tornem a la feina. En poc més d'un quart de segle, hem passat de passejar amunt i avall la màquina d'escriure portàtil, amb pesants carteres on s'amuntegaven els papers, cercant un raconet per diferents redaccions de diaris i revistes, a controlar-ho quasi tot, amb un senzill aparell, que cap en el palmell de la mà. La qüestió, tal i com l'entenc, no és entestar-se a pensar que el suport paper no desapareixerà mai. El problema són els elevats costos editorials i la premsa gratuïta. El més sorprenent i que no depèn del nombre de lectors és, segons les estadístiques, la tendència actual d'aquest tipus de publicacions a ser llegides per més d'una persona. Tot plegat, ens fa pensar en que la gent no només vol una informació lliure en la que se sent-hi protagonista; a més, la vol de franc, participativa i reciclable.

De la democratització i participació dels nous mitjans, en tenim proves ben properes en la intervenció decisiva del futur polític de cert país. Canviar, decidir o redreçar l'opinió de bona part de l'electorat, ha estat tant senzill, com prémer una tecla i enviar un missatge a tants altres com hi havia a l'agenda, abans de rebre'l. Efecte piràmide invertida. No entrarem a analitzar-ho. S'ha fet, abastament.

Aquest fet inqüestionable, en les darrers comicis electorals espanyols, ha provocat una reacció en cadena, semblant a la que els MSM causen, a tot hora, arreu del món.

Comunicadors, polítics, empresaris i forces de seguretat de tot el planeta estan estudiant el nou fenomen comunicatiu. El que ells mateixos han creat, sense parar esment a la causa-efecte. Tot i que aquesta duplicitat, quasi filosòfica, pugui estar donant-se en aquest precís instant, el que no sabem és el seu potencial. Ningú no en té ni idea del poder de convocatòria dels no-media. Sabem que la seva audiència és enorme, però, no sabem quants són, ni qui s'hi amaga al darrere. Demanar transparència a un sistema que no disposa d'horaris, ni de graella, ni de centre emissor, ni de ningú que doni la cara, si no vol, és una entelèquia. Tampoc podem fer un anàlisi mínimament acurat de cóm els estem utilitzant i de quina manera els podríem fer servir. La ciència i la tecnologia ens han dotat d'uns mitjans molt senzills, a l'hora d'emprar-los... Amb la introducció massiva al mercat i la bona acollida per part d'aquest, d'uns productes a l'abast de bon nombre de butxaques; el silici i la silicona, han complert.

D'altres, estudiaran els desequilibris que això genera i quan enganyats anàvem tots...

No hi ha comunicació, si no hi ha informació. La quantitat d'informació és directament proporcional al treball necessari per elaborar-la. Això precisa temps. Una feina ben feta, vol el seu temps. Hi ha que autentificar la informació, redactar-la i presentar-la aplicant un codi; digueu-li, deontologia o moral acceptada. Molt útil, si no volem trepitjar la llibertat dels demès al excedir-nos en l'ús de la nostra. Per una banda, ens hem sabut adaptar a les noves tecnologies. Aquestes tindran que adaptar-se a les nostres necessitats de comunicació. No n'hi haurà prou en canviar l'aparell per un altre de més modern, abans de saber com funciona el primer. Qui explicarà perquè serveix aquesta macro xarxa? Tot plegat, és molt més complexe del que sembla.

La informació, en tan que dret, té l'obligació d'arribar a tothom. També a aquelles persones que per manca de recursos no hi tenen accés o no convé, a alguns, que el tinguin. Si volen. És clar. Igual estan bé com estan!

Resum del que no sabíem: Els no-media han convertit l'usuari en protagonista actiu. De moment, en tant que consumidor, no té altres necessitats i el sistema queda cobert. Quan el conscient col·lectiu, li expliqui el què pot fer i ell sàpiga què vol fer, la xarxa planetària tindrà un exponencial que depassarà la nostra capacitat de càlcul. Probablement, i, segons els analistes informàtics, es col·lapsin els ordinadors més potents del món.