Esmenar la plana

Amb poc més d'una mesada hem passat de llençar les campanes al vol a parlar de redreçar el Fòrum. De veure cóm connectar amb la població. D'obrir-lo per les nits, convertint-lo en discoteca amb zona de banys. De fer-hi present la totpoderosa cultura de la pilota amb pantalles gegants des d'on es podran veure els partits de la Eurocopa de futbol. Quan passen coses com aquestes és que, quelcom o tot, no va bé.

Qualsevol empresa agermanada, de nova creació, que pretén beneficis a curt termini, té una necessitat de primer ordre: cobrir les despeses que han anat sortint. Col·loquialment en diem, que se'ls ha disparat el pressupost.

Els detalls de construcció, com el trenet que trepitja la segona plaça més gran del món, mentre fa bellugar les lloses del terra, me'ls estalviaré. Si més no, aquest no és nou. Tots recordareu els terres dels exteriors de les instal·lacions olímpiques, vila inclosa.

Malgrat que el senyor Basat, publicista, esmenti l'emoció com a ingredient bàsic en la publicitat i el senyor Clos, alcalde, parli de connectar amb Barcelona; mai, segones parts han estat bones. Mireu, nois. Motiva més una sortida a un parc temàtic, amb el carisma del Tibidabo, abans de tenir que passar per les taquilles del Ajuntament, que una plaça de mercat buida en la que no saps què et vendran però que, des que entres, no pares de treure't la cartera de la butxaca. D'acord, estimat senyor Basat?

No és que Barcelona no hagi connectat amb l'invent, senyor Clos. Barcelona connecta amb tot el que se li ofereix. No es queixa, pobreta. Ara bé, pretendre fer calderada amb els barcelonesos cada dotze anys, és agosarat. No troba? I no cal que hem recordi que si a la capital de Catalunya no es fan coses com aquestes, no se'n poden fer altres que li netegin la cara. Ja sap vostè el cost, per connexió, que els barcelonins tenim que tolerar cada vegada que connectem... No és de rebut que, cada cop que a la ciutat es fa el que sigui, tinguem que pagar-ho per duplicat. Potser em quedo curt!

Perdonaran la meva ignorància, però, què fan els vaixells escola de les armades de diferents països del món, donant suport a un esdeveniment que enalteix l'antimilitarisme i la pau arreu del món. No em recordin que són una meravella de la nàutica. M'agraden molt els vaixells, però, encara que ho sembli, no sóc imbècil!

Crec que ha arribat el moment de donar-los unes quantes idees, abans de que les facin seves. El que, a continuació, llegiran no esmenarà la plana, perquè aquesta ja no hi ha qui l'arregli, però, potser no tinguin més remei que fer el que encara no han fet... Mirin... Obrin les portes a tothom perquè puguin entrar, a més de les escoles, els “tours operators” i els iaios del Imserso; els aturats, els que tenen feina però no tenen papers (el senyor Bisbe els estarà molt agraït), els okupes (es deleixen pels espais buits), i, potser, no hi hagi ciutadans de primera i d'altres categories.

Pel que fa a la diversitat en el consum auto sostenible i el comerç just, comuniquin a les empreses que subministren el Fòrum (patrocinadors inclosos) que els seus productes queden substituïts, per aquests, a tot arreu on es permesa la seva venda i consum. A l'àrea de pícnic, habilitin una zona de fumadors, per si encara en troben algun, on una paradeta del col·lectiu, “Defensem la Maria”, no estaria de més.

Tinc la impressió, senyors organitzadors del Fòrum (plaça de mercat), que els esdeveniments els han superat. Però, l'edat, aquesta que no perdona, ha estat determinant. Votés i jo mateix, estem desfasats. Ja sé que això que acabo de dir, políticament és incorrecte... Però, és cert. No els explico res de nou. La gent, ara, no vol que se li expliquin mentides. I, ni de bon tros, tornar cap a casa havent pagat el gasto, amb el sentiment d'aquell que li han aixecat la camisa.