Ecologistes en Acció publica l’anàlisi del funcionament de la Xarxa de Prevenció de la Contaminació de les comarques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Tal com vam fer en l’anàlisi corresponent a l’hivern 2003 – 2004, s’ha fet un seguiment de 27 estacions, de les que dues corresponen al Garraf (Vilanova i la Geltrú i Cubelles), 6 al Baix Llobregat (Cornellà de Llobregat, Prat de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca, Martorell i Gavà), 1 a l’Anoia (Igualada), 4 al Vallès Oriental (Granollers, Montornès, Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni), 4 al Vallès Occidental (Barberà, Montcada i Reixac, Sabadell (Gran Via) i Sant Cugat) i 10 al Barcelonès: 4 poblacions de la comarca (Badalona, , Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramanet) i 6 a Barcelona (Escullera, Eixample, Gràcia, Poblenou, Dàrsena – Sud i Sants).

En aquesta ocasió s’ha fet un seguiment sistemàtic de totes les dades de la XVPCA al llarg dels mesos de abril, maig i juny. Aquest seguiment ha permès detectar tendències dels episodis de contaminació i començar a assenyalar zones a on probablement serà necessària una actuació concreta per millorar la qualitat de l’aire.

Respecte al funcionament de la pròpia XVPCA per detectar els episodis de contaminació, continuen detectant-se problemes greus. En el cas del Baix Llobregat i el Garraf hi ha irregularitats de funcionament en sis de les vuit estacions; destacant els casos de l’estació de Cornellà, que durant dos mesos seguits no arriba a un 85% de disponibilitat, i el cas de l’estació de Cubelles a on la Direcció General de Qualitat Ambiental ha hagut de situar unitats mòbils per problemes detectats en les validacions de les dades. Aquesta darrera estació és important per la seva proximitat a la Central Tèrmica.

En el cas del Vallès i l’Anoia la realitat és molt semblant, el seguiment mostra que 8 de les 9 estacions no arriben al 90 % de disponibilitat, de fet tan sols les de Santa Maria de Palautordera i Montornès mantenen un nivell satisfactori, amb una mitjana superior al 90%; els casos més negatius corresponen a les estacions d’Igualada, Montcada i Reixac, Sabadell i Granollers (totes amb un nivell global inferior al 80%).

Les estacions del Barcelonès es troben en la mateixa situació; en aquest cas pràcticament totes les estacions (9 sobre un total de 10) presenten problemes de funcionament de manera continuada, essent els casos de Sants, Gràcia, Sant Adrià del Besòs i Santa Coloma de Gramenet els casos més negatius. Tan sols l’estació de l’Hospitalet manté un nivell satisfactori de funcionament.

L’informe estudia també les superacions detectades dels nivells màxims d’immissió establerts a les directives de qualitat de l’aire.

Tots els contaminants es mesuren en micrograms (milionèsimes de grams) per metre cúbic (µg/m3), excepte el monòxid de carboni (CO), que es mesura en mil·ligrams. Es detallen les superacions dels Valors d’ Alerta (VA) a la població, aquells en que s’ha superat un llindar en el que hi ha un risc per a la salut humana en cas d’exposició de breu durada; i dels Valors Límits (VL), llindar que els coneixements científics aconsellen no superar amb la finalitat d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana o el medi ambient en el seu conjunt.

L’anàlisi mostra que Sant Vicenç dels Horts (per partícules i ozó, amb 106 i 58 superacions dels diversos llindars), Martorell (per partícules, amb 182 superacions del límit horari) i Vilanova i la Geltrú (per partícules, amb 184 superacions del llindar horari), presenten reiterats episodis de contaminació. Aquestes dades s’han de considerar en el context de les mancances de funcionament, el que implica que poden donar-se episodis de contaminació que no quedin registrats: el cas de Cubelles i Vilanova és el més il·lustratiu (88% de màxim funcionament i 99 superacions dels llindars d’immissió de partícules de 10 micres). Cal destacar que aquestes poblacions ja apareixien com les més afectades per aquest problema a l’anàlisi de l’hivern 2003 – 2004.

En el cas del Vallès i l’Anoia el municipi de Montcada registra la major incidència de superacions del llindar d’immissió de partícules de 10 micres (32), es torna a repetir l’efecte redundant de la manca de recollida de dades (un 84% de mitjana al juny, justament quan es donen 14 episodis de superació de partícules), així com es confirma una tendència detectada a l’anàlisi de l’hivern 2003 – 2004 que sembla apuntar a que aquest municipi pateix una problemàtica crònica d’acumulació de partícules.

Cal remarcar també que tant a l’abril, com al maig i al juny, comencen a donar-se episodis de superació dels valors d’ozó relatius a la protecció a la salut, es superen 9 vegades els nivells a Igualada, Santa Maria de Palautordera i Sant Cugat.

Els motius de l’aparició d’aquest fenomen abans de la seva època habitual (a l’estiu) és un dels punts que hauria de ser estudiat en el curs de la preparació d’un pla de millora de la qualitat de l’aire que s’hauria d’aplicar a totes les zones afectades per episodis de superació dels llindars d’immissió.

El cas del Barcelonès presenta la típica problemàtica relacionada amb la concentració de partícules a la zona del port de Barcelona (388 superacions horàries del límit marcat per la directiva), es tracta d’una de les zones que haurà de ser objecte d’un tractament preferent en el control i la correcció dels episodis de contaminació. El municipi de Santa Coloma de Gramenet confirma les dades de l’anàlisi del mes de març que el mostraven com un dels municipis de la comarca amb més problemes de concentració de partícules amb 140 superacions.

També cal remarcar que comencen a donar-se incipients fenòmens de formació d’ozó a Barcelona ciutat: 8 superacions del límit de protecció a la salut i 1 superació del límit d’informació a la població, malgrat que, com ja hem comentat, la primavera encara no és l’època habitual.

L’informe complet es pot obtenir de la pàgina web :

http://www.ecologistesenaccio.org/temes/aire/seguiment/qualitatairebcn.htm