Salut mental

Educació i Salut treballen en un pla de salut mental que abordarà també les "conductes disruptives" per la pandèmia

Bargalló confia avançar cap a la gratuïtat del 0-3 començant pel P-2 i aplicant-la gradualment

Els Departaments d'Educació i Salut treballen en un pla general de salut mental per aplicar als centres escolars. Els treballs per aquest nou abordatge havien començat abans de la pandèmia però aquesta els va aturar, i fa un temps que s'han reprès "amb més força", segons ha explicat en una entrevista a l'ACN el conseller d'Educació en funcions, Josep Bargalló. Precisament, aquest pla ha de servir també per abordar la "incidència" que la pandèmia ha deixat en els centres educatius, on s'han detectat "més conductes disruptives" relacionades directament amb la situació viscuda. D'altra banda, Bargalló es mostra convençut que s'establirà la gratuïtat i universalització del 0-3, que començaria per P-2 i que s'aplicaria de forma gradual.

Els resultats preliminars d'un estudi elaborat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu apuntaven que els estudiants de 4t d'ESO de centres d'alta complexitat van presentar més angoixa, estrès i ansietat en la tornada als centres després del confinament. I és que tant el confinament com les conseqüències generals en la pandèmia estan provocant afectacions en la salut mental de tota la població, i els escolars no són una excepció.

En aquest sentit, el conseller en funcions reconeix que des de la tornada a les aules el passat setembre s'han detectat més conductes disruptives, grups més afectats afectivament que altres. Ha puntualitzat, però, que si les escoles no haguessin obert "hauria estat pitjor". Part d'aquestes conductes s'han pogut tractar a l'escola, però admet que l'abordatge ha estat "segurament insuficient", perquè tant Salut com Educació s'han centrat "fortament" a aturar la incidència del virus.

Fins ara, Educació ha anat tractant els problemes que ha anat detectant, "alguns més greus que altres", i posant servies especials en aquells centres que ho han necessitat. L'objectiu, però, és enllestir un pla general de salut mental que permeti que Salut tingui serveis específics que, en coordinació amb Educació, puguin anar a les escoles quan sigui necessari. "Tenim 5.400 centres i escaig, no tindrem 5.500 psicòlegs", afegeix. La idea és un servei que treballi "col·lectivament i estigui a disposició de l'escola".

Cap a la gratuïtat del 0-3

Un altre tema que el conseller té sobre la taula és la gratuïtat i universalització de l'etapa educativa de 0 a 3 anys. Bargalló s'ha mostrat convençut que això serà un realitat en un període breu de temps sempre que hi acabin confluint dos factors. D'una banda, ha expressat la "promesa" del vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, de treballar de manera progressiva per aquest objectiu si és president. Això ha de coincidir amb la materialització dels fons Next Generation per poder sufragar la posada en marxa d'aquesta gratuïtat.

Sobre aquest darrer aspecte, Bargalló ha explicat que cal que el govern espanyol s'acabi d'aclarir tant amb Europa com amb la resta de l'Estat, ja que la primera opció de l'executiu de Pedro Sánchez era crear més places d'escola bressol. Unes places que el conseller afirma que Catalunya, en línies generals, no necessita. "Amb la davallada demogràfica i l'actual oferta hi ha excés de places en alguns llocs, no en crearem més, necessitem que siguin gratuïtes", ha manifestat.

"Si es compleixen les dues premisses anem cap a un 0-3 universal i gratuït, amb les actuals places, però també en centres que aniran perdent ocupació per la minva de P3", afegeix. Així, el model que proposa Bargalló passaria per començar per la gratuïtat del darrer any abans d'accedir a P3 i continuar la seva aplicació de manera progressiva. Es caminaria "cap a una concepció conjunta del cicle d'infantil", que en alguns llocs implicaria que aquesta etapa entrés als centres escolars -on aniran quedant espais lliures per la reducció de la natalitat-, mentre que en altres es mantindria en edificis exteriors.

En aquest darrer context hi poden jugar un paper important les llars d'infants que actualment són privades i que podrien viure un procés de concertació. En tot cas, ha apuntat que tots aquests aspectes "s'han de treballar molt bé".

Educació ja va fer un estudi fa un any i mig sobre la gratuïtat del P2 i en base a això i la realitat actual –menys demografia, promesa de destinar-hi més recursos en futurs pressupostos i fons Next Generation-, Bargalló ha afirmat que és un objectiu que "hi serà". "No ha de ser difícil poder-ho fer", ha insistit

30 propostes per passar a la pública en estudi

D'altra banda, el Departament d'Educació ha rebut una trentena de peticions de centres escolars privats per passar a la xarxa pública. El proper curs s'ha donat el vistiplau a cinc casos, i d'aquesta trentena que ara s'estudien n'hi ha que no compleixen els criteris necessaris per fer efectiu el pas. El conseller ha concretat que el primer que es mira és si el fet que tanquin aquests centres genera problemes d'escolarització a la zona i, en segon lloc, que els edificis siguin viables. Tot això, prèvia petició del centre.

De les que hi ha en estudi que sí que compleixen aquests criteris, s'està parlant amb elles sobre quan es podria fer efectiu el pas a la xarxa pública.

Estudiar una nova jornada escolar

Entre els temes en anàlisi també hi ha la jornada escolar. El Departament ha decidit prorrogar la prova pilot que s'està portant a terme en alguns centres escolars i que es va posar en marxa fa uns sis anys. I és que el conseller ha constatat que una mesura així no es pot avaluar tenint en compte que els dos darrers anys no han estat normals per la pandèmia.

Aquesta és doncs una qüestió oberta, però que Bargalló defensa que no es pot debatre "a cops de tuits", sinó amb un debat serè i profund i amb l'alumne i les seves necessitats al centre. El conseller ha considerat que Catalunya s'hauria d'apropar probablement a la mitjana europea d'hores lectives, per sota de la catalana; que segurament cal resoldre un espai del migdia excessivament llarg i el fet que hi hagi alumnes que surten de casa a les 7.00 hores i tornen a les 17.00 "sense dinar calent".

Ha apuntat també que l'horari de tarda podria acabar abans, però ha demanat també tenir en compte que segons quines jornades poden agreujar la segregació en les activitats extraescolars.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!