Universitat

El Govern aprovarà en les properes setmanes una rebaixa del 40% dels preus dels màsters

La mesura tindrà un impacte de 9,3 MEUR que assumirà la Generalitat i no les universitats

Pla mitjà de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, a la compareixença d'aquest dilluns. ACN

Pla mitjà de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, a la compareixença d'aquest dilluns. ACN

El Govern aprovarà en les properes setmanes una rebaixa de fins al 40% dels preus dels màsters. La consellera d'Universitats i Recerca, Gemma Geis, ha explicat a Catalunya Ràdio, que així ho ha aprovat el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Geis ha destacat que això suposarà una primera fase en el treball d'equiparació dels preus de màsters i graus. La mesura tindrà un impacte de 9,3 MEUR que assumirà la Generalitat i no les universitats. D'altra banda, ha tornat a criticat la decisió del TSJC sobre la llengua dels enunciats i ha considerat que "no és gaire normal" que la consellera "en menys de cinc dies ja tingui una notificació del TSJC". A més, ha dit que es treballa per la màxima presencialitat possible el proper curs.

Geis ha afirmat que aquesta rebaixa en els preus del màster en universitats públiques tindrà "un impacte molt gran" en les matrícules, facilitant l'accés dels universitaris. Tot i això, ha reconegut que es pot avançar encara més.

Així, el decret de preus públics universitaris per al curs 2021-2022 aprovat per la junta del CIC recull aquesta rebaixa de fins al 40% respecte als preus actuals. D'aquesta manera, els màsters universitaris de la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la UdL, la UdG i la URV passaran a tenir un preu per crèdit en primera matrícula de 27,67 euros, el mateix que es paga en els graus de coeficient d'estructura docent C.

Aquest nou preu representa una rebaixa de 18,44 euros en el preu del crèdit en la major part de titulacions de màster oficial, que significa la rebaixa del 40%, segons ha explicat Universitats en un comunicat. Pel que fa als màsters que habiliten per a l'exercici d'activitats regulades, el preu per crèdit passa dels 28,82% als 27,67%, una reducció del 4%.

La rebaixa en els màsters se suma a la del 30% de les taxes universitàries que s'ha aplicat ja aquest curs. En els estudis de grau, es manté la rebaixa del 30% i el preu del crèdit matriculat per primera vegada continuarà sent de 17,69€ (coeficient d'estructura docent A), de 25,04€ (coeficient d'estructura docent B) i de 27,67€ (coeficient d'estructura docent C).

Un curs de màster estàndard costarà 1.660 euros

Amb aquesta rebaixa, a partir del proper curs, un curs de màster estàndard de 60 crèdits passarà a costar 1.660 euros. En cas que l'estudiant sigui beneficiari d'una beca Equitat, es reduirà i se situarà entre els 1.245 (tram 1) i 1.328 (tram 2).

Pel que fa als graus, la matriculació de 60 crèdits costa una quantitat d’entre 1.061 i 1.660 euros anuals en funció del coeficient d’estructura docent del títol. Un estudi de coeficient A (Dret o Turisme) s’estableix en 1.061 euros, mentre que un de coeficient B (Comunicació Audiovisual o Psicologia), costa 1.502. Un grau de coeficient C (Medicina o Ciències Biomèdiques) costa 1.660 euros.

En el cas dels estudiants amb rendes corresponents als trams 1 i 2, que poden demanar una beca Equitat, els preus d’un curs de grau estàndard oscil·len entre els 212,4 i els 498 euros.

En el cas de les segones i successives matrícules, es mantenen els coeficients de multiplicació però en base als nous preus.

D'altra bada però també en clau econòmica, Geis ha reiterat el compromís de treballar per incrementar el pressupost d'Universitats i ha recordat que així està marcat a l'acord de Govern. També ha assegurat tenir els "deures" de treballar en altres temes com la demanda dels estudiants perquè les pràctiques siguin remunerades o la millora de les condicions dels professors i investigadors.

Geis ha mostrat també els seus recels cap a la nova llei d'universitats que prepara el govern espanyol. Aquests recels sorgeixen per si queden afectades tant les competències de Catalunya com l'autonomia universitària.

Normalitat a les PAU

D'altra banda, ha fet un balanç de normalitat en l'arrencada de les PAU, tot i la polèmica per la decisió del TSJC d'obligar a entregar els enunciats en català, castellà i aranès. La consellera ha assegurat no tenir dades concretes sobre quantes persones van demanar els exàmens en castellà –altres anys se situen al voltant del 5%- i ha explicat que el balanç es farà quan acabi el procés.

Sí ha reiterat les crítiques cap a la decisió del TSJC, recordant que els estudiant ja tenien aquest dret garantit. Ha afegit que les instruccions eren les mateixes que altres anys, quan no s'havien presentat cap recurs, i ha vist "un punt de mala fe" amb el moment en que es van notificar les mesures, tenint en compte que les instruccions es coneixien des del 13 d'abril.

Geis ha afirmat que l'objectiu ha estat que els estudiants poguessin fer la selectivitat amb la "màxima normalitat" però mantenint el model. Ha afegit que això no implica desobeir "absolutament res" i ha recordat que el català és, per norma, la llengua de les universitats catalanes.

La consellera s'ha dirigit als jutges per preguntar-los si és possible fer els exàmens d'accés a la judicatura en català a Catalunya. "Em sembla que no", ha respost.

Treballant per la presencialitat

Per últim, ha explicat que es va reunir amb el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i que s'està treballant perquè els universitaris puguin començar el curs amb la màxima presencialitat. Ha afegit que encara no es pot concretar res però que la voluntat és la "màxima presencialitat".

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!