Contaminació acústica

El soroll d’origen humà contribueix a reduir les poblacions de posidònia

Un estudi del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques de Vilanova demostra que les plantes tenen la capacitat fisiològica de percebre sons

El soroll d’origen humà contribueix a reduir les poblacions de posidònia. UPC

El soroll d’origen humà contribueix a reduir les poblacions de posidònia. UPC

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

En exposar-les a soroll d'origen antropogènic, les praderies de posidònia mostren lesions greus i permanents en els seus òrgans sensorials −la funció dels quals és gestionar la gravetat−, i aquest fet amenaça la seva supervivència. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi recent del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), que publica la revista ‘Nature Communications Biology’ el 15 de juny.

Aquest descobriment no només demostra que les plantes tenen la capacitat fisiològica de percebre sons, sinó que també revela que les fonts de soroll que es troben normalment a l'oceà poden contribuir a reduir les seves poblacions.

En els últims cent anys s’han introduït moltes fonts de soroll artificial en el medi marí que, segons s'ha demostrat, afecten negativament els organismes marins. L'impacte crític que el soroll i altres formes d'energia poden tenir en l'equilibri natural dels oceans ha estat poc estudiat en molts aspectes. S'ha prestat molta atenció a determinar la sensibilitat al soroll de peixos i mamífers marins, especialment cetacis i pinnípedes, perquè se sap que posseeixen òrgans auditius. Estudis recents duts a terme al Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), els resultats dels quals publica el 15 de juny la revista ‘Nature Communications Biology’ sota el títol 'Seagrass Posidonia is impaired by human-generated noise', també han demostrat que els cefalòpodes, anemones i meduses, encara que no tenen receptors auditius similars, també es veuen afectats pels sons artificials.

De fet, els invertebrats marins tenen òrgans sensorials que els permeten mantenir l'equilibri i percebre la gravetat a la columna d'aigua. Però, curiosament, ni un sol estudi ha abordat encara la sensibilitat al soroll d'organismes marins sèssils, com les plantes o els esculls de coral, la immobilitat dels quals els fa altament susceptibles als efectes crònics, ja que aquestes espècies també presenten òrgans sensorials especialitzats en la gestió de la gravetat, que són fonamentals per trobar el seu substrat natural.

La posidònia ja es troba en un estat de fragilitat per les amenaces d'origen humà a causa de l'ús massiu dels ancoratges de les embarcacions d'esbarjo, que arrenquen d'arrel aquestes praderies marines úniques.

Les praderies marines es consideren un equivalent dels boscos primaris pel que fa a les seves funcions ecològiques. Són plantes superiors adaptades al medi marí, les quals desenvolupen ecosistemes vitals que consisteixen en mil·lenàries xarxes complexes, ancorades en fons tous. Tenen un efecte significatiu tant en la biodiversitat com en les funcions dels ecosistemes, minimitzen les forces hidrodinàmiques, influeixen en les espècies hostes (invertebrats i peixos) i promouen el creixement de microbiomes i bacteris. Les praderies marines presenten grans de midó en les seves arrels que funcionen com els estatocists dels invertebrats, òrgans sensorials responsables de detectar la gravetat i processar la vibració del so. A més, les seves tiges horitzontals, els rizomes, que actuen com a òrgans d'emmagatzematge, contenen una quantitat considerable de grans de midó, garantia de l'abastament energètic de les plantes.

Aquest estudi, liderat per Marta Solé, investigadora sènior del LAB de la UPC, descriu canvis morfològics i ultraestructurals en les praderies marines després d’haver estat exposades a sons en un ambient controlat. Aquests canvis són nous en la patologia de les plantes aquàtiques. Els sons de baixa freqüència no només produeixen alteracions en els estatocists de l'arrel i del rizoma de posidònia oceànica, sinó que els processos nutricionals de la planta també es poden veure afectats per una disminució en el nombre de grans de midó del rizoma. A més, s’ha observat una degradació en fongs simbionts específics de les arrels de posidònia oceànica. Els fongs milloren l'estat nutricional de la planta (nutrició mineral, absorció d'aigua) a canvi d'obtenir de la posidònia el carboni necessari per al seu creixement i reproducció.

Pèrdua de biodiversitat

Aquesta sensibilitat als sons artificials mostra de quina manera el so pot afectar potencialment l'estat de salut de la posidònia oceànica. A més, aquest descobriment senyala la necessitat de quantificar l'impacte de l'augment de la contaminació acústica de l'oceà en la reducció de les poblacions de praderies marines i la pèrdua de biodiversitat en el futur.

El LAB forma part del Campus de Vilanova i la Geltrú de la UPC i està reconegut internacionalment com un laboratori de recerca líder en l'estudi dels efectes de la contaminació acústica en l'oceà. El director del LAB, el professor i investigador Michel André, guardonat amb el Premi Rolex a la Iniciativa el 2002, va crear el 2014 la Fundació The Sense of Silence, una organització benèfica orientada a implementar tecnologies acústiques passives per contribuir a una convivència sostenible entre l'ésser humà i la natura, retornant l'equilibri acústic a la seva coexistència original.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local