ni terrat, ni balcó

A les grans ciutats que encara en tenen, els balcons i els terrats estan clarament infravalorats. Malauradament, el tema es veu agreujat pels grans edificis de moderna construcció i dubtosa funcionalitat, on les façanes consisteixen en grans superfícies de vidre i acer, i, els terrats són esplanades senyalitzades per l'aterratge de helicòpters.

En els habitatges vuitcentistes, els noucentistes i en els de la majoria de les primeries del segle passat, les habitacions de les façanes que donen al carrer tenen, quasi totes, un balcó de mesures variables. Moltes d'aquestes cases disposen, també, d'un espaiós terrat comunitari. I, àdhuc, a la part de darrera, gaudeixen d'àmplies galeries que, de mica en mica, el jovent converteix en petits solàriums.

Sense entrar en les característiques particulars de cadascun d'aquests elements arquitectònics, val la pena que ens aturem a observar l’ús que se'n fa.

La seva concepció, em temo, no responia a conceptes merament ornamentals, pel que fa als balcons, ni per endreçar tot allò que a casa no ens cap, en el cas dels terrats. A les façanes de cases que tenen 100 anys, o més, ha calgut rentar-li'n la cara i les balconades que també formen part d'aquest decorat de tramoia s'han omplert de testos amb plantes i flors. En molts casos, es presenten cossos estructurals romàntics com: glorietes en els vèrtex de les illes de cases, recarregades marquesines adossades o fórmules mixtes on si fa festa, llevat en algunes ciutats holandeses, de portes endins.

Els terrats, lluny d'haver vist eliminades les antenes de TV, a més d'estendre-hi la roba (sempre hi ha qui no té eixugadora) i de fotre-hi allò que no convé llençar, per si de cas, però, que a casa no hi té cabuda; serveixen per a fer-hi un pis més, sense que es noti massa. L'especulació a les grans ciutats és bestial. Clar que n'hi ha de més bèsties que altres... Aquests sobreàtic de terrat es tenen que construir a una distància prudencial de la façana. En l'espai mort que queda entre el fronts de l'habitatge i el del pis acabat de construir, s'hi fa un jardí que, a vegades, sembla una selva. Amb palmeres, piscina i tot el que vulgueu... Per fer-hi tot això, tampoc cal aixecar-hi res. N'hi ha prou amb ser el propietari de la finca i tenir prou calés.

La guinda d'aquest pastis són els repetidors de telefonia mòbil i els aparells d'aire condicionat. Potser hi trobem a faltar un senzill endoll elèctric o una simple aixeta d'aigua, però, cables... N'hi ha, per quedar cablejat!



Força més llunyà i planer és, en el cas del balcó, l'ús que se li dona als pobles. Des del balcó si veuen les celebracions publiques. És tribuna. Es parla amb la gent que passa pel carrer. Amb el veí o la veïna, de balcó a balcó o d'aquest a finestra. I això que, potser, s'acaben de veure... Tant si val. Si és estiu, al capvespre, se surt a parar la fresca. Cadascú amb la seva cadira. Bé sia la carrer o a la balcó. I, Sant Tornem-hi!

Balcons i terrats, o, terrats i balcons que ningú no fa servir per res més que per allò que hem manifestat. Amb tot el que ens costa tenir-los, bé podríem treure-hi més profit.

Del terrat, a part de rostir uns quants petards mal llençats, un cop a l'any, hi podríem llegir bons llibres, els bons dies d'hivern, ben abrigats, prenent el solet. A l'estiu, una piscina plegable i la fresca de la nit, ens aproparíem a un infinit estelat. O perquè no muntar-hi un pub privat on el nostre jovent no tingués que córrer amb els creixents perills de la nit a la gran ciutat.

En els balcons, a part de regar les plantes com si se'ls hi hagués fotut foc, mullant tot Crist que passa per sota, a l'hora de més solana... Pengem les banderes i els pendons. Totes les que vulguem i tinguem. I fem mítings. Diguem allò que pensem i de qui ho pensem, des la nostra tribuna d'orador: el nostre balcó. Esmorzem-hi, dinem-hi, berenem-hi, sopem-hi, penem-hi una copa, toquem-hi la guitarra i fem l'amor. No he dit de fer-ho amb els llums encesos... Amortitzem balcons i terrats, aquestes parts desaprofitades de casa nostra.

Resum d'allò que no sabíem: Ara, l'habitatge és molt car. Un terrat és un bé aprofitable per a treure-hi diners i els balcons són la perfecta excusa per inflar el preu del pis que ens estan venent. Tot plegat, fa que els agents de la propietat immobiliària tinguin, els terrats i els balcons, com aliats de primera fila alhora d'intentar convèncer-nos de que allò que ens ofereixen és per nosaltres i per ningú més.