El dia que el Sixte Moral va rebre un e-mail del Jesús Mosterín

Entre els porxos de la plaça flotaven, mandrosos, alguns versos d'Álvaro Cunqueiro i de Rosalía de Castro, alliberats la nit passada per l'Amancio Prada al parc de Ribes Roges. Els versos del Guillem d'Efak, lànguids, s'havien ensorrat entre les taules de La Carpeta Moderna exhaustes després d'haver-se enfilat a les palmeres i haver-se llençat en picat contra els vidres de la biblioteca Joan Oliva, a la recerca dels seus col.legues hölderlins, verlaines, baudelaires... De la banda de mar anaven arribant, també indolents, esgotats per les hores transcorregudes, els ritmes irlandesos de la Sharon Shannon i els sudafricans de The Mahotella Queens. Finalment, una bufada de brisa marina encara incendiada per la increïble potència dels cinc violins interpretant "The bag of cats" es va endur tot allò en direcció cap a la Geltrú, deixant la plaça de la Vila silenciosa, calenta i desperta.

Una figura humana, amb les mans a les butxaques, va comparèixer per l'avinguda Francesc Macià i va travessar la plaça, amb pas decidit, cap a l'Ajuntament. Era el Sixte Moral, l'alcalde de Vilanova. Com feia cada dia, fora de comptades excepcions, era el primer que anava a treballar a aquella casa, i abans que l'edifici es despertés del seu letarg i s'omplís del bullici administratiu, ell ja havia despatxat els correus electrònics que li adreçaven els ciutadans. Quan arribava, amb prou feines hi havia un municipal de guàrdia per obrir-li la porta.

Un cop al seu despatx, va connectar el PC i va obrir el programa de correu electrònic. Mirava, absent, la llista de missatges que s'anaven descarregant a la pantalla. Una bona colla, també avui. Feia ja uns quants dies que sempre, de bon matí, tenia esperant-lo una bona collita d'e-mails. N'hi havia algun procedent de Vilanova mateix, pocs; la majoria eren de fora, de tots els racons del país i també força de l'estranger: Estats Units, França, Gran Bretanya, Índia, Argentina, Colombia... fins i tot un de Rússia i un de Bangkok! Tots parlaven del mateix; tots protestaven perquè a la ciutat s'hi anaven a realitzar, una vegada més, aquelles curses de vaquetes de la festa major de La Collada-els Sis Camins.

Aquell dia, però, un mail va cridar especialment l'atenció del Sixte. El camp de l'assumpte era buit, i al camp del remitent hi posava "Jesús Mosterín". El Sixte era un home culte, i sabia prou bé qui era el Jesús Mosterín. Fins i tot tenia alguns llibres seus, d'ètica i de lògica, a la seva biblioteca. També havia fullejat, d'estudiant, la seva "Historia de la filosofía" d'Alianza. Al principi va pensar que allò del mail devia ser un àlies o una broma. Va clicar damunt el missatge amb el botó secundari del ratolí, sense obrir-lo encara, per veure'n les propietats. Sí, sí: l'adreça del remitent era jesus@mosterin.com. Qualsevol es podria posar "Jesús Mosterín" com a nom d'un compte de correu electrònic, però gaudir d'un compte amb el domini mosterin.com ja era més difícil.

Encuriosit, va fer doble clic damunt el missatge i el va obrir. Deia així:


"Señor Alcalde:

"Es una vergüenza, un baldón y un motivo de gran desprestigio para Vilanova el que el Ayuntamiento permita la celebración de una corrida de vaquillas. Estas actividades cutres y crueles deberían estar prohibidas en cualquier ciudad civilizada. Espero que esta salvajada no vuelvba (sic) a repetirse.

"Jesús Mosterín

"Catedrático de la Universidad de Barcelona
Profesor de Investigación del CSIC"


El Sixte, no cal dir-ho, es va quedar d'una peça. Va llegir el missatge una altra vegada, i fins i tot una tercera. No hi havia dubte, aquelles paraules breus i contundents eren inequívoques: el Jesús Mosterín estava emprenyat per aquell assumpte de les curses de braus de la Collada. El Jesús Mosterín havia abandonat, potser, durant uns minuts, la redacció d'un assaig sobre el principi antròpic en cosmologia, o d'una conferència per a la Universitat de Harvard, per dedicar-los a enviar-li un e-mail a ell, al Sixte Moral, alcalde de Vilanova. I tot plegat per queixar-se d'aquelles curses sense importància.

Ja feia temps que l'Enric Garriga, veí de Vilanova i expert en temes mediambientals, i també vicepresident de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals, venia donant la tabarra sobre les curses de la Collada. Aquell any havia aconseguit colar una moció a la Comissió Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat on sol.licitava la declaració de Vilanova com a "Ciutat antitaurina". La moció va arribar al Ple, que la va rebutjar com si fos una fotesa qualsevol i adduint arguments força dèbils. Però gràcies a això la notícia va arribar a la premsa, la qual cosa va propiciar que altres persones, que ni tan sols sospitaven que a Vilanova s'hi celebressin aquells lamentables espectacles, se n'assabentessin i també hi fiquessin cullerada.

El dijous següent, 26 de juliol, la Pilar Rahola va publicar un article a l'Avui, a tota plana, sobre el tema. "A Josep Tomàs Àlvaro, sobre la vergonya de Vilanova", es titulava, i hi deia coses com és ara aquestes:


"Tres són les consideracions: l'espectacle el segueix una clara minoria, i no especialment la més qualificada en virtuts socials. No atorga cap prestigi a Vilanova més enllà de la vergonya de formar part del llistat de ciutats que torturen animals per a gaudi de salvatges. I no neix del costum, la memòria, la història vilanovina, sinó d'un invent de fa una dècada que alguns volen convertir en una tradició nostrada. Com deia el poeta Joan Oliver, hi ha qui de la pura antropologia en diu cultura. Afegim: de l'antropologia i de la tortura... "


El tinent d'alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya, que es va donar massa per al.ludit, va replicar amb un altre article a l'Avui el 4 d'agost ("Vilanova, les vaques i ella"), on més que no esgrimir arguments propis d'un polític independentista es va dedicar a comentar qüestions personals de la senyora Rahola. Finalment, el 9 d'agost, just abans d'emprendre viatge cap a Sibèria, on hauria de conèixer i adoptar la seva tercera filla, Ada, la Pilar va cloure el diàleg mediàtic amb un nou article, "El regidor Àlvaro i el soroll de les seves tripes", on s'acomiadava del nostre regidor amb aquestes paraules:


"En fi, estigui bonet, prengui's una til·la i recordi: és vostè qui té un càrrec públic. És vostè, per tant, qui ha de fer les coses bé. I si no, forma part de la paga, senyor meu, rebre'n les crítiques pertinents. Bon estiu."


Però tornem al Sixte, que s'havia quedat al seu despatx pensatiu davant l'e-mail del Jesús Mosterín. En aquell moment l'alcalde es va adonar que la protesta per les curses de vaquetes de la Collada havia donat un salt no tan sols quantitatiu, per l'allau d'e-mails que rebia, sinó també qualitatiu.

Es va adonar que el Jesús Mosterín no seria l'únic personatge important de la cultura del nostre país que aixecaria la seva veu en contra del maltractament d'animals a la nostra ciutat. Va intuir que també es solidaritzarien amb la protesta, d'una manera o d'una altra, persones com la Pilar Rahola, la Gemma Lienas, el Norbert Bilbeny, el Salvador Giner, la Pilar Eyre, el Vicenç Villatoro, l'Eva Piquer, el Xavier Graset, la Maia Viladot, el Lázaro Covadlo, l'Enric Larreula, el Jordi Castellanos, el Josep-Lluís Seguí i un llarg etcètera. A més d'una multitud de persones anònimes i d'organitzacions, de la nostra ciutat, del nostre país i dels cinc continents que senzillament s'estimen els animals i no suporten que altres éssers humans abusin d'ells, els maltractin i els torturin. Ves a saber si qualsevol dia no parlaran de les curses de Vilanova la Rosa Montero o el Manuel Vicent a les seves columnes d'El País, o quina ràdio o televisió tindrà interès per la notícia l'estiu vinent.

Ves a saber, va pensar el Sixte Moral tot aixecant-se de la cadira i mirant pel balcó cap a la plaça de la Vila, imaginant-se per un moment el Ventosa vestit de torero, si al cap i a la fi no seria cert que a Vilanova, una ciutat cablejada, moderna i civilitzada, amb el cap posat en projectes com és ara Neàpolis o l'Espai Pirelli, no hi havia lloc per a aquelles curses de la Collada, "con suelta de vaquillas para el público en general".