Catalunya pateix un fort desequilibri de partits judicials i necessitaria un mínim de 68 més

Aquesta desproporció augmenta si es compara amb les dotze províncies espanyoles (sense comptar Ceuta i Melilla) amb menys població.

Aquestes dotze províncies (Sòria, Teruel, Segòvia, Avila, Palència, Guadalajara, Zamora, Osca, La Rioja, Salamanca , Lugo, Orense ) tenen en conjunt una població de 2’6 milions d’habitants i un total de 54 partits judicials, és a dir un per cada 49.140 habitants.

Per assolir aquesta ratio, Catalunya necessitaria tenir un mínim de 68 partits judicials més.

El partit judicial és la unitat territorial integrada per un o més municipis limítrofes que pertanyen a una mateixa província i la seva modificació es durà a terme en funció del nombre d’assumptes, de les característiques de la població, els mitjans de comunicació i les comarques naturals.

La pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial dóna la raó a la necessitat de comptar amb més partits judicials.

Si es tenen en compte factors com el nombre d’assumptes judicials, les característiques i el volum de població i la divisió comarcal, s’evidencia la necessitat de modificar l’actual organització jurídico-territorial de Catalunya.

Partits judicials de Catalunya que no són capital de província i tenen una població superior a 100.000 habitants


Arenys de Mar 113.965
Badalona 256.060
Cerdanyola del Vallès 160.220
Gavà 159.075
Granollers 240.481
Hospitalet Llobregat, l' 246.415
Manresa 161.561
Martorell 112.250
Mataró 255.788
Rubí 137.771
Sabadell 271.564
Sant Feliu Llobregat 163.312
Sta. Coloma Gram. 116.012
Terrassa 204.245
Vic 135.069
Vilanova i la Geltrú 118.998
Figueres 110.743
Reus 156.312

Total.................................3.119.841

Es a dir, en aquestes 18 zones hi ha un partit judicial per cada 173.324 habitants, mentre que, com s’ha explicat abans, a les dotze províncies espanyoles esmentades abans, sobre una població de 2’6 milions d’habitants, n’hi ha un partit judicial per cada 49.140 persones.

Els casos més problemàtics són els següents:

- La fragmentació de la comarca d’ Osona en tres partits judicials diferents, afectant a dos províncies distintes.

- La divisió del Baix Empordà en dos partits judicials.

- Un únic partit a Blanes per a 3 municipis.

- La creació de l’únic partit de Cornellà per a un municipi.

- Gairebé tota la divisió jurídico-territorial de la província de Lleida, amb partits judicials que abasten fins a cinc comarques, situació molt semblant a la de Tarragona.