"Inconscientes"

Que un film reuneixi Leonor Watling, Luis Tosar, Mercedes Sampietro i Juanjo Puigcorbé és d’agrair. Si a més el guió és divertit, i el muntatge, prou innovador, el llargmetratge té totes les de guanyar a les sales de cinema i als certàmens de premis cinematogràfics. Aquest és el cas d’”Inconscientes”, que va aconseguir omplir les sales dels multicinemes Lauren aquest cap de setmana, un fet que no gaire habitual quan es tracta de cinema espanyol. El veterà guionista i darrerament director Joaquim Oristrell és el responsable d’una pel•lícula d’època, la primera dècada del segle XX, quan comencen a arribar les teories de Freud a una Barcelona que inicia tímidament la seva modernització. Filla i dona de psiquiatres, Alma (Watling) és una jove culta a la que el seu marit abandona misteriosament escassos dies abans de donar a llum. Amb l’ajut del seu cunyat Salvador (Tosar), enamorat secretament de la noia, la parella desentranya l’enigma de la desaparició de León, amb totes les conseqüències amoroses que comporta. La sortida a la llum de secrets inesperats donaran ritme a una comèdia realment entretinguda i singular, un homenatge en clau d’humor a la psicoanàlisi més enrevessada.
Els quatre actors protagonistes, ja de renom, donen una qualitat immillorable al film: Leonor Watling i Luis Tosar demostren de sobres la seva capacitat per a la comèdia, i Juanjo Puigcorbé i Mercedes Sampietro tornen a exhibir una excel•lent interpretació, en aquest cas per encarnar dos personatges frívols i tremendament divertits. Cal destacar l’atractiu actor Alex Brendemühl (León), que ja va aparéixer a la pel•lícula de Cesc Gay “En la ciudad”, i que sense dubte es deixarà veure a la pantalla gran en properes ocasions, atès que el seu carisme deixa empremta al film. Simpàtica, i molt entretinguda, “Inconscientes” sorprén per una ironia que captiva l’espectador més reticent, i que enamora –sense remei- els seguidors d’una Watling cada cop més impressionant.