“Mujeres perfectas”

Noies atractives, estilitzades, sexuals, i extremadament atentes amb els seus marits. Aquest és el perfil de totes les dones que habiten Stepford, un “encantador” poble de l’estat nordamericà de Connecticut on cada esposa rebosa la perfecció desitjada pels homes del seu voltant. Sobta, potser, que Nicole Kidman no encarni precisament la perfecció en el film: primer, perquè a la pel•lícula és una morena en un món de rosses, i segon, perquè una dona independent no encaixa precisament en un un ambient com el d’Stepford. El misteri de les excel•lències de les fèmines del poble centra l’argument de “Mujeres perfectas”, una comèdia kitsch, amb un repartiment de luxe (Christopher Walken, Bette Midler, Glenn Close i la mateixa Kidman) en una pel•lícula divertida a vegades, i insulsa la major part del film. No es pot negar que la presentació de la vila i els seus habitants és tremendament sarcàstica, i provoca el riure més irònic en l’espectador. Però, a mida que transcorre, el llargmetratge es transforma en una previsible història en què qui esperi trobar algun missatge feminista es perdrà, i qui confiï a percebre algun detall que vagi més enllà de la típica guerra de sexes, també. Com a alicient queda el fet de passar una bona estona sense donar voltes al cap en un film en el que el més original són els vestits de les habitants de la vila, copiats dels anys 60. Això ho diu tot...