Transició energètica

Sitges elabora un mapa de la pobresa energètica

Un 2% de les famílies es troba en situació de pobresa energètica i d’aquestes un 57% dels habitatges tenen dificultats per mantenir la temperatura

Sitges elabora un mapa de la pobresa energètica. Ajuntament de Sitges

Sitges elabora un mapa de la pobresa energètica. Ajuntament de Sitges

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Regidoria de Sostenibilitat, Transició Energètica i Canvi Climàtic i la Regidoria de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat han elaborat un mapa de la pobresa energètica a la vila, gràcies a l’assistència tècnica del Centre d’Assessorament sobre la Pobresa Energètica (Energy Poverty Advisory Hub, EPAH, en les seves sigles angleses). Sitges es va presentar a la primera convocatòria d’aquest programa de la Comissió Europea que té la finalitat d’assessorar als municipis perquè puguin implementar accions per eradicar la pobresa energètica i accelerar la transició energètica. La vila va resultar guanyadora i va entrar a formar part dels set municipis de l’estat i els 35 europeus que rebran aquesta assistència.

El regidor de Sostenibilitat, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Xavier Roig, afirma que “es tracta d’un recurs que ens proporciona informació molt útil per obtenir una radiografia tant de la situació de les famílies com dels mateixos edificis. El mapa ens serveix per establir prioritats d’acció per intentar revertir aquestes situacions i treballar per a unes edificacions més sostenibles i que redueixin el consum energètic a Sitges“.

Durant 9 mesos, l’Ajuntament disposa d’aquesta assistència tècnica, que a la vila proporciona la Fundació Ecodes. Aquest temps ha de servir per estudiar la pobresa energètica a la vila, així com per establir una ruta de treball per eradicar-la. Una de les primeres accions ha estat l’elaboració del mapa de la pobresa energètica a Sitges, elaborat a partir de la càrrega de dades d’energia als habitatges, dades socioeconòmiques de l’Idescat, i altres facilitades des dels Serveis Socials. Tècniques municipals de les diferents regidories implicades i de l’EPAH han visitat, també, diferents barris per conèixer l’estat dels edificis i les instal·lacions de fotovoltaica municipals.

El mapa desvetlla que un 2% de la població es troba en situació de pobresa energètica a Sitges i que un elevat nombre d’edificis, ubicats principalment al centre, Poble Sec i Vallpineda, construïts als anys 50, requereixen la implementació d’energies renovables, així com un pla que permeti aplicar altres mesures d’eficiència energètica. El mapa inclou, a més, la ubicació de potencials instal·lacions d’energies renovables a cobertes públiques amb la finalitat d’ampliar les comunitats energètiques.

L’anàlisi dibuixa un Sitges en el que reben el bo social un 16,03% del total de famílies que podrien beneficiar-se perquè, presumiblement, complirien els criteris de percepció. En aquest sentit, l’Oficina Local de Transició Energètica (OLTE) ofereix assessorament i acompanyament en la tramitació del bo social a famílies en situació de vulnerabilitat. L’OLTE atén a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), al carrer Nou, 12, tots els dilluns, de les 9 a les 14 hores. Les persones interessades poden demanar cita prèvia al telèfon 93 810 91 00 (extensió 1046) o al correu electrònic sostenibilitat@sitges.cat.          

Per a l’elaboració del mapa es van realitzar també 52 entrevistes a persones o famílies en situació de vulnerabilitat. En un 57% dels casos, tenen dificultats per mantenir una temperatura confortable en les diferents estacions, especialment a l’hivern i a l’estiu, per les fugues tèrmiques dels habitatges. L’estudi revela també el consum elèctric, que és 150% superior per persona a Sitges, en relació a la mitjana de l’estat. 

La regidora de Drets Socials, Ciutadania i Igualtat, Júlia Vigó, ressalta que “la importància de disposar d’aquest mapa és que permet oferir eines per garantir l’accés als subministraments bàsics i evitar la sobrecàrrega econòmica que representa per a les famílies, especialment aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat”.

La diagnosi no només té com a objectiu detectar, localitzar i ubicar en el mapa les zones de pobresa energètica, sinó també dotar de recursos la plantilla municipal perquè sigui capaç d’identificar-la i establir les prioritats d’actuació per revertir la situació. En aquest sentit, a partir de l’assistència tècnica de l’EPAH, s’han impulsat sessions formatives amb personal municipal d’Urbanisme, Habitatge, Serveis Socials i Serveis Urbans.

Per lluitar contra la pobresa energètica, l’Ajuntament de Sitges ofereix recursos formatius en hàbits de consum eficients, aplica la tarifació social de l’aigua i ha impulsat iniciatives per garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna. La promoció de les energies renovables entre la ciutadania, les campanyes destinades a l’estalvi energètic o la propera entrada en funcionament de les Comunitats Energètiques, amb exempció de taxes per a les famílies en situació de vulnerabilitat, són algunes de les iniciatives.

Sitges fa comunitat cap a la transició energètica

La Regidoria de Sostenibilitat, Transició Energètica i Canvi Climàtic organitza la xerrada  ‘Fem comunitat cap a la transició energètica!’ per explicar què són les Comunitats Energètiques (CEL) i com la ciutadania interessada pot adherir-s’hi. La trobada és el dijous 23 de març, a les 18.30 hores, al local del SIS (plaça Catalunya).

Les CEL es basen en una instal·lació d’autoconsum compartit que, en una primera fase, s’instal·laran en dependències municipals. El Cercolet serà la primera CEL que entrarà en funcionament i la ciutadania, en general, que visqui a menys de dos quilòmetres d’aquestes instal·lacions s’hi podrà sumar. L’Ajuntament de Sitges assumeix gran part del cost de la instal·lació, manteniment, assegurança i reposició de material, encara que les persones que aconsegueixin la llicència per formar part de la CEL hauran d’assumir una part mínima d’aquesta despesa. A cada beneficiari se li donarà d’alta a la plataforma i podrà començar a gaudir de l’energia produïda i dels estalvis derivats.

Integrar-se en una Comunitat Energètica pot representar un estalvi d’entre 120 i 230 euros anuals en la factura de la llum, i participar en la producció de part de l’energia que consumeix cada llar.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local