El Govern i ERC acorden el futur tren orbital: 120 quilòmetres, 40 estacions i 5.200 milions d'inversió fins al 2041

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han simbolitzat l'acord per desplegar l'anhelat tren orbital, un projecte en mode d'espera de fa anys per connectar ferroviàriament les comarques de l'àmbit metropolità, entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, sense passar per Barcelona. En total són 120 quilòmetres, dels quals 68 de nova construcció, amb un total de 40 estacions -23 noves. La inversió prevista és de 5.200 milions d'euros i el calendari més optimista fixa la culminació el 2041. Tot i això, el desplegament seria per fases, que podrien funcionar de forma independent. La primera, entre Granollers i Terrassa, és l'única que avui té el finançament garantit a través del Pla de Rodalies 2026-2030.

Des del Govern s'assegura que les previsions són optimistes alhora que "realistes". Entre d'altres s'apunta a les reserves urbanístiques de sòl que hi ha fetes des de 2010 que "fa albirar" que des d'aquest punt de vista tot plegat es podria desenvolupar amb certa "rapidesa".  

El  que està menys definit és el finançament de bona part dels 5.200 milions d'euros d'inversió que seran necessaris per fer-ho possible. Ara per ara, només estan garantits els 665 milions per connectar Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, en el tram Granollers-Terrassa.

Són diners previstos en el Pla de Rodalies 2026-2030 i pel Govern això és "garantia que tirarà endavant". Per a la resta dels recursos que seran necessaris ja s'han iniciat converses amb l'Estat per trobar altres vies de finançament i que es podrien començar a concretar "en els pròxims dies".

Tant ERC com el Govern preveuen també dur a terme un "treball contundent" per trobar fórmules que garanteixin la inversió de l'Estat a Catalunya al llarg de tot el desenvolupament del projecte, sense que eventuals canvis de govern en un parlament o l'altre pugui fer-ho descarrilar.

D'altra banda, el fet que el tren orbital no es conceptualitzi com un projecte de línia "de punta a punta" permetria construir trams, posar-los en marxa i començar a buscar el finançament i projectar els següents de forma paral·lela, de manera que cadascun dels quatre trams pugui funcionar de manera independent.

Desplegament per trams

En la primera fase, entre Granollers i Terrassa, consta d'uns 32 quilòmetres i un total de quinze estacions, de les quals cinc seran noves. El tram de nova construcció és l'esmentat entre Santa Perpètua-Barberà i Sabadell Nord. La previsió és enllestir-la el 2034.

Aquesta és la fase de la connexió estructural i directa entre els dos Vallesos i inclou també el desdoblament de l'R3 entre Granollers, Canovelles i Santa Perpètua i la quadruplicació de l'R8 a Santa Perpètua per separar el trànsit de Rodalies amb el del Corredor Mediterrani.

En aquest sentit, abans de l'execució de les fases estrictament destinades al tren orbital, l'acord entre el Govern i ERC preveu una "fase zero" de "reforç operatiu immediat de l'R8, entre Granollers i Martorell, amb l'objectiu  de començar a construir una "lògica orbital". En aquest tram es preveuen nous intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Sabadell.

La segona fase que es preveu a efectes de calendari és la de Mataró-Granollers, que connectaria el Maresme amb el Vallès Oriental el 2037. Es preveu la construcció de 23 quilòmetres de vies i sis noves estacions, de les quals tres són a Mataró. La inversió prevista per a aquest tram és de 1.450 milions.

La tercera fase del projecte és la que connectaria Terrassa a Vilafranca del Penedès el 2040, amb la construcció d'un nou tram de vies entre Terrassa i Martorell i sis noves estacions, coordinat amb l'Eix Transversal Ferroviari. La inversió prevista és de 1.150 milions. A partir d'allà, s'aprofita el traçat de l'R4 sud.

La darrera fase es culminaria l'any següent, el 2041, amb 29 nou quilòmetres de vies i sis noves estacions que connectarien Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb una inversió de 1.400 milions d'euros. Aquesta darrera actuació és la que tancaria l'anella ferroviària metropolitana.

Una mobilitat més completa

Amb tot, l'objectiu de la nova infraestructura és millorar la connexió amb transport públic al voltant de Barcelona que trenqui el model radial i permeti transitar cap a un sistema en xarxa que millori la connectivitat ferroviària en forma de "malla", segons ha explicat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

Paneque defensa que aquest model permet una "mobilitat més completa" i dota l'àmbit metropolità d'un "potencial completament nou", també "Catalunya endins". La consellera treu pit del moment que viu Catalunya pel que a les inversions i defensa que el projecte orbital complementa altres inversions a la xarxa de Rodalies actual.

El Govern defensa, en aquest sentit, la superació d'un llarg període de "dèficit" d'inversions ferroviàries i que afegeixen "competitivitat" al país, especialment a les comarques que en són directament beneficiàries. En aquest sentit, es preveuen uns temps de recorregut atractius per als usuaris.

La velocitat punta a la línia orbital serà de 120 km/h i la velocitat mitjana d'estima en 60 km/h. Així, recorreguts a la segona corona metropolitana com Martorell-Granollers, Mataró-Terrassa o Vilafranca-Sabadell es podrien completar en uns 45 minuts, segons la projecció que en fa el Govern.