El segon temporal marítim en tres dies afecta amb intensitat el litoral del Garraf i el Baix Llobregat

El segon temporal de mar en tres dies a Catalunya ha deixat onades de més de tres metres –especialment a la costa central i la Costa Brava- i nombroses platges sense sorra. Calonge (Baix Empordà) ha estat una de les localitats més afectades amb part del passeig marítim de Sant Antoni de Calonge destrossat i cinc palmeres de grans dimensions a l'aigua. El temporal de llebeig també s'ha deixat sentit al Garraf i el Baix Llobregat: l'aigua ha fregat el passeig marítim de Sitges i populars 'casetes' del Garraf i també ha fet desaparèixer trams de la platja de Gavà. A Barcelona ciutat, el temporal de mar ha engolit bona part de la platja de Sant Sebastià, mentre les onades han descalçat algunes dutxes i han deixat diverses canonades a la vista.

El segon temporal marítim d'aquesta Setmana Santa ha impactat amb força a Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà), on l'Ajuntament ha hagut d'acordonar dues zones (Torre Valentina i la part central del passeig) i tallar l'accés a peu a la zona de Monestrí "per afectació a l'estructura del passeig". A Torre Valentina, el temporal ha descalçat cinc palmeres. El regidor de Platges, Raoni Molina, diu que "plou sobre mullat" i que "la situació és límit". En aquest sentit, explica que a partir de dimarts valoraran "les actuacions immediates que cal fer per protegir el passeig". A més, des de l'Ajuntament insisteixen a reclamar que es desencalli el projecte per construir nous espigons, que evitarien que el mar engoleixi la platja amb els temporals.

Dutxes descalçades i canonades a la vista a Barcelona

A Barcelona ciutat, els efectes del temporal s'han fet notar de nou a la platja de Sant Sebastià. Durant la matinada d'aquest diumenge, les pluges i el fort onatge han agreujat l'esvoranc de prop d'un metre d'altura que el temporal Nelson va deixar ja el passat dijous a la platja i bona part d'aquesta ha quedat engolida pel mar. A conseqüència, algunes dutxes han quedat descalçades i diverses canonades han quedat a la vista. Cap a quarts d'onze del matí, l'estat de la mar ha obligat a posar la bandera vermella a la platja de Sant Sebastià i la groga a la platja de la Barceloneta, després que aquesta matinada s'hagin registrat pics d'onada superiors als cinc metres a la boia del port de Barcelona.

Les platges del Garraf i el Baix Llobregat tampoc s'han escapat d'aquest segon temporal de llebeig. A Sitges, les onades han fet desaparèixer bona part de la sorra de la platja de Sant Sebastià, on s’ha tallat l’accés als vianants per precaució. Al poble de Garraf, repetint la imatge de dies enrere, l’aigua arribava aquest matí a tocar de les casetes. Més al nord, la platja de Gavà, de les més afectades pels temporals, pràcticament ha desaparegut en determinats punts i l’aigua arribava al carril bici i al passeig per a vianants que la recorre. En diversos punts, grups de surfistes no han dubtat d'entrar a l’aigua per aprofitar les onades de més de dos metres.

Protecció Civil rebaixa l'alerta per onatge però demana "extremar les precaucions"

El temporal de mar ha anat acompanyat d'un vent de sud (migjorn) i sud-oest (garbí o llebeig) que ha bufat amb insistència i ratxes fortes d'entre 50 i 70 km/h, amb registres destacats com els 69,5 km/h de l'Observatori Fabra, els 67,7 km/h de Palafrugell o els 60,5 km/h de Malgrat de Mar. Protecció Civil ha rebaixat l'alerta per onatge però demana "extremar les precaucions" en les activitats marítimes professionals i recreatives al litoral. Segons el Servei Meteorològic (SMC), les onades encara poden superar els 2,5 metres (maregassa) al llarg d'aquest diumenge entre el nord de Tarragona i el Baix Empordà. A partir de la tarda es preveu que l'afectació es concentri al litoral central i l'Empordà, amb fortes ratxes de vent de migjorn i llebeig d'entre 50 i 70 km/h.

Finalment, Protecció Civil recomana consultar l'estat del trànsit abans de sortir a la carretera en l'operació tornada de Setmana Santa i portar cadenes si es circula pel Pirineu, ja que es preveu que la nevada pugui baixar fins als 1.200-1.400 metres.