Bernat Deltell |
11-08-2005 10:09
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
-Quan l’Ajuntament de Barcelona anuncia que la Feria de Abril serà el pòrtic del Fòrum de les Cultures. Aquest és el detonant a partir del qual un grup de ciutadans escriuen a la premsa per acusar la Feria de no ser un espectacle de prou qualitat i representatiu de la cultura del país per a un esdeveniment com el Fòrum. Així neix Els altres andalusos que actualment té 250 sol•licituds d’adhesió pendents a la nostra pàgina web.
-Què succeeix un cop acaba el Fòrum?
-L’Ajuntament cedeix els terrenys del Fòrum gratuïtament perquè s’hi celebri la Feria de Abril i decidim que ha arribat l’hora de demanar comptes perquè els números no lliguen. Tenim sospites que es donen grans sumes de diners públics per a una Feria de Abril on no hi van tres milions de visitants; de fet, el col•lectiu Contrastant va donar xifres molt inferiors a 500.000.
-Per què volen saber els números?
-Perquè ni la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña ni el seu president, Francisco García Prieto, representen els andalusos d’aquest país, i a sobre la visió que donen d’Andalusia és plena dels tòpics més rancis del franquisme.
-La Fecac ja va fer públics els números...
-Sí, però el que van presentar va ser un escampall de despeses sota l’epígraf de “diversos” i “altres”. La nostra crítica es basa en què ningú pot representar els andalusos o, millor dit, als ciutadans catalans originaris d’Andalusia, que és el que som, si no es presenta a unes eleccions. Per això demanem que es facin públics els comptes de la Fecac, perquè el senyor García Prieto no ostenta la representació de ningú.
-Però la Fecac, com qualsevol altra entitat cultural, té dret a rebre subvencions.
-En poden rebre com qualsevol entitat d’ordre cultural, el que no poden és tenir subvencions milionàries per organitzar festes privades. A la Feria de Abril hi participen unes 19 cases regionals andaluses d’una seixantena de les que hi ha registrades a Catalunya, i tot i amb això l’Ajuntament els cedeix uns terrenys gratuïts. Però...
-Què?
-Doncs que les casetes que s’instal•len en aquests terrenys han de pagar un lloguer a l’organització i els productes que venen, com els pernils i el fino, només poden ser comprats a una determinada empresa. A sobre, la Fecac reparteix els diners públics que rep com i a qui vol, com si fos una administració. Tot plegat, molt fosc...
-Creu que aquest ha estat durant anys un tema tabú?
-Sí, i potser cal desmuntar tòpics, com el de la immigració, perquè els de la Fecac es presenten com uns continus immigrants, en fan bandera, i nosaltres, també andalusos, diem que no, que ens considerem ciutadans de Catalunya. A qui interessa mantenir constantment aquesta visió sobre la immigració? Els andalusos van arribar als anys 60 i estan tots integrats des d’un punt de vista econòmic i social.
-Què demanen a les institucions?
-Que els polítics no acceptin a la brava que algú pugui representar els andalusos si no es presenta a unes eleccions. Tenim un greuge amb la classe política quan accepten un individu que diu que és el portaveu dels andalusos de Catalunya, i a mi no em representa ningú que no hagi votat, sigui català, andalús o xinès. A nosaltres, com a ciutadans, només ens representen aquells que es presenten a les urnes. Si jo dic que sóc representant dels coixos perquè sóc coix, el parlament de Catalunya em cridarà per consultar-me sobre la llei de política lingüística, com va fer amb García Prieto?
-No creu que aquí hi juga la por a una fractura social?
-Evidentment, la por existeix però nosaltres, també com a originaris d’Andalusia, neguem que s’hagi de produir cap trencament. Recordo que a les primeres eleccions al parlament de Catalunya es va presentar el Partido Andalucista i va aconseguir dos diputat. Dos! On és el perill de fractura? A qui beneficia aquesta por? A més, s’intueix un altre problema...
-Quin?
-Donar peixet a uns ciutadans que no se senten immigrants, que se senten ciutadans catalans, però que s’espera que amb la promesa de cessions votaran en massa una opció política determinada. Això és un vot captiu, el que s’ha de fer és dir a la gent que votin a qui ells creguin que els representa millor socialment, ideològicament o políticament, però no pas culturalment, perquè això és com dir vota segons la teva ètnia, i d’aquí a quatre dies passarem de l’ètnia a la raça. Si Catalunya aposta per un país on hi ha col•lectius andalusos, extremenys o marroquins, anem cap al suïcidi. Potser estem dient a aquesta gent que no són catalans, com fan algunes sectorials d’algun partit polític?
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!