Una eina del CREAF permet conèixer la humitat de la vegetació en temps real i millorar la prevenció d'incendis

Una nova eina del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) permet conèixer la humitat de la vegetació de tota Espanya en temps real i millorar la prevenció d’incendis. Tal com ha explicat el centre a través d'una nota de premsa, l'eina, coneguda com a 'ForestDrought', es pot consultar gairebé en temps real en un mapa que mostra el contingut d’aigua del sòl i la humitat de la vegetació de la Península i les Illes Balears durant els darrers 365 dies. Per exemple, es pot observar que aquests darrers dies hi ha més sequedat a Extremadura, la zona occidental d’Andalusia i Castella-la Manxa. En el cas de Catalunya, les zones més seques es concentren al Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i la zona interior de Girona.

En aquestes regions es detecta una humitat inferior al 100% i fins i tot del 80%, fet que sol ser indicatiu d’estrès per sequera. Segons els experts, si arriba a ser inferior al 80%, cal estar alerta, perquè vol dir que la vegetació està molt seca i pot encendre’s amb més facilitat, tal com explica el CREAF.

La humitat de la vegetació és un indicador que no se sol incloure en els models de predicció d’incendis perquè és difícil estimar-la amb precisió. Tanmateix, combinada amb altres paràmetres, com la temperatura o les precipitacions, permet generar mapes de risc d’incendis més precisos.

L'estudi, publicat a 'New Phytologist' i liderat pel CREAF, explora com incorporar la humitat de la vegetació als models de risc d’incendi per millorar-ne la prevenció i la gestió. Aquest indicador es calcula a 'ForestDrought', la plataforma desenvolupada per l’Ecosystem Modelling Facility (EMF) del CREAF.

L'eina actualitza diàriament l’estat hídric dels boscos de la península Ibèrica i les Illes Balears. I mostra, entre altres indicadors, el contingut d’aigua del sòl i la humitat de la vegetació viva.

Disminució de les reserves d'aigua

Al mapa d’Espanya dels darrers mesos es pot observar com les abundants pluges de l’hivern i la primavera van permetre que els boscos arribessin a principis de juny amb bones reserves d’aigua.

Tanmateix, les onades de calor de les darreres setmanes estan canviant aquesta situació. A mesura que augmenten les temperatures, la vegetació transpira més, les reserves d’aigua del sòl disminueixen i els arbres i arbustos comencen a patir pèrdues d’aigua i a assecar-se.

Durant aquestes setmanes, segons les simulacions de 'ForestDrought', hi ha més sequedat -és a dir, s’hi observa una humitat per sota del 100% i en alguns casos propera al 80%- a Extremadura, a la zona occidental d’Andalusia (Còrdova, Sevilla, Cadis i Huelva) i a Castella-la Manxa (Ciudad Real i Toledo).

En el cas de Catalunya, les zones més seques es concentren al Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i la zona interior de Girona (la Selva, el Gironès i la Garrotxa).

Predicció d'incendis

Els resultats de la investigació també identifiquen els principals reptes perquè aquest tipus d’eines, que tenen en compte l’estat hídric del bosc, com 'ForestDrought', siguin encara més precises.

Entre altres qüestions, caldria incloure informació més detallada sobre les característiques dels sòls, com la quantitat de roques i la profunditat del sòl; incorporar un coneixement més detallat sobre la fisiologia de cada espècie, i representar amb més precisió el moviment de l’aigua dins dels boscos.

També permetria millorar l’observació per satèl·lit, que pot proporcionar dades actualitzades sobre l’estat de la vegetació (com l'alçada, biomassa, i àrea foliar).

Per elaborar aquests mapes, 'ForestDrought' integra dades meteorològiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), MeteoGalicia i la Red de Información Agroclimática de Andalucía (RIA), juntament amb informació sobre el sòl, el relleu i l’estructura dels boscos procedent de l’Inventari Forestal Nacional, el Mapa Forestal d’Espanya i dades LiDAR.