La docència de Vilanova i la Geltrú es mobilitza per protegir l’alumnat desnonat

El desnonament de dilluns d’una família al carrer Lepant amb tres fills menors posa és un exemple petit però flagrant d’una situació que es repeteix. Sobretot després de l’aixecament de la moratòria contra els desnonaments que es mantenia vigent a l’Estat espanyol des de la pandèmia. Amb aquesta mesura es permetia suspendre els desnonaments per impagament del lloguer quan els llogaters es trobaven en situació de vulnerabilitat i no disposaven d’una alternativa residencial.

El cas del carrer Lepant el pis desnonat forma part d’un bloc propietat actualment de l’entramat Cerberus Capital Management. L’immoble era del BBVA, però el va adquirir el fons Divarian. Actualment està ocupat. Algunes de les tres famílies que ocupen l’habitatge hi van anar pensant que anaven a llogar un pis. Però no va ser així, van pagar per unes claus. Els Serveis Socials no han pogut fer res perquè la família no està a la Mesa d’Emergència. Al desnonament hi va haver forta oposició de diferents col·lectius entre els quals 500x20, el Sindicat de Llogateres i Docents 088.

A hores d’ara, la família està acollida en una casa particular, provisionalment, podrien pagar uns 500 euros. Aquest és una de les nou famílies, 27 menors afectats, que està mirant de reallotjar la plataforma d’equips educatius des de la seva creació a principis d’estiu. Aquest col·lectiu neix a proposta del Sindicat de Llogateres, emmirallant-se amb l’experiència de Docents 080.

Les seves propostes busquen implicar activament la comunitat educativa de Vilanova i la Geltrú en la lluita contra la precarietat de l'habitatge. La iniciativa planteja capacitat el professorat per actuar com a agent de detecció precoç davant situacions d'emergència d'habitatge que afecten l'alumnat i les seves famílies. Atès que els Serveis Socials actuals es troben col·lapsats i no ofereixen una resposta suficient, es proposa establir punts d'informació als mateixos centres educatius per connectar directament els casos afectats amb la Xarxa d'Habitatge i entitats socials de referència.

A més de donar assistència directa, el pla preveu que el docent ajudi a visibilitzar la realitat social i d'emergència residencial que envolta cada escola, actuant com a enllaç amb els moviments en defensa del Dret a l'Habitatge. Per fer-ho efectiu, es pretén introduir i explorar l'aplicació del protocol "Sense habitatge no hi ha educació" —desenvolupat conjuntament per USTEC-STE, CGT Educació, la PAH i el Sindicat de Llogateres— a les escoles i instituts de Vilanova i la Geltrú.

Docents 088 porten més de 40 adhesions de col·lectius de professors, claustres, AFA i altres entitats. Actualment, el col·lectiu el conformem 14 persones, la majoria docents, però també personal educatiu, representants sindicals de CGT Ensenyament i USTEC-STE i activistes del Sindicat de Llogateres.

Segons els docents L'impacte de la crisi de l'habitatge en les famílies va molt més enllà de la pèrdua d'un sostre: constitueix una experiència traumàtica que erosiona la salut mental i emocional dels més petits. Els infants sotmesos en processos de desnonament o sota l'amenaça constant de perdre la seva llar pateixen alts nivells d'ansietat, depressió i malestar emocional, derivats de la incertesa i de l'estrès dels seus progenitors. Aquesta inseguretat residencial mina la seva autoestima i genera sentiments profunds de desprotecció i vergonya que sovint empenyen les famílies a l'aïllament social i a l'estigmatització.

En l'àmbit escolar, la inestabilitat residencial es tradueix en una caiguda dràstica del rendiment i la concentració, tal com detecten la gran majoria de centres educatius. Els canvis forçats de domicili provoquen desplaçaments llargs, retards i absentisme, a més de trencar de cop els vincles afectius i educatius de l'alumnat amb els seus companys i mestres. Aquestes dificultats es veuen agreujades per la precarietat de les condicions de vida en allotjaments temporals o habitacions de lloguer, on la manca de descans adequat, la mala alimentació i els problemes de salut física i d'higiene passen a ser part del dia a dia.

En definitiva, per als menors aquesta situació suposa una doble vulneració dels seus drets fonamentals: el dret a un habitatge digne i el dret a l'educació. Com alerten els docents i les entitats socials, la manca d'un espai estable condiciona negativament el desenvolupament personal i acadèmic dels infants des de la primera infància, deixant seqüeles que poden durar tota la vida i demostrant que, sense un sostre garantit, el dret a l'educació queda seriosament compromès.

“Nosaltres no tenim capacitat de solucionar, només d’acompanyar, donar suport i ajudar que les famílies coneguin els seus drets, adreçant-les al Sindicat de Llogateres i contribuint a generar una pressió social que obligui les administracions públiques a destinar recursos i legislar de manera urgent per fer front de manera efectiva a la greu crisi de manca d’accés a l’habitatge i l’emergència residencial que patim”, diu Xavier Elizondo, un dels docents fundadors de plataforma.

Els docents plantegen, això sí, un seguit d’accions com una estratègia d’intervenció i suport comunitari organitzada en tres eixos principals: l'acompanyament directament afectat, l'acció en l'àmbit escolar i la incidència pública. D'una banda, s'ofereix assessorament legal i suport a les famílies mitjançant els moviments pel dret a l'habitatge, alhora que es demana a les direccions de les escoles la realització d'informes d'arrelament per frenar els desnonaments als jutjats. De l'altra, es busca visualitzar aquesta emergència de l'habitatge a través de campanyes de sensibilització, presència al carrer i la participació activa en la resistència passiva i no violenta a la porta dels mateixos desnonaments per denunciar la vulneració d'aquests drets.

És evident que els ajuntaments, el vilanoví per descomptat també, no tenen capacitat per resoldre el problema de l’habitatge, que té diferents fronts. Un d’ells els desnonaments que a la ciutat es produeixen a l’ordre d’un cada dos dies, pràcticament. Dels 153 que es van produir el 2025, en el 55,5% hi havia menors, segons les dades del portal Crític. Òbviament, en la majoria dels casos no hi ha alternativa residencial. L’Agència d’Habitatge de Catalunya, la capital del Garraf té només 3,18 d’Habitatges de Protecció Oficial per 1.000 habitants. L’objectiu que marca la Llei 18/2007 és del 15% del parc total d’habitatge. Segons el Crític també el preu mitjà del lloguer a Vilanova va augmentar el 2025 6,25% respecte de l’any anterior, tot i el topall de preus per ser zona tensionada.

Algunes solucions a aquest problema de forma immediata podrien ser, “d’entrada que la visualització del problema, parlant-ne als mitjans de comunicació i obrint debat. Lleis que regulin l’habitatge, topalls de lloguer reals, entre 600 i 1.200 euros de lloguer mensual hi ha molts diners a acotar, impedir desnonaments a famílies vulnerables sense esperar declaracions de Serveis Socials i sobretot acció política, si algun representant polític creu que el seu partit no fa prou, cal posar-lo en evidència”, diu Ana Nàgera, del Sindicat de Llogateres, des de fa dos anys i a la vegada docent adjunta a la plataforma i delegada de la CGT.

El Sindicat de Llogateres centra les seves reivindicacions en la necessitat urgent de transformar d'arrel el mercat de l'habitatge, exigint no només una congelació sinó una rebaixa dràstica dels lloguers que acabi amb l'asfíxia econòmica de les famílies. En el seu decàleg de metes, l'organització reclama la implementació de contractes indefinits i la fi de l’especulació financera, instant a prohibir la compra d'immobles quan no siguin per a residència habitual i a posar fre a les escletxes que desvien l'habitatge cap a usuaris turístics, temporals o colivings. A més, defensen el restabliment del lloguer social obligatori abans de qualsevol desnonament per garantir que ningú quedi al carrer sense una alternativa digna, alhora que aposten per un model d'habitatge públic de titularitat i gestió 100% comunitària o cooperativa, amb protecció permanent i preus assequibles.

En el pla quotidià, el Sindicat carrega contra els abusos i estafes de les immobiliàries, exigint la fi de les clàusules abusives als contractes, com les fiances desorbitades o les assegurances d'impagament, com també la fi de les pràctiques de selecció discriminatòries. Alhora, l'entitat reivindica que la propietat assumeixi la responsabilitat de garantir habitatges adequats i preparats per a l'emergència climàtica, millorant l'aïllament i l'eficiència energètica de les llars. Per fer valer aquestes demandes, l'organització llogatera reclama el reconeixement formal dels seus drets col·lectius, des de la negociació col·lectiva fins a l'exercici de la vaga de lloguers, com a eines legítimes d'organització i defensa popular.

“Cal posar fre al Fons d’inversió que són els que generen el problema i tensionen el mercat. És important diferenciar entre grans propietaris i petits. El petit propietari s’ha de protegir. Cal tenir present que l’ocupació a més ha baixat un 20% el 2025 i no es produeix a pisos de particulars”, explica la sindicalista, a Vilanova hi ha 231 habitatges buits de grans tenidors. Ara bé, la majoria dels pisos de grans tenidors a la ciutat no estan buits, sinó llogats, sovint amb contractes de mercat o derivats d'execucions hipotecàries anteriors o desviats cap a mercats de lloguer de temporada, tot plegat inflaciona el preu al mercat immobiliari.

Sigui com sigui, la bona notícia dins de l’enorme drama de l’habitatge és que la societat civil s’organitza. Iniciatives com el Sindicat de Llogateres o la plataforma Docents 088 són més que enfortir la comunitat, teixir xarxa i estrènyer la solidaritat. Una mobilització indispensable per afrontar un fenomen que desborda l’administració, que va lenta, o es veu tenallada per poders econòmics supraestatals.

“Nosaltres ens adrecem als menors i centres educatius, tenim una visió parcial del problema. Però com més traiem el cap, més podrem arribar. Voler generar una xarxa d’adhesions, per arribar al màxim de centres, com més informació més ens adonarem com a societat del problema”, apunta Xavier Elizondo de Docents 088.

Les propostes del col·lectiu del professorat per afrontar la crisi de l'habitatge aposten per una intervenció contundent en el mercat i per canvis legislatius d'abast estructural. D'una banda, la plataforma exigeix la regulació directa dels lloguers amb topalls adaptats a la renda familiar, la prohibició dels desnonaments a persones vulnerables i la recuperació massiva dels habitatges buits, turístics o de temporada per reincorporar-los al mercat residencial habitual. Alhora, defensen l'expropiació forçosa dels immobles en mans de fons d'inversió i grans tenidors, la fi de la compra especulativa i la creació d'un parc públic d'habitatge prou potent per respondre a l'emergència social.

D'altra banda, el col·lectiu posa el focus en la necessitat de tancar les escletxes legals que permeten els abusos sobre els llogaters, reclamant una reforma urgent de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que reguli de manera estricta el lloguer per habitacions i el de temporada. Entre les seves demandes destaquen també l'eliminació de les clàusules contractuals abusives i la recuperació de la figura del lloguer social obligatori per part de la propietat. Amb aquestes mesures, la comunitat docent busca garantir que el dret a una llar digna s'efectuï sense fissures, evitant que la inestabilitat residencial continuï derivant en l'expulsió de famílies i en la vulneració dels drets de l'alumnat.