La gran Sitges

Sitges pateix els inconvenients de ser a 35 km d’una gran urbs com Barcelona i de les seves vitals infraestructures. En aquest sentit, els veïns de la zona de les Botigues, a tocar de Castelldefels, ja han iniciat protestes pel soroll dels avions, que han hagut de variar les rutes de vol mentre durin les obres a l’Aeroport del Prat. Però també per mar arriba l’amenaça. Amb cinc ports, tres dels quals esportius (Aiguadolç, Garraf i Port Ginesta), un d’industrial (Vallcarca) i un altre de comercial (zona portuària de la Fragata), la pressió damunt el litoral és excessiva, com ho és també la massificació de la terra, amb urbanitzacions que creixen sense aturador als voltants d’un Parc Natural del Garraf rodejat de cinc pedreres, que cada any extreuen deu milions de tones de pedres, i foradat pels túnels de la via del tren i l’autopista Pau Casals.


Port Ginesta

La proximitat amb Barcelona i l’augment de la població, que ja ha superat la barrera dels 25.000 habitants, obliga també a adequar les infraestructures locals. Aquest és el cas de la propera ampliació de Port Ginesta, que amb 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments, es convertirà en el port esportiu més gran de Catalunya. Pel regidor de Medi ambient, Jaume Torres, “hem aconseguit que el projecte funcioni des d’un punt de vista mediambiental, entre d’altres coses perquè no trepitja el parc natural ni es permet la construcció de zona residencial”.

Tot i així, l’ampliació d’aquest port en 490 nous amarraments genera recel en determinats sectors ecologistes i contraris a la massificació que, asseguren, “altera de manera irreversible la línia costanera”. En aquest sentit, el portaveu de la lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), Lluís Toldrà, explica que “l’ampliació és el dany menor”, però això no treu “que ens qüestionem si des d’un punt de vista estrictament mediambiental una infraestructura així és oportuna”.

El regidor Torres reconeix que “no podem fer ni un pas enrera” perquè “només que deixem edificar un pam en zona no permesa desapareixerà el litoral; ens hi juguem el futur com a poble”. En aquest sentit, un dels fundadors de la Plataforma Salvem Sitges, Toni Prats, diu que “el problema no és Port Ginesta, sinó les canteres”. Per aquest motiu ja s’ha presentant al Síndic de Greuges “un informe contra l’explotació indiscriminat del massís del Garraf”. La paradoxa és que bona part del material que s’usarà per a la construcció de Port Ginesta segurament provindrà d’aquestes canteres. És la quadratura del cercle en la que des de fa temps es troba Sitges.



El més gran port esportiu del país

L’ampliació de Port Ginesta coincidirà amb el vintè aniversari de l’inici de la seva activitat, el 1986, i el convertirà en el port esportiu més gran del país. Actualment compta amb 1.038 amarraments i, entre d’altres, una zona de reparació de vaixells descoberta de 6.500 m2. El projecte es pot aprovar a finals d’any i les obres, que tindran una durada d’uns dotze mesos i un cost aproximat d’onze milions d’euros, suposaran guanyar 75.000 m2 entre la zona de terra i la de l’aigua, 490 amarraments i una nova zona de servei portuari. Es construirà també una nova platja, que substituirà l’existent, amb una superfície de sorra seca de 6.500 m2 amb una amplada mínima de 20 metres. La societat Port Ginesta SA, que gestiona actualment el port, ha adquirit el compromís de potenciar una gestió sostenible amb el mínim impacte mediambiental.

(Article publicat al diari AVUI el dia 4 de gener de 2006)