La realitat social de la fibromiàlgia, objecte d’una xerrada aquest divendres a l’edifici Miramar

La fibromiàlgia és una malaltia crònica que ocasiona a qui la pateix un dolor generalizat amb una evolució de tres mesos de duració, principalment de localització músculo-esquelètica, associat a un cansament persistent en grau variable. L'inici es produeix després d'un procés puntual que actúa com a desencadenant de la malaltia.

Pot tenir un origen divers com una infecció vírica o bacteriana, un traumatisme, un accident automobilístic, una separació matrimonial o divorci, un conflicte familiar o laboral, entre d’altres. El símptoma més important és el dolor, el qual és difús i afecta una gran part del cos. Aquest s'acompanya d'altres alteracions com la rigidesa articular, el trastorn en la qualitat i en la quantitat de la son, els marejos, la cefalea, el colon irritable, etc. El diagnóstic de la fibromiàlgia és fonamentalment clínic i per exclusió d'altres malalties amb símptomes semblants.

Les anàlisis de sang, radiografies i altres proves complementàries són normals i no revelen cap mena de malaltia. Per la qual cosa, és freqüent que el malalt passi per diferents especialistes sense que la malaltia sigui detectada. Segons els darrers estudis, s'estima que la pateix entre l’1 i el 3 % de la població, el que suposa entre 400.000 i 1.200.000 persones a Espanya. En el 90 % dels casos, es tracta de dones de mitjana edat, sent el seu inici molt poc freqüent a la infància o a partir dels 65 anys.