El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya permet reiniciar les obres d’urbanització de Platja Llarga

L’equip de govern vilanoví, format per PSC, ERC i ICV, va prendre la mesura d’interrompre les obres d’urbanització a causa de la pressió exercida per la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que en pocs mesos va aconseguir 5.000 signatures i el suport de 25 entitats. Paral•lelament, es van obrir negociacions per oferir a la promotora traslladar l’edificabilitat a la zona de la Millera, uns terrenys agrícoles situats al darrera de Platja Llarga. L’estudi proposava requalificar en sòl urbanitzable 17 hectàrees de terreny agrícola per a la construcció d’un nou barri de 1.000 habitatges de renda lliure i 700 de protecció oficial. D’aquesta manera es volia compensar la promotora Subirats Berenguer la seva renúncia a edificar a Platja Llarga. L’operació s’hauria tancat amb la cessió dels terrenys de Platja Llarga a l’Ajuntament, que els convertiria en no urbanitzables i els integraria en un espai natural protegit. La proposta, però, va desfermar una veritbale tempesta política, ja que el cap de l’oposició, el convergent Esteve Orriols, ho va qualificar “d’operació especulativa de gran magnitud en la qual hi participa el govern de Catalunya”. Orriols va basar la seva crítica en què “l’Incasol estava comprant sòl agrícola a la Millera des del passat novembre, perquè ells ja sabien que s’hi faria un nou barri”.

Ara, però, el TSJC ha resol en favor de la demanda presentada per la promotora arran de la paralització de les obres. Amb tot, l’alcalde, Joan Ignasi Elena, assegura que “continuarem treballant per salvar aquesta zona, perquè aquesta és una prioritat per a aquest Ajuntament”, tot i que reconeix que “aquesta sentència ens posa més pressió al damunt”. El regidor d’Urbanisme, Jordi Valls, explica que es mantenen els contactes amb la promotora mentre es busquen altres alternatives, “tot i que cal reconèixer que s’ha perdut capacitat de maniobra”.

Situada entre Vilanova i Cubelles, Platja Llarga és dels últims espais verges de la costa barcelonina. Classificada com a sòl urbà el 1981, la pressió dels ecologistes i un suposat problema d’inundabilitat, que l’Agència Catalana de l’Aigua no ha resolt mai, van aconseguir, fins ara, aturar-ne les obres d’urbanització.