20 anys després

Vilanova i la Geltrú recupera els antics aiguamolls de la Platja Llarga, zona en procés de desurbanització

La renaturalització de l’espai entra a la fase final vint anys després de frenar la construcció de tres blocs de pisos

Vilanova i la Geltrú recupera els antics aiguamolls de la Platja Llarga, zona en procés de desurbanització. ACN

Vilanova i la Geltrú recupera els antics aiguamolls de la Platja Llarga, zona en procés de desurbanització. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol recuperar els antics aiguamolls que històricament hi havien a la Platja Llarga, un espai de deu hectàrees situades a primera línia de mar. Les llacunes van desaparèixer fa més d’un segle, i el pla general del 2001 va qualificar la zona com a urbanitzable, fet que va dur a obrir carrers i a la compra de terrenys per part d’una constructora. Fa vint anys, però, l’Ajuntament va frenar el desenvolupament urbanístic per risc d’inundabilitat i per la voluntat de preservar l’espai natural. Després de petites actuacions, ara s’encamina el final de la renaturalització amb la recuperació de les llacunes, la introducció de 7.000 plantes d’espècies autòctones i l’obertura d’un centre de visitants l’any que ve.

El govern municipal apunta que la renaturalització ha estat molt lenta per motius econòmics, i celebra que una recent subvenció europea dels fons FEDER hagi permès posar l’accelerador i concretar la recuperació i obertura de l’espai. En concret, el consistori ha rebut 180.000 euros, als quals hi suma 180.000 euros més de fons propis.

La regidora d’Espai Natural i Emergència Climàtica, Iolanda Sánchez, detalla que els diners s’estan destinant a retirar els carrers que es van urbanitzar fa més de 20 anys. S’han retirat les voreres, els fanals i s’ha aixecat l’asfalt “per treure les restes de tota una operació urbanística que per sort va quedar aturada”.

En una segona fase, han entrat excavadores al recinte de la Platja Llarga per generar l’espai que antigament havien ocupat tres aiguamolls que sumen més de 9.000 m2. D’aquestes, a mitjans de d’aquest desembre ja s’han obert dues llacunes, que s’estan començant a omplir amb aigua freàtica, a l’espera que arribin pluges o algun temporal de mar que n’apugi el nivell.

Sánchez ressalta que un dels objectius és “recuperar pràcticament el format original que tenien aquestes zones humides per tal d’atraure aus i altres espècies animals”. En aquest sentit, de forma simultània a l’obertura de les llacunes s’està treballant en plantar 7.000 plàntules de diverses espècies autòctones, alhora que es retiren les invasores.

El pla de recuperació de la Platja Llarga també inclou, detalla la regidora, la creació d’uns itineraris interns, alguns dels quals es senyalitzaran amb passeres de fusta. Aquests recorreguts al llarg de les deu hectàrees es pretén que siguin un espai de divulgació de medi ambient, amb diferents punts d’observació d’aus.

Sánchez destaca que la renaturalització de l’espai es completarà amb la construcció d’un petit centre d’acollida de visitants, que es preveu que obri al llarg del 2024 i que servirà per controlar l’accés a la zona. Fa anys que el recinte està tancat per motius de seguretat i la intenció es mantenir aquesta restricció, amb l’entrada de visitants de forma controlada per garantir-ne la preservació.

El punt d’acollida dels visitants es crearà molt a prop del mòdul prefabricat que fa més de vinc anys va instal·lar l’empresa constructora que projectava tres blocs amb prop de 250 pisos. El barracó, amb notable estat de degradació exterior, ha acabat sent el local de l’Associació de Veïns del Prat de Vilanova, però l’Ajuntament assegura que el treur aviat. “La seva retirada serà la imatge més gràfica del passat urbanístic que vam aturar i del futur que espera a la Platja Llarga”, diu Sánchez.

La regidora sosté que la renaturalització de la Platja Llarga ha estat una aposta de la ciutat perquè és un espai “amb una ubicació i uns valors estratègics”. Sánchez assegura que és una zona amb un “alt valor ambiental” perquè fa de corredor biològic entre el Massís del Garraf i la desembocadura del Foix. Per això destaca la intenció de fomentar les visites d’escolars i grups de famílies.

Des que fa vint anys l’ACA va advertir de la inundabilitat dels terrenys, l’Ajuntament i diversos moviments socials han treballat per blindar l’espai -i compensar a la constructora els seus drets urbanístics-. Ara que la recuperació de la zona encamnina la recta final, la regidora considera que la ciutat “s’ha de penjar una medalla” per haver estat “valenta” a principis dels 2000 a l’hora d’aturar un desenvolupament urbanístic com el que estava projectat en aquesta primera línia de mar.

“Vilanova va ser pionera a l’hora de garantir que tinguessim un espai recuperat, i ens n’hem de felicitar perquè això ha estat un triomf de tota la ciutat”, reafirma. Sánchez recorda que fa vint anys es van aturar els permisos urbanístics amb un acord amb la constructora en què també hi va entrar l’Incasòl. I és que la Generalitat va compensar la promotora amb altres terrenys mentre Vilanova no disposés de més sòl urbanitzable.

En aquest sentit, la ciutat continua pendent de fer un nou pla general que requalifiqui nou sòl, de manera que la Generalitat pugui tenir la compensació de la seva participació en aquell acord. El nou planejament és també el que ha de retirar els usos urbanístics que, sobre paper, encara té la Platja Llarga. “Falta tancar el cercle ben tancat i fer un canvi de planejament, que confiem que aquesta legislatura quedarà resolt amb l’aprovació inicial”, augura la regidora.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local