Xavier Abelló, aquest de matí, als estudis del Canal Blau TV. Foto: Jose Luís Algar.
Nacho Corredor Solà |
30-06-2006 00:20
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Abelló es va prestar a parlar amb nosaltres de la seva trajectòria professional, del present i futur del Canal Blau, de la XTLC, del CAC i d’altres temes vinculats als mitjans de comunicació.
Les frases de l’entrevista:
“Tenim molts reptes pel davant amb aquesta televisió i estem satisfets, però ho estarem més d’aquí un any si som capaços d’aconseguir els reptes que tenim pels propers 365 dies.”
“En un futur és possible que ens podem aliar amb altres emissores de ràdio o fer una plataforma aquí al Garraf, de la mateixa manera que ara s’està creant un consorci per tirar una televisió comarcal.”
“El consorci a principis de setembre ja serà una realitat. A partir d’aquí tenim 6 mesos i aquesta televisió comarcal començarà a principis del 2007.”
“El CAC només està a Catalunya i ens estan arribant productes d’Espanya i es passen les normes per on volen.”
“Aquesta televisió ha tingut un procés de professionalització molt important a nivell humà i ara ens falta aquest pas de professionalitat absoluta a nivell tècnic.”
-Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat càrrecs dins dels gabinets de premsa de diferents institucions i de les redaccions de diverses empreses de comunicació. On es treballa amb més comoditat?
-Quan tens la vocació periodística hi ha qui opina que posar-se a un gabinet de premsa és posar-se a l’altre banda i jo sempre he opinat que no és així. Són tasques diferents, però no vol dir que no sigui una tasca periodística. A Vilanova em trobo molt a gust. No depèn del suport sinó del context en el que fas aquesta tasca.
-Durant la seva etapa de direcció de l’ICVSAM, els continguts de les emissores han donat un gir important. Canal Blau TV, per exemple, va iniciar una etapa diferent amb una programació d’entreteniment. Se’n dóna per satisfet?
-Pot semblar una mica pedant, però sí. En un mitjà com la televisió, si no es fa en equip, no funciona, però això no vol dir que haguem acabat la feina. Tenim molts reptes pel davant amb aquesta televisió i estem satisfets, però ho estarem més d’aquí un any si som capaços d’aconseguir els reptes que tenim pels propers 365 dies. És cert que hem obert una mica més el ventall dels formats, però tot i així sempre hi ha un aspecte que predomina: la informació. No hem deixat de banda la informació, però hem diversificat els formats amb la qual cosa hem aconseguit que es torni una mica més lleugera la nostra posada en escena.
-Els recursos amb els quals va començar són els mateixos d’ara? Pel que fa a la plantilla, per exemple.
-Pràcticament, sí. Fins i tot algun menys i en aquest sentit vam començar amb dues persones més de perfil tècnic.
-Vostè forma part també de la comissió de continguts de la XTLC. La Xarxa fa un bon servei a Canal Blau. Quin tipus de programes busquen?
-Intentem buscar aquells continguts què no trenquin l’objectiu de les televisions locals: fer una programació de proximitat i que cobreixi les mancances. L’entreteniment requereix molts recursos i és molt costós. Aquest és un dels espais que intentem ocupar des de la Xarxa: la programació infantil de molt bona qualitat, el concurs C-41, productes més temàtics, etc. Un tipus de programes que serien costosos per una televisió local. La ficció també és molt costosa i gràcies a la Xarxa podem tenir una oferta mínima.
-Canal Blau Ràdio, d’altre banda, té una programació basada en la informació i la fórmula musical. De la mateixa manera que Canal Blau TV està associat a la XTVL que aporta continguts, informatius i demés, no seria interessant, per exemple, associar Canal Blau Ràdio a alguna plataforma per complementar els continguts?
-El tema de l’associacionisme a nivell de mitjans de comunicació és complicat. Canal Blau FM és de les poques que manté, en el marc mediàtic català, la seva independència. Jo crec que Canal Blau FM ha de decidir què ha de fer quan sigui gran i és cert que ha de donat passos endavant, perquè la realitat de la comarca està canviant. Ara hi ha moltes més ofertes musicals, a nivell convencional s’han reduït de forma considerable. Hem de començar a decidir i ara estem en aquest procés, ja veurem amb qui ens aliem. Seria contraproduent triar primer el nostre aliat abans de decidir què volem ser. En un futur és possible que ens podem aliar amb altres emissores o fer una plataforma aquí al Garraf, de la mateixa manera que ara s’està creant un consorci per tirar una televisió comarcal.
-Parlava abans dels objectius dels propers 365 dies i ara de la creació d’un consorci. Com està el tema de la TDT per la comarca?
-Aquest dilluns mateix entra el què és els estatuts del consorci a la sessió plenària de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entrarà aquests primers dies de juliol a Cubelles, a Canyelles, a Olivella i a Sitges. Per tant a principis de setembre ja serà una realitat. A partir d’aquí tenim 6 mesos i aquesta televisió comarcal començarà a principis del 2007. A nivell informatiu es notarà molt aquesta tardor, perquè la idea és començar ja a fer coses juntes. L’any vinent Canal Blau deixarà de ser un canal local, que sempre ha tingut vocació comarcal, i haurà de passar a ser comarcal, ja que tindrà cinc propietaris, els cinc ajuntaments esmentats.
-Nota la pressió política?
-No. Jo he estat a la privada durant molts anys i fins avui he sentit més pressió en la privada que en la pública. Em sento còmode.
-Ha format part de la Mesa local del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Quina era la seva funció?
-Aquesta Mesa que ha desaparegut malauradament, perquè el procés de la TDT ha fet què se li hagin buidat moltes competències, ha estat molt important. Va ser l’ens que vam crear les televisions locals per tal de negociar amb les administracions i per tal d’aconseguir que s’entenguessin les necessitats de les televisions locals. Entre els any 2002-2005 que es van fer “los planes técnicos de la TDT”, la llei de l’Audiovisual per part del CAC, gràcies a aquesta Mesa es va aconseguir que aquells que volien que les llicències de televisions locals duressin cinc anys, ho canviessin arreu d’Espanya. Ara les concessions són de déu. Jo vaig sortir molt satisfet.
-Per què està tan criticada la funció del CAC?
-Està criticada ara, fins ara no era així. El que feia el CAC eren recomanacions, aportacions teòriques, es feien taules rodones per parlar del futur de la televisió... El CAC ara decideix i quan un estament decideix, tindrà persones que quedaran conforme i d'altres que no. Les crítiques van determinades a les opinions que s’han produït darrerament per part del CAC i que algunes empreses han considerat que s’estava vulnerant el dret a la informació. És probable que el CAC hagi passat aquesta frontera d’ on acaba el dret a la expressió i on comença el dret als demés. Jo crec que un CAC ha d’existir, s’ha demostrat que la televisió pot fer moltes bestieses. El CAC només està a Catalunya i ens estan arribant productes d’Espanya i es passen les normes per on volen. Ha d’existir amb la suficient cura i el suficient poder de maniobra per no traspassar aquesta frontera.
-Encara no sé què és la “telebrossa”.
-Això és la “telebrossa”: És aquella televisió que amb uns recursos no gaire importants aconsegueixen unes audiències a curt termini molt important. Si aquest producte no aconseguís audiència, la televisió no tirarien d’aquest producte. La societat té els mitjans què es mereix: ni més ni menys. Qui mana és l’audiència.
-Té temps per veure la televisió?
-A casa em diuen que només tinc temps per veure la televisió. En aquests moments hauria d’estar veient televisió. Et toca molt el que fas tu, però no veus tant el que fan els altres.
-Algun periodista referent?
-Jo he tingut la sort de treballar amb gent que en aquells moments apuntaven maneres. No són referents meus, però la gent que m’agrada normalment la trio d'entre aquells que han estat companys meus, com en Carles Francino.
-Acabant: una paraula per definir aquests anys de gestió de l’ICVSAM?
-Quantes paraules? (rialles)... M’agraden els titulars curts: "Esperançador". Perquè crec que hem posat les bases de com ha de ser una televisió d’aquestes característiques, però ara ho hem d’acabar de rematar amb aquest procés de la TDT, de la televisió comarcal i de les nostres noves instal•lacions a Neàpolis, que suposem que entrem a finals d’any. Aquesta televisió ha tingut un procés de professionalització molt important a nivell humà i ara ens falta aquest pas de professionalitat absoluta a nivell tècnic, a partir d’aquí no tindrem cap excusa a fer el que ens pertoca: donar servei públic.
Les frases de l’entrevista:
“Tenim molts reptes pel davant amb aquesta televisió i estem satisfets, però ho estarem més d’aquí un any si som capaços d’aconseguir els reptes que tenim pels propers 365 dies.”
“En un futur és possible que ens podem aliar amb altres emissores de ràdio o fer una plataforma aquí al Garraf, de la mateixa manera que ara s’està creant un consorci per tirar una televisió comarcal.”
“El consorci a principis de setembre ja serà una realitat. A partir d’aquí tenim 6 mesos i aquesta televisió comarcal començarà a principis del 2007.”
“El CAC només està a Catalunya i ens estan arribant productes d’Espanya i es passen les normes per on volen.”
“Aquesta televisió ha tingut un procés de professionalització molt important a nivell humà i ara ens falta aquest pas de professionalitat absoluta a nivell tècnic.”
-Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat càrrecs dins dels gabinets de premsa de diferents institucions i de les redaccions de diverses empreses de comunicació. On es treballa amb més comoditat?
-Quan tens la vocació periodística hi ha qui opina que posar-se a un gabinet de premsa és posar-se a l’altre banda i jo sempre he opinat que no és així. Són tasques diferents, però no vol dir que no sigui una tasca periodística. A Vilanova em trobo molt a gust. No depèn del suport sinó del context en el que fas aquesta tasca.
-Durant la seva etapa de direcció de l’ICVSAM, els continguts de les emissores han donat un gir important. Canal Blau TV, per exemple, va iniciar una etapa diferent amb una programació d’entreteniment. Se’n dóna per satisfet?
-Pot semblar una mica pedant, però sí. En un mitjà com la televisió, si no es fa en equip, no funciona, però això no vol dir que haguem acabat la feina. Tenim molts reptes pel davant amb aquesta televisió i estem satisfets, però ho estarem més d’aquí un any si som capaços d’aconseguir els reptes que tenim pels propers 365 dies. És cert que hem obert una mica més el ventall dels formats, però tot i així sempre hi ha un aspecte que predomina: la informació. No hem deixat de banda la informació, però hem diversificat els formats amb la qual cosa hem aconseguit que es torni una mica més lleugera la nostra posada en escena.
-Els recursos amb els quals va començar són els mateixos d’ara? Pel que fa a la plantilla, per exemple.
-Pràcticament, sí. Fins i tot algun menys i en aquest sentit vam començar amb dues persones més de perfil tècnic.
-Vostè forma part també de la comissió de continguts de la XTLC. La Xarxa fa un bon servei a Canal Blau. Quin tipus de programes busquen?
-Intentem buscar aquells continguts què no trenquin l’objectiu de les televisions locals: fer una programació de proximitat i que cobreixi les mancances. L’entreteniment requereix molts recursos i és molt costós. Aquest és un dels espais que intentem ocupar des de la Xarxa: la programació infantil de molt bona qualitat, el concurs C-41, productes més temàtics, etc. Un tipus de programes que serien costosos per una televisió local. La ficció també és molt costosa i gràcies a la Xarxa podem tenir una oferta mínima.
-Canal Blau Ràdio, d’altre banda, té una programació basada en la informació i la fórmula musical. De la mateixa manera que Canal Blau TV està associat a la XTVL que aporta continguts, informatius i demés, no seria interessant, per exemple, associar Canal Blau Ràdio a alguna plataforma per complementar els continguts?
-El tema de l’associacionisme a nivell de mitjans de comunicació és complicat. Canal Blau FM és de les poques que manté, en el marc mediàtic català, la seva independència. Jo crec que Canal Blau FM ha de decidir què ha de fer quan sigui gran i és cert que ha de donat passos endavant, perquè la realitat de la comarca està canviant. Ara hi ha moltes més ofertes musicals, a nivell convencional s’han reduït de forma considerable. Hem de començar a decidir i ara estem en aquest procés, ja veurem amb qui ens aliem. Seria contraproduent triar primer el nostre aliat abans de decidir què volem ser. En un futur és possible que ens podem aliar amb altres emissores o fer una plataforma aquí al Garraf, de la mateixa manera que ara s’està creant un consorci per tirar una televisió comarcal.
-Parlava abans dels objectius dels propers 365 dies i ara de la creació d’un consorci. Com està el tema de la TDT per la comarca?
-Aquest dilluns mateix entra el què és els estatuts del consorci a la sessió plenària de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entrarà aquests primers dies de juliol a Cubelles, a Canyelles, a Olivella i a Sitges. Per tant a principis de setembre ja serà una realitat. A partir d’aquí tenim 6 mesos i aquesta televisió comarcal començarà a principis del 2007. A nivell informatiu es notarà molt aquesta tardor, perquè la idea és començar ja a fer coses juntes. L’any vinent Canal Blau deixarà de ser un canal local, que sempre ha tingut vocació comarcal, i haurà de passar a ser comarcal, ja que tindrà cinc propietaris, els cinc ajuntaments esmentats.
-Nota la pressió política?
-No. Jo he estat a la privada durant molts anys i fins avui he sentit més pressió en la privada que en la pública. Em sento còmode.
-Ha format part de la Mesa local del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Quina era la seva funció?
-Aquesta Mesa que ha desaparegut malauradament, perquè el procés de la TDT ha fet què se li hagin buidat moltes competències, ha estat molt important. Va ser l’ens que vam crear les televisions locals per tal de negociar amb les administracions i per tal d’aconseguir que s’entenguessin les necessitats de les televisions locals. Entre els any 2002-2005 que es van fer “los planes técnicos de la TDT”, la llei de l’Audiovisual per part del CAC, gràcies a aquesta Mesa es va aconseguir que aquells que volien que les llicències de televisions locals duressin cinc anys, ho canviessin arreu d’Espanya. Ara les concessions són de déu. Jo vaig sortir molt satisfet.
-Per què està tan criticada la funció del CAC?
-Està criticada ara, fins ara no era així. El que feia el CAC eren recomanacions, aportacions teòriques, es feien taules rodones per parlar del futur de la televisió... El CAC ara decideix i quan un estament decideix, tindrà persones que quedaran conforme i d'altres que no. Les crítiques van determinades a les opinions que s’han produït darrerament per part del CAC i que algunes empreses han considerat que s’estava vulnerant el dret a la informació. És probable que el CAC hagi passat aquesta frontera d’ on acaba el dret a la expressió i on comença el dret als demés. Jo crec que un CAC ha d’existir, s’ha demostrat que la televisió pot fer moltes bestieses. El CAC només està a Catalunya i ens estan arribant productes d’Espanya i es passen les normes per on volen. Ha d’existir amb la suficient cura i el suficient poder de maniobra per no traspassar aquesta frontera.
-Encara no sé què és la “telebrossa”.
-Això és la “telebrossa”: És aquella televisió que amb uns recursos no gaire importants aconsegueixen unes audiències a curt termini molt important. Si aquest producte no aconseguís audiència, la televisió no tirarien d’aquest producte. La societat té els mitjans què es mereix: ni més ni menys. Qui mana és l’audiència.
-Té temps per veure la televisió?
-A casa em diuen que només tinc temps per veure la televisió. En aquests moments hauria d’estar veient televisió. Et toca molt el que fas tu, però no veus tant el que fan els altres.
-Algun periodista referent?
-Jo he tingut la sort de treballar amb gent que en aquells moments apuntaven maneres. No són referents meus, però la gent que m’agrada normalment la trio d'entre aquells que han estat companys meus, com en Carles Francino.
-Acabant: una paraula per definir aquests anys de gestió de l’ICVSAM?
-Quantes paraules? (rialles)... M’agraden els titulars curts: "Esperançador". Perquè crec que hem posat les bases de com ha de ser una televisió d’aquestes característiques, però ara ho hem d’acabar de rematar amb aquest procés de la TDT, de la televisió comarcal i de les nostres noves instal•lacions a Neàpolis, que suposem que entrem a finals d’any. Aquesta televisió ha tingut un procés de professionalització molt important a nivell humà i ara ens falta aquest pas de professionalitat absoluta a nivell tècnic, a partir d’aquí no tindrem cap excusa a fer el que ens pertoca: donar servei públic.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
