Entrevista a Toni Albà

'Jo imito a l’Aznar no perquè tingui o no poder, sinó perquè és un ser infecte, un feixista, té el cervell corromput'

Toni Albà és un dels actors més populars del país.

Toni Albà és un dels actors més populars del país.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

-De Catalunya heu sortit grans figures del humor: Gila, Eugeni, Buenafuente, Toni Soler, tu mateix. No sé si és veritat això què diuen que l’humor català és especial.

El que ens diferencia és que no ens agrada la “xabacanada”. Ens agrada més l’humor finet, una miqueta irònic. Suposo que és degut a que durant molts anys de dictadura vam estar una mica picats de cresta i el fet de no poder utilitzar la nostra llengua va fer que s’aguditzés molt l’enginy. Hi ha moltes companyies que van néixer a partir d’haver de dir les coses amb eufemismes i amb metàfores.

-L’humor català es basa molt en la sàtira política, no?

Ens agrada molt. Hi ha directius de televisió que diuen que l’humor polític no interessa i a Catalunya és del que més interessa, la prova és que “Polònia” i “Minoria Absoluta” són programes que interessen moltíssim perquè ens interessa molt enfotre'ns del poder: del religiós, del social, de tots.

-Diria que va ser la primera persona que va imitar al rei, com va ser aquella cosa del “7 de nit”?

El primer va ser el Manuel Fuentes, cosa que sempre reivindica, el que passa és que ell no es disfressava. Amb el Toni Soler va néixer aquest rei que encara continuo imitant amb molt d’èxit, el fet de fer una cosa que era considerada “tabú” per l’Espanya més conservadora, més carca i més insuportable em va anar la mar de bé. Que parlin encara que sigui bé.



-Quines conseqüències va tenir aquesta aparició?

Que d’un dia per l’altre em conegués moltíssima més gent, vaig començar a sortir a zappings, pàgines senceres de l’ABC i pensava “vaja tonteria, quina poca feina deuen tenir criticant a un bufó com jo”.

-També t’hem vist fer el paper de Ratzinguer. Per tant es pot imitar a tothom?

A tothom i s’ha de riure absolutament de tot, l’únic que cal és seny i sentit comú. No pots riure de la desgràcia de l’altre, però has de tenir una distància i el sentit comú diu que la distància pot ser temporal i espaial.

-De fet els vostres companys d’ETB, Óscar Terol i el seu equip, també fan sàtira política d’aquells temes que poden semblar més polèmics.

Jo penso que és necessari, és la única manera que tenim els ciutadans mancats de poder que ens escoltin. Si no ens riem no podem fer aquest exorcisme contra tot allò que ens amenaça i no és que el poder ens amenaci, però molta gent l’utilitza per fer-ho. En aquest bonic país de “cuento” què és Espanya fins i tot els funcionaris que porten gorra i estrelles i galons, s’atreveixen a amenaçar a Comunitats enteres com Catalunya... Qui són aquests bandarres per dir “si la unidad del Estado se viera amenaza, no durarían en utilizar las armas”? No son ningú, són uns “putus” funcionaris.

-Suposo que la televisió ha estat el mitjà, per la difusió que té, que li ha obert més les portes.

Sóc actor, sóc comediant, faig teatre, l’escric, el produeixo, el dirigeixo... però la tele és un mitja més on fer la meva professió d’actor. L’avantatge és que entres a qualsevol casa i els ensenyes el que saps fer. De totes maneres el teatre no el deixo per res.

-Durant la seva estada al “7 de notícies”, “7 de nit”, “Una altre cosa”, des de La Moncloa sembla que no es parlava gaire bé d'aquests programes?

En el moment en què hi havia l’Aznar, no els hi agradava gens. És normal: mira el Zaplana a la costa Valenciana. Aquesta gent no suporten el riure, ho troben ofensiu i agressiu contra ells perquè és l’única manera que tenim de fer aquest exorcisme contra aquest poder mal utilitzat. La dreta utilitza el poder únicament en benefici propi i el fet que te’n enfotis del seu gran Gurú que continua sent José María Aznar, no ho poden admetre. Jo continuaré enfotent-me d’ells tota la vida.

-Quan Aznar va perdre les eleccions, l’any 2004, molts humoristes deien que el trobarien a faltar.

Jo passo de tot, d’aquells que es diuen crítics de televisió o de teatre. Tot el que funciona és criticat i quan jo estava carregat de feina fent de rei o d’Aznar deien “ahora es fàcil imitar al Aznar cuando ya no tiene poder”. Jo imito a l’Aznar no perquè tingui o no poder, sinó perquè és un ser infecte, és un feixista, té el cervell corromput pels cucs que li han menjat. Són gent impresentable i els continuaré criticant sempre.

-La tele-escombraria què és?

És tot allò que pot ferir als éssers humans indefensos de la societat. Jo agafo aquella dona que ha estat maltractada pel seu marit i, aprofitant-me de les seves limitades capacitats intel•lectuals, me l’emporto a un programa de televisió i vaig a treure-li la poca dignitat que tenia. Això és tele-escombraria.



-Com és el gènere de l’humor a la televisió? Sembla que Paz Padilla i Los Morancos tornen a TVE.

L’humor és tan ampli com el respirar. Espanya genera humor, perquè la meitat de la societat creu que estem en una democràcia i vota conscientment i l’altre meitat no saben el que voten i per mi no tenen el seny suficient per fer-ho Com és possible que gent que estigui a peus de judici com el Zaplana continuï mentint i estan tranquils? Com és possible que hi hagi governs com el de València que són totalment corruptes? Amb ho del metro deien que qui s’atreveixi a criticar-los seria portat als tribunals. Doncs que ho facin, és normal que continuï havent l’odi entre les dues Espanyes i ho continuarà havent sempre.

-Sembla que alguna ràdio col•labora en aquesta divisió.

En un país normal si tens una ràdio com la COPE és tancada en dos dies: una cosa és la llibertat d’expressió i una altre cosa és l’insult. Hi ha tios com el Jiménez Losantos que deurien estar netejant carrers amb la seva llengua, són gent infecte. Si algun dia li trenquen la cara ja sabràs que ha sigut, jo em sento insultat per aquest senyor. Em van trucar de la COPE i em van dir “Toni Albà catalán, bueno español” i vaig dir “hay una diferencia entre ser y estar, el estar, el Estado español es un estado de situación, yo ahora estoy español como quien está cabreado, ser, soy catalán”. Se’m va acabar la conversa.

-Seria necessari traslladar el CAC a l’Estat?

Evidentment, hauria de formar part de la legislació de justícia. A la que hi ha un senyor que insulta a un poble sencer, un genocida cultural com Jiménez Losantos, se l’ha d’agafar i ha d’anar pel penal. Aquest senyor confronta la societat i se l’ha d’agafar i se l’ha d’empresonar.

-Escolta la ràdio?

Escolto Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i RAC-1, escolto també “Protagonistas”, com viatjo molt he d’anar canviant. És curiós perquè hi ha moltíssima gent civilitzada, també hi ha energúmens.

-Cap a on mira el futur més pròxim de Toni Albà?

Estic esperant un fill i seguidament vaig a Avignon a fer una substitució i després a l’agost hi ha gira amb el “Protocol per Camaleons”, amb el “MAM”.

-Treballa molt a França. A la resta d’Espanya no hi troba el seu lloc?

Jo sempre he estat a tot arreu. Amb “Protocol per Camaleons” ens anirem al País Vasc, però estàvem parlant d’Espanya (rialles). He estat a moltíssims llocs sense cap tipus de problemes. La gent que va al teatre és gent que s’ha sensibilitzat amb la pluralitat, amb les arts i amb moltes coses, són gent normal. No són els que se’n van a segons quins mítings i escolten segons quines cadenes.

-Com resumim aquesta entrevista?

Quan trobes franges de llibertat a la que pots expressar-te s’agraeix. Una vegada em van fer una entrevista COM amb Joan Barril, gran periodista, i tenia un col•laborador que va dir que “l’entrevistat no dubta en enfotre-se’n d’una malaltia (vinculada a la veu) com la que a patir Vidal- Quadras per tal d’imitar-lo amb la veu), jo me n’enfoto de les tonteries que arriba a pensar aquest senyor.

-Com s’acomiadaria el rei d’Espanya?

(escoltar l’àudio per sentir la caracterització) "Que paséis muy buen verano, no utilicéis en demasía el aire acondicionado que ya sabéis que es malo para el medio ambiente, pero a mí que no me molesten que estoy en el “Fortuna” la mar de fresquito".(rialles).

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local