L’historiador Ramon Arnabat va explicar els fets més importants de la Segona República a Sitges

L’arribada de la Segona República va ser el fruit del somni d’una generació, que volia eliminar les diferències socials i econòmiques, i posar de manifest la voluntat d’enaltir les arts, la cultura i l’educació. Aquell esclat democràtic va tenir uns antecedents, en els que va créixer el teixit associatiu i la reivindicació que el poble tingués un paper decisiu en les decisions polítiques. En aquest aspecte Sitges va tenir una importància destacada, amb figures polítiques com el socialista Joan Duran o la creació de la Casa del Poble.

Però moltes de les fites es van esvair. Tot i així va haver una important transformació de la societat respecte a la cultura, en el que es van crear molts centres educatius i biblioteques com la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol. Els centres van possibilitar l’alfabetització de la societat, que fins aleshores només arribava al 50%. Altres fets innovadors de la època van ser la reforma militar, la implantació dels plans d’urbanització urbanística i el sanejament de l’economia municipal.

Segons Ramon Arnabat, els avenços van ser frenats per la pressió de dues estructures polítiques ben oposades. Els anarquistes van voler precipitar els canvis mentre que els partits de dretes, recolzats per alguns militars, l’única cosa que desitjaven era tenir l’autoritat i el poder. La crispació política va anar creixent fins el cop militar del 18 de juliol del 1936, que va precedir la sagnant Guerra Civil i la posterior dictadura de Franco.