Vilanova acull les millors fotografies de Pilar Aymerich sobre els anys de la transició

L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00, els dilluns de 16.00 a 20.00 i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.

Quan el 18 de desembre del 1979 es va publicar la llei orgànica que proclamava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, es tancava una etapa de mobilitzacions i reivindicacions ciutadanes per aconseguir les llibertats que la dictadura havia negat. El procés havia començat el mateix 20 de desembre del 1975 amb la mort de Franco, quan va sortir a la llum pública la resistència política i cultural fins aleshores oculta. Durant els quatre anys següents els carrers serien l’escenari de manifestacions, tancades, marxes i protestes que acolorien els espais públics amb banderes, lemes i pancartes.

La fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich va ser un testimoni d’excepció d’aquell temps efervescent. Col•laboradora habitual de publicacions com Triunfo, Cambio 16 o La Calle, ella va estar sempre on calia estar, amb la mirada atenta i la càmera a punt per disparar. Una mirada gens innocent que ara ens aporta la constància dels crits, les garrotades, les escaramusses i les maniobres d’enginy dels grups que volien expressar-se i salvar la pell.

La mort de Franco, les manifestacions multitudinàries de l’Onze de Setembre del 1976 i el 1977, l’Assemblea de Catalunya del 1976, les primeres Jornades Catalanes de la Dona del maig del 1976, les marxes del moviment obrer, la vaga de fam de Xirinachs... Els moments més culminants de la transició es fan presents a les 50 fotografies de Pilar Aymerich, acompanyats dels textos d’Elvira Altés, rigorosament documentats als arxius de l’època.

Ara que s’han complert els 25 anys de la proclamació de l’Estatut i que se n’ha aprovat un de nou, l’evocació d’aquells fets històrics pot ser especialment oportuna, sobretot per l’interès didàctic de cara a la gent jove que no va viure aquells anys. I també als seus protagonistes perquè facin exercici de la memòria històrica i recuperin la vitalitat d’una societat que volia arribar a la democràcia per la via de la participació col•lectiva.