Miguel Ángel González Ayala |
22-03-2007 22:38
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Senyors Regidors,
Agraeixo la vostra resposta oberta, però penso que els interrogants
plantejats al meu primer escrit no han estat tancats amb cap resposta
clarificadora: heu jugat, en definitiva, a ser políticament correctes. Un
cop llegit el vostre text, utilitzant un símil propi de les portades dels
diaris als quals fèieu referència, arribo a una única conclusió: "qui es
mogui, no surt a la foto". Us felicito, de debò: heu sortit perfectament
retratats. Mai no heu gosat donar un pas endavant, o un pas enrere, per tal de no complicar-vos el vostre futur dins del partit polític al qual romaneu afiliats. El vostre comunicat, doncs, no ha significat cap excepció. De fet, la paraula autocrítica mai no ha acostumat a aparèixer al diccionari ideològic del Partit Popular. Preferiu, perquè ja us agrada i us funciona, el cofoisme hipòcrita i indigne de "no renunciar absolutament a res" -aquestes darreres paraules són vostres, gràcies pel préstec-.
Un darrer esment, referit a la meva imaginació pertorbada: ufanosos com esteu d'haver participat a les concentracions convocades pel Partit Popular, podríeu tenir la decència de no edulcorar el passat més recent renegant d'aquells dies qualificats no fa gaire per Mariano Rajoy com a bonics i gloriosos, guarnits de banderes inconstitucionals, apel·lacions a l'Espanya Imperial i dirigents del partit quadrats amb els peus en escaire mentre sonava l'himne espanyol. Aquestes imatges, desenganyeu-vos, no són fruit de la meva imaginació; potser si que ho seran d'un malson interminable...
Atentament,
Miguel Ángel González Ayala
Agraeixo la vostra resposta oberta, però penso que els interrogants
plantejats al meu primer escrit no han estat tancats amb cap resposta
clarificadora: heu jugat, en definitiva, a ser políticament correctes. Un
cop llegit el vostre text, utilitzant un símil propi de les portades dels
diaris als quals fèieu referència, arribo a una única conclusió: "qui es
mogui, no surt a la foto". Us felicito, de debò: heu sortit perfectament
retratats. Mai no heu gosat donar un pas endavant, o un pas enrere, per tal de no complicar-vos el vostre futur dins del partit polític al qual romaneu afiliats. El vostre comunicat, doncs, no ha significat cap excepció. De fet, la paraula autocrítica mai no ha acostumat a aparèixer al diccionari ideològic del Partit Popular. Preferiu, perquè ja us agrada i us funciona, el cofoisme hipòcrita i indigne de "no renunciar absolutament a res" -aquestes darreres paraules són vostres, gràcies pel préstec-.
Un darrer esment, referit a la meva imaginació pertorbada: ufanosos com esteu d'haver participat a les concentracions convocades pel Partit Popular, podríeu tenir la decència de no edulcorar el passat més recent renegant d'aquells dies qualificats no fa gaire per Mariano Rajoy com a bonics i gloriosos, guarnits de banderes inconstitucionals, apel·lacions a l'Espanya Imperial i dirigents del partit quadrats amb els peus en escaire mentre sonava l'himne espanyol. Aquestes imatges, desenganyeu-vos, no són fruit de la meva imaginació; potser si que ho seran d'un malson interminable...
Atentament,
Miguel Ángel González Ayala
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
