Xavier Grau/ PSC Cubelles |
24-05-2007 20:34
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L'ocurrent Ferreres il.lustra avui el seu acudit a El Periódico homenatjant el centenari d'Hergé i col.locant un Tintin despistat i enfadat entre les caricatures dels candidats a l'alcaldia de Barcelona. Més o menys, Tintin ve a proposar una investigació sobre l'estranya coincidència d'un grup de polítics pujats al faristol de la capanya electoral mentre la ciutadania passa de llarg. Potser sí o potser no. Vosaltres què creieu? La campanya electoral per unes eleccions municipals ve a ser com la gran festa major dels partits i les agrupacions polítiques locals que intenten i s'esforcen per acostar-se i atraure els ciutadans. Estic convençut que és així en tots els casos llevat d'excepcions que el ciutadà ja sap discernir i que no necessiten d'oracles ni salvadors que ens adverteixin dels riscos.
Estem a la recta final d'una campanya que s'està definint com a tranquil.la i, fins i tot avrrida, i axiò que portem unas etmana llarga de reunions, actes electorals i difusió d'idees i propostes que cada formació considera la millor recepta per encarar el futur de la comunitat. En aquest gran supermercat de programes i propostes, en aquesta gran fira d'eslògans i proclames electorals per atraure el vot, no s'ha perdut encara la voluntat de contacte directe i instens amb el veïnatge. És cert que el circ de la democràcia mediàtica encomana les campanyes locals d'un excès de personalisme i falsa espectacularitat que contradiuen, sovint, la modèstia dels recursos i les forces del conjunt de formacions dels municipis. Aquest esforç, però, de veïns i de veïnes compromesos en listes electorals intentant bastir una oferta honesta i engrescadora pels pobles i ciutats no és ni pot titllar-se d'inútil.
La defesa de la democràcia participativa comença també per la defensa dels espais d'explicació, exposició i intercanvi respectuós de propostes i de projectes pel bé de la comunitat. Aquest procès pot resultar, per alguns, avorrit però és democràticament molt necessari.
Estem a la recta final d'una campanya que s'està definint com a tranquil.la i, fins i tot avrrida, i axiò que portem unas etmana llarga de reunions, actes electorals i difusió d'idees i propostes que cada formació considera la millor recepta per encarar el futur de la comunitat. En aquest gran supermercat de programes i propostes, en aquesta gran fira d'eslògans i proclames electorals per atraure el vot, no s'ha perdut encara la voluntat de contacte directe i instens amb el veïnatge. És cert que el circ de la democràcia mediàtica encomana les campanyes locals d'un excès de personalisme i falsa espectacularitat que contradiuen, sovint, la modèstia dels recursos i les forces del conjunt de formacions dels municipis. Aquest esforç, però, de veïns i de veïnes compromesos en listes electorals intentant bastir una oferta honesta i engrescadora pels pobles i ciutats no és ni pot titllar-se d'inútil.
La defesa de la democràcia participativa comença també per la defensa dels espais d'explicació, exposició i intercanvi respectuós de propostes i de projectes pel bé de la comunitat. Aquest procès pot resultar, per alguns, avorrit però és democràticament molt necessari.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
