L’Any Rusiñol s’acomiada amb la voluntat de donar continuïtat als actes relacionats amb l’artista

Els actes en motiu del 75è aniversari de la mort del pintor i escriptor Santiago Rusiñol han finalitzat aquest dimecres amb la inauguració de l'exposició "L'art de ferro". Amb tot, la voluntat dels organitzadors és mantenir una programació d'activitats estable al voltant de la vida i obra de qui va ser el cap visible del modernisme. I és que la gran varietat i la qualitat de les activitats dutes a terme des del 13 de juny de 2006, data de la inauguració de l’Any Rusiñol, ha aconseguit fer arribar a un nombrós públic la personalitat i la ingent producció d'un dels artistes cabdals de la història de l'art català del tombant de segle XIX i XX.

Així, doncs, la cloenda de l’Any Rusiñol serveix per donar un nou impuls a una de les majors efemèrides dels darrers anys dedicada a un artista català mort. Destaca l'exposició que s'ha inaugurat aquest dimecres a l'edifici Miraramar de Sitges i que porta per títol “l’Art de Ferro. Rusiñol i el Col·leccionisme del seu temps”. La mostra reuneix més de 150 obres de la forja hispànica i vol presentar el col·leccionisme com un acte intel·lectual, de salvaguarda del patrimoni, i situar la figura de Rusiñol, en un moment, en un sector, en un àmbit de la cultura catalana i europea, moguda per la voluntat de reunir i preservar les important obres de ferro i forja, revaloritzar-les i evitar-ne la seva pèrdua. L’exposició, comissariada per l’historiador d’art i expert en col·leccionisme, Ignasi Domènech, representa la primera mostra d’aquestes característiques que es realitza des del 1919, i compta amb la col·laboració del Museo del Hierro de Oropesa del Mar, així com d’altres museus i col·leccions particulars de diferents indrets de la Península. Es podrà visitar fins el 30 de setembre.

Una representació líricoteatral de l'obra El jardí abandonat aquest mateix dimecres al Racó de la Calma, a càrrec de l'actor Lluís Soler, acompanyat pel pianista Joaquim Rabaseda, que interpretarà peces del músic i amic de Rusiñol Joan Gay, i la lectura d'un manifest, a càrrec de l'actriu sitgetana Anna Barrachina, posarà punt i final als actes del 75è aniversari de la mort del pintor i escriptor Santiago Rusiñol.

Balanç extraordinari

L’Any Rusiñol es clou amb un balanç extraordinari. Els més de 100 actes que s’han portat a terme han atret un nombrós públic que ha tornat a posar de manifest l’interès que desperta l'autor de l'Auca del senyor Esteve. L’objectiu de rellançar la figura d’aquest artista emblemàtic en totes les seves facetes i aprofundir en la seva obra ha estat assolit amb èxit. Mostra de la importància que ha tingut l’efemèride és la distinció de Rusiñol com a Català Universal per part de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, el nom de l’artista s’incorpora a la llista de “Catalans Universals”, integrada per persones tan rellevants com Antoni Gaudí, Salvador Dalí, Joan Miró, Pablo Picasso, Ildefons Cerdà i Lluís Domènech i Montaner.

Més de 15 poblacions de Catalunya i Espanya s’han sumat a la celebració de l’Any Rusiñol amb l’organització d’actes molt diversos, fent de l’efemèride un esdeveniment de caire multidisciplinari distribuït per tot el territori. Aranjuez, Granada, Manlleu, Olot, Valencia, Arbúcies i Girona són algunes de les poblacions que han volgut retre homenatge a Santiago Rusiñol i han acollit al llarg de l’any un gran nombre d’activitats per difondre la figura i l’obra de l’artista. La repercussió de l’Any Rusiñol ha anat fins i tot més enllà de les nostres fronteres i s’han organitzat activitats relacionades amb l’artista català a ciutats com Nova York, París o Roma, entre d’altres.

L’assistència a les exposicions més destacades celebrades a Sitges ha superat els 20.000 visitants, i actes com el de la inauguració i conferències celebrades a aquesta localitat han aglutinat al voltant de 10.000 persones. La repercussió que l’Any Rusiñol ha tingut en els mitjans de comunicació ha estat molt important, contabilitzant al voltant de 1.100 impactes, que tenen una valoració aproximada de 4.700.000 euros. S’han celebrat 11 trobades de premsa i emès 36 notes de premsa i 50 notes d’agenda.

L’Any Rusiñol va néixer com una iniciativa de l’Ajuntament de Sitges i del Consorci del patrimoni de Sitges. Ha comptat amb la col·laboració de diversos ajuntaments a nivell nacional, institucions públiques i privades, com el Ministerio de Cultura a través de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Espai Escènic Brossa, la Biblioteca de Catalunya, el Palau Robert, la Universitat Oberta de Catalunya, la Casa de Cultura de Girona, el Museu Industrial del Ter de Manlleu, el Círculo de Bellas Artes i el Centro Cultural Isabel de Fernesio de Madrid, entre altres.

Vida i obra de Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol va ser un artista amb múltiples interessos i una personalitat complexa. Va néixer a Barcelona el 1861 i va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931. L’any 1889 viatja a París i s’instal·la a Montmartre, estudia a l’acadèmia Gervex i fa classes amb Pierre Puvis de Chavannes. Comença la seva col·laboració regular amb el diari La Vanguardia on publica les cròniques “Des del Molí” amb il·lustracions de Ramon Casas, que van aparèixer en forma de llibre l’any 1894.

Combina estades a París i Barcelona on exposa les seves pintures parisines a la Sala Parés amb el suport dels modernistes Raimon Casellas, Joan Maragall, el músic Enric Morera i els editors i redactors de la revista L’Avenç, Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó Torrents, Jaume Brossa, Alexandre Cortada i Pompeu Fabra, entre d’altres. Líder visible del moviment modernista, sobretot a partir de la descoberta de Sitges el 1891, organitza al Cau Ferrat cinc festes modernistes entre 1892 i 1899 amb la voluntat de reivindicar la modernització, la normalització i la re-catalanització de la cultura catalana.