Imatge aerea de la plaça del Trajo de Garbí. fdg/ carles castro
Carles Andreu |
24-07-2007 21:11
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Ha estat una de les primeres declaracions d’acció de govern després del ple de constitució del consistori, i podria qualificar-se com a mínim de sorprenent. Per aquest motiu, i a l’espera que d’una forma oficial, suficientment raonada i detallada, la ciutadania tingui l’exposició de motius que l’ocasionen, creiem oportú fer una mica d’anàlisi i alhora una interpretació de les diverses lectures que el tema suggereix.
No és gaire habitual que una administració local -representant de l’interès col•lectiu- presenti com a cavall de batalla la necessitat d’un hotel, de gestió i titularitat privada, en una zona que és de patrimoni públic, en front de les prescripcions dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 31 de gener de 2007 i de la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente, de data 2 de febrer de 2007.
Entre els objectius estratègics que planifiquen les funcions de Ports de la Generalitat no està contemplada ni directament ni indirectament aquesta opció, que pot vulnerar la Ley de Costas i fins i tot els articles 45, 46 i 132 de la Constitució espanyola referents al domini marítim-terrestre i al paper que els poders públics n’han de jugar. Cal reconèixer, per tant, que els informes esmentats s’ajusten a la legalitat vigent. Una legalitat defensada per totes les entitats mediambientalistes d’arreu, molt sovint crítiques amb la passivitat i/o indulgència d’aquestes administracions però que en aquest cas han actuat conseqüentment.
Cal recordar també que la qüestió d’aquest hotel va ser objecte d’un intens i polèmic debat en aquelles reunions, oficialment denominades “Tallers participatius”, de desembre de 2005 i gener de 2006, i que no va arribar a obtenir-ne un consens suficient. Més enllà dels aspectes legals i normatius, que en aquell moment no es van tractar, era el sentit comú predominant el que no visualitzava un hotel tan a prop d’unes naus de reparació i pintura, d’una alçària determinada i al costat de la marina seca.
Quina qualitat turística podia oferir aquest emplaçament…? Quin tipus d’hostes recalarien en un indret així...? Algú va avisar, no podem determinar si amb coneixement de causa suficient, que aquesta construcció seria per a les tripulacions dels mega-iots que hi fessin estada mentre els condicionaven.
Si la veritable funció de l’hotel a la plaça del Trajo de Garbí és aquesta, l’argument de la seva necessitat com a component del sistema hoteler que requereix Vilanova, seria de malfiar.
És evident que el Pla Especial del Port, amb les subsegüents propostes i estudis de detall, estarà en el punt de mira de la ciutadania en general i en particular de les diverses entitats que desitgen una intervenció acurada de les diferents administracions, nacionals i supranacionals, que van introduint els criteris normatius amb els elements correctors que demanda el moment històric present per encarar el futur.
Presentar el recurs és una decisió, a més, poc afortunada ja que significa donar l’esquena a tot el que que s’està fent per corregir i millorar el desgavell existent al litoral de la nostra costa. I, de retruc, revalida la crítica expresada en el seu moment a la utilització del concepte de participació pel menyspreu que se li atorga.
Els conflictes d’interessos no han fet més que començar.
Carles Andreu
President de l’AV Barri de Mar
No és gaire habitual que una administració local -representant de l’interès col•lectiu- presenti com a cavall de batalla la necessitat d’un hotel, de gestió i titularitat privada, en una zona que és de patrimoni públic, en front de les prescripcions dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge de 31 de gener de 2007 i de la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente, de data 2 de febrer de 2007.
Entre els objectius estratègics que planifiquen les funcions de Ports de la Generalitat no està contemplada ni directament ni indirectament aquesta opció, que pot vulnerar la Ley de Costas i fins i tot els articles 45, 46 i 132 de la Constitució espanyola referents al domini marítim-terrestre i al paper que els poders públics n’han de jugar. Cal reconèixer, per tant, que els informes esmentats s’ajusten a la legalitat vigent. Una legalitat defensada per totes les entitats mediambientalistes d’arreu, molt sovint crítiques amb la passivitat i/o indulgència d’aquestes administracions però que en aquest cas han actuat conseqüentment.
Cal recordar també que la qüestió d’aquest hotel va ser objecte d’un intens i polèmic debat en aquelles reunions, oficialment denominades “Tallers participatius”, de desembre de 2005 i gener de 2006, i que no va arribar a obtenir-ne un consens suficient. Més enllà dels aspectes legals i normatius, que en aquell moment no es van tractar, era el sentit comú predominant el que no visualitzava un hotel tan a prop d’unes naus de reparació i pintura, d’una alçària determinada i al costat de la marina seca.
Quina qualitat turística podia oferir aquest emplaçament…? Quin tipus d’hostes recalarien en un indret així...? Algú va avisar, no podem determinar si amb coneixement de causa suficient, que aquesta construcció seria per a les tripulacions dels mega-iots que hi fessin estada mentre els condicionaven.
Si la veritable funció de l’hotel a la plaça del Trajo de Garbí és aquesta, l’argument de la seva necessitat com a component del sistema hoteler que requereix Vilanova, seria de malfiar.
És evident que el Pla Especial del Port, amb les subsegüents propostes i estudis de detall, estarà en el punt de mira de la ciutadania en general i en particular de les diverses entitats que desitgen una intervenció acurada de les diferents administracions, nacionals i supranacionals, que van introduint els criteris normatius amb els elements correctors que demanda el moment històric present per encarar el futur.
Presentar el recurs és una decisió, a més, poc afortunada ja que significa donar l’esquena a tot el que que s’està fent per corregir i millorar el desgavell existent al litoral de la nostra costa. I, de retruc, revalida la crítica expresada en el seu moment a la utilització del concepte de participació pel menyspreu que se li atorga.
Els conflictes d’interessos no han fet més que començar.
Carles Andreu
President de l’AV Barri de Mar
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
